De quina crisi estem parlant?
La majoria de líders polítics de partits d’àmbit estatal parlen de la crisi catalana com d’un problema a solucionar. De quina crisi estem parlant? ¿Crisi en un país on s’està iniciant un procés d’independència pacífic, responsable i que té el suport d’una majoria creixent de la població?
¿O crisi en un país on la separació dels poders no és clara, on s’empresona titellaires pel fet de manifestar opinions sense cap respecte a la llibertat d’expressió, on el poder s’afanya a protegir -aforant de manera gairebé permanent- personatges que haurien de ser jutjats per corrupció, on la majoria d’intel·lectuals segueixen de manera acrítica els dictats del poder i no qüestionen mai les injustícies que comet, on es jutja les persones que demanen votar, on es criminalitza les persones per les seves idees, on els polítics corruptes continuen al poder, on una part de la premsa actua seguint uns criteris molt allunyats de la imparcialitat, on hi ha mitjans de comunicació que insulten públicament personatges rellevants o sectors de la població sense que els passi res?
I així podríem continuar una bona estona.
Tot això sense parlar de la precarietat laboral, de l’empobriment i del patiment d’una gran part de la societat.
On és, doncs, la crisi real, senyors?
TERESA CALVERAS
BARCELONA
Germans en armes
Han tornat a fracassar las converses de pau a Ginebra per la guerra de Síria.
De fet, la desconnexió entre el que es parla a Ginebra i la situació sobre el terreny és evident: són dos mons paral·lels.
Durant el 2015 el règim de Baixar al-Assad va llançar des d’helicòpters 22.500 barrils plens d’explosius i metralla en diferents ciutats opositores amb uns efectes devastadors. Les presons estan plenes, amb milers d’interns, a qui es tortura i s’extermina de manera sistemàtica des de l’inici de la guerra.
D’altra banda, l’exèrcit no permet el trànsit dels combois d’ajuda humanitària, quan hi ha 13,5 milions de persones que necessiten urgentment aquesta ajuda. Aquesta guerra s’ha cobrat 260.000 morts.
Tanmateix, aquests refugiats són gent estranya, fugen de les bombes. Nosaltres no, ens quedaríem esperant que ens caiguessin al damunt.
Fa temps vaig llegir: “El mal és la ignorància respecte a les altres persones. No reconèixer el que significa sobreviure a una bomba que ha arrasat tot el teu món”.
Per què no exportem democràcia en comptes d’armes?
És una vergonya que en ple segle XXI ningú, absolutament ningú, pugui aturar aquesta orgia de sang.
MONTSERRAT AVENDAÑO ORDÓÑEZ
MATARÓ
Xafarranxo
Alguns sèniors deveu recordar que quan vam fer la mili de tant en tant hi havia zafarrancho. Què vull dir? Doncs que tothom anava de bòlit preparant-se per al que fos o el que vindria després. Més control, més instrucció, més neteja en general. Ho explico perquè actualment alguns consistoris també fan xafarranxo, mogudes, actuacions, etc.
Això, crec, està passant a Girona amb el tema etern de la Devesa i els de l’AVE, el viaducte, alguns edificis i els temes nous de les Pedreres i de la catedral (campanes, rellotge, llum, etc.).
Quan les associacions i alguns veïns han reclamat actuacions urgents i necessàries ja, els que ens haurien de representar i no manar s’han espavilat per posar-hi alguns remeis i que els esvalotats es calmin.
Caldria que les reivindicacions dels veïns fossin escoltades i consensuades de debò.
El que cal són solucions.
JOSÉ LUIS LUCERO PIÑOL
GIRONA