Estic escandalitzat amb la campanya per la promoció de l’idioma “Provem-ho en català”. Suposo que tot deu derivar de veure que cada cop costa més fer el pas al català i convida el nou parlant i també l’habitual a utilitzar l’idioma en qualsevol context. Però ¿en tan poca estima ens tenim que hem de considerar la llengua un assaig? ¿No podem fer una aposta més decidida per la llengua com a opció de país per a tothom i de creixement i sensibilitat personal per a qui no la té com a pròpia?
Darrerament estem parlant molt de la precarietat de l’idioma i sovint per flagel·lar-nos que els que en som parlants nadius no som prou conseqüents. El problema no acaba aquí. Cal insistir que els parlants d’altres idiomes també la respectin de bon grat i que les institucions, i la Generalitat en concret, facin una aposta ferma per un tema tan transcendental. Cal donar-li un estatus polític (per què no amb rang de conselleria o poc menys) i un impuls liderat per algú carismàtic que captivi la ciutadania. De què serveix la perenne recerca d’un “pacte nacional per la llengua” i l’estèril procés participatiu que el va iniciar? Per fer “provatures”, que deia el meu avi? Que, per cert, també deia “Anem per feina” i “Endavant”.
XAVIER ALBERTÍ ORIOL
CASSÀ DE LA SELVA
Els joves i el producte local
En un món globalitzat on la producció massiva i la distribució internacional predominen, el suport als productors locals s’ha tornat més imprescindible que mai. No obstant això, per a molts joves accedir a aquests productes locals representa un desafiament considerable.
L’accés geogràfic i econòmic juga un paper crucial en aquesta situació. En moltes localitats els productes locals no sempre estan disponibles en els llocs on els joves solen fer les seves compres, i quan ho estan sovint són més costosos que els productes importats. Aquesta disparitat de preus pot descoratjar els joves amb pressupostos limitats a optar per productes locals, encara que desitgin fer costat als productors locals.
És fonamental que abordem aquesta problemàtica de manera integral. Els governs locals i les organitzacions sense ànim de lucre poden exercir un paper clau en proporcionar incentius tant per als productors locals com per als consumidors.
A més, la falta de consciència sobre la importància del consum local i els seus beneficis tant econòmics com mediambientals contribueix a perpetuar aquesta problemàtica. Molts joves simplement no són conscients de l’impacte positiu que pot tenir triar productes locals en lloc de productes importats. Els joves volem consumir productes locals sense haver de preocupar-nos per si podrem pagar-los o no. El suport als productors locals és una inversió per al nostre país.
IZASKUN DOMÍNGUEZ
TORDERA
Postpandèmia invisible
Sembla que el coronavirus ha quedat en l’oblit, i amb ell totes les persones que avui dia en segueixen afectades. L’anòsmia i la paròsmia, pèrdua i alteració de l’olfacte i el gust, m’acompanyen des de llavors i han alterat els meus gustos personals ja establerts al llarg de la meva vida. Sovint lluito amb la percepció de sabors tan quotidians com el de la pasta de dents o el cafè, que ja no són com abans: ara em fan olor i em fan gust a productes químics. Anar a un restaurant o a un bar s’ha tornat una tortura, miro la carta insatisfeta, ja que res del que hi ha pot ajudar-me a assaborir alguna cosa.
Haver de trobar-me cada dia amb la mateixa situació i adonar-me que el meu problema és invisible ho fa encara més desesperant. No tinc gana, estic apàtica i ja no gaudeixo d’un dels grans plaers de la vida: assaborir el menjar.
ANDREA GALVEZ REALPE
TERRASSA