Cada cop més gent de classe mitjana es veu expulsada de Barcelona. Ja no poden viure ni a l’Eixample ni en cap dels districtes principals de la ciutat. La classe baixa, que no pobra, ja fa temps que és a l’extraradi o fora.
Fa molt que la gentrificació, el turisme i la classe acabalada ho envaeixen tot. Què aportarà la mal anomenada superilla? Lloguers a preus impossibles, expulsió de veïns i de comerços de proximitat i de barri, caos als carrers de la vora dels pacificats...
Mentrestant, segueixen les cues indecents al nyap de les Glòries, a totes les entrades, ara, cosa que perjudica la vida i la salut dels ciutadans.
Barcelona no pot ser un poble idíl·lic de l’Empordà, és una gran ciutat i ha de tenir els seus avantatges i els seus inconvenients. Si la població de l’àrea metropolitana pogués votar a Barcelona, l’actual consistori rebria un sonor càstig.
POL AMAT
BARCELONA
Hi hem guanyat molt
Visc a Barcelona al carrer de València, a tocar d’Entença, dues de les anomenades “autopistes urbanes” que arrosseguem des de fa 60 anys a Barcelona (no són “de sempre”, de petit jo encara vaig poder jugar al carrer!). Resulta que a un li van treure un carril de cotxes per posar-ne un de bicicletes, i a l’altre també n’hi acaben de treure un per baixar les motos i els contenidors a la calçada i ampliar la zona de càrrega i descàrrega.
Resultat: a casa hi hem guanyat molt i tenim menys contaminació atmosfèrica i acústica. Però el més important és que molt a prop estan acabant els eixos verds de Consell de Cent i Rocafort, que ja faig servir per anar a peu a molts llocs, encara que hagi de fer una mica de volta.
Com que veig que són mesures que alguns sectors critiquen i volen aturar, vull deixar el testimoni de persones que ho valorem positivament (descomptades les molèsties de les obres), perquè també se senti la nostra veu i es generalitzi més que no pas es freni.
Ho aprofito també per aclarir que el problema real de l’augment descontrolat dels preus del lloguer, que es dona a Barcelona i a totes les grans ciutats europees que conec, facin o no superilles, demana polítiques d’habitatge valentes que posin fre a la cobdícia dels propietaris. Però seria absurd no anar millorant la ciutat per aquest motiu!
XAVIER RIU SALA
BARCELONA
Els concerts de Springsteen
El Boss va fer dos concerts seguits a Barcelona per començar la gira europea. Si diuen que va ser bo el de divendres, el de diumenge va ser apoteòsic. Des del rock’n’roll fins a l’intimisme de la balada per explicar les seves experiències vitals davant més de 110.000 persones en dues actuacions.
No va ser un concert com els altres d’ell. El vaig veure per primer cop al Camp Nou el 1988 i aquest cop tenia aires de comiat. No sé si té al cap que aquesta sigui la seva última gira, però molt del públic el va anar a acomiadar.
Jo anava a concerts quan no hi havia ningú més jove que nosaltres, quan ens pensàvem que érem eterns i no teníem por a la mort. I aquest concert és el que recordo amb més gent gran. Senyors molt grans amb barret, potser vells rockers, movent-se amb els acords.
Springsteen va començar amb un “Us estimem, Catalunya” que és més que una declaració d’amor per la ciutat i el país que el fa sentir com a casa. L’orquestra, no la banda de rock, amb entrades i sortides d’instruments i excel·lents veus que l’acompanyen a la gira, és meravellosa. Vent, corda, percussió i veus per hipnotitzar un públic que estava completament entregat.
Un concert inesborrable. Un concert per somiar en un demà. T’estimem, Boss!
JORDI ACERO
VILASSAR DE MAR
