Orwell, en el seu inquietant 1984 –un títol que, contràriament al que creu Alberto Núñez Feijóo, no indica l’any en què va escriure l’obra–, ens narrava un món terrible sense llibertat i que adultera la història.
Molts científics alerten que, de la mà de la intel·ligència artificial grapejada per populistes, l’univers orwellià és aquí. Quan la veritat deixa de ser un valor, manipular i reescriure la realitat és moda. Molts polítics arriben al poder fent de la IA un enemic per combatre. Trump, Meloni, Orban, Ayuso –exemples vius– l’han aconseguit amb ajuda de mentides, manipulacions i el coneixement de les macrodades que recopilen les intel·ligències artificials. Així, la nostra vida és diàfana per a uns analistes que l’ofereixen als sàtrapes que ocupen el poder i a qui pugui adquirir-la per a foscos objectius. Aquestes dades ens fan manipulables: discriminaran els més pobres, decidiran quina notícia o falsedat apareix al primer lloc del navegador, canviaran la manera de fer publicitat amb compres personalitzades i influenciaran en decisions de vot que tombaran governs.
Sí, la IA se’ns n’ha anat de les mans.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Mínim un any de cara al públic
Existeixen un gran nombre de sectors que la primera característica que els defineix és el fet d’estar de cara al públic. Això implica interactuar amb les persones i, tant si agrada com si no, estar al peu del canó per a qualsevol sortida. De fet, com en moltes feines, o t’agrada o l’odies. Jo, per exemple, en gaudeixo molt. Tanmateix, només aquelles que hem treballat o treballem de cara al públic sabem la infinita paciència que cal tenir.
Hem de rebre constantment comentaris no pertinents, que la gent pagui el seu mal dia amb nosaltres o, fins i tot, que ens cridin o acusin de qualsevol cosa que els passi pel cap. D’altra banda, també és cert que té una part bonica i que, si no fos per això, probablement no hi estaríem treballant molts de nosaltres: quan venen i et somriuen, quan t’agraeixen l’esforç, quan són amables i respectuosos, etc.
Personalment, crec que hauria de ser pràcticament obligatori que tothom treballés mínim un any de cara al públic, és indiferent el sector. L’experiència que obtens i el canvi de mentalitat que fas és brutal. És increïble com es nota quan algú sí que ha treballat de cara al públic, perquè, sense voler-ho, li surt directament actuar amb respecte i sense pensar “És el que hi ha, és la seva feina”, una frase que molts hem hagut de sentir en algun moment.
AINHOA NICOLAU GALLEGO
MAÇANET DE LA SELVA
Polítics per Sant Jordi? No tot s’hi val
La festa de Sant Jordi és de tothom, Sant Jordi és per celebrar un dia de flors i llibres, però sembla que els polítics, de tots els colors, volen ser-ne les estrelles i tenir més protagonisme que les roses i més protagonisme que els llibres i que els amants de la cultura. No, senyors, no tot s’hi val, no es poden aprofitar de les festes de tothom per fer-se-les seves. La llei ja els ofereix quinze dies de precampanya electoral perquè venguin les seves promeses als votants. Aquest any el dia de Sant Jordi em vaig sentir decebut passejant per la rambla de Catalunya. La Rambla de tots ocupada per partits polítics de tot l’arc parlamentari, que acaparaven l’atenció de càmeres i de periodistes i restaven protagonisme a qui realment s’ho mereix, a qui s’ho ha guanyat, és a dir: Sant Jordi, els escriptors, els lectors, el llibre, la rosa... En altres paraules, els que no ens dediquem a la política i tan sols volem celebrar Sant Jordi. No, senyors polítics, no tot s’hi val.
XAVIER ROCA I COLET
BARCELONA