Els drets de la CUP
La CUP té tot el dret a ser una formació anticapitalista i revolucionària però no té cap dret a oblidar-se que va firmar un pacte d’estabilitat per garantir un govern estable al Parlament.
No ser conscient del que has firmat i d’allò a què t’has compromès per a mi no té nom, i això vol dir que la CUP no és de fiar. ¿Com podrem confiar en vosaltres si allò que ahir era blanc avui és negre i potser demà serà vermell? Senyors de la CUP, feu-vos-ho mirar. Ni el president ni el vicepresident van néixer abans-d’ahir per ser tan il·lusos per aprovar els pressupostos del 2016 descartant totalment unes noves eleccions parlamentàries en el cas que la CUP els rebutgés.
Ho lamento, però ens heu fallat de ple.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
El Festival del Còmic
Com cada mes de juny molts esperàvem el Festival del Còmic a Torroella de Montgrí, i resulta que la que havia de ser la desena edició no es farà per decisió de l’Ajuntament de Torroella. Han deixat perdre l’oportunitat del que seria la consolidació d’aquest festival. Una decisió que no fa cap favor al municipi, al món de la cultura i, sobretot, a la gran quantitat de persones, entre elles molts nois i noies que s’acostaven a la lectura des de totes les possibilitats que ofereix el còmic.
Tenint com tenim l’editorial Panini a Torroella, que ajuda en bona part a tirar endavant aquest festival, és ben estrany que no continuï. Ells ja han manifestat la seva sorpresa i han dit que han rebut ofertes d’altres pobles per dur-lo a terme. Enguany no veurem els carrers engalanats amb els còmics ni els protagonistes de les vinyetes que et miraven des del qualsevol racó. No veurem els nens i adults carregats d’àlbums i tebeos després de participar a les moltes activitats que s’hi oferien. No podrem veure els clàssics ni les últimes novetats del còmic que vèiem a les parades, com tampoc no podrem parlar amb els seus dibuixants. Ni es podrà participar als tallers de dibuix ni als concursos ni als premis. Ni veure les exposicions divulgatives ni els espectacles que s’hi feien.
Entre les activitats fetes al llarg d’aquests anys, recordo especialment la dedicada a Bola de drac, quan la biblioteca es va omplir com mai de dues generacions: una de pares i una de fills, tots seguidors de la mateixa sèrie, i amb la presència dels actors que la van doblar al català per presentar el llibre La sèrie de la teva vida.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia
Al conseller Comín i al senyor Argimon: benvolguts senyors, ¿què hem de fer els malalts/es de la síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia? Estem desesperats! Tots tenim unes històries al darrere que fan estremir.
A mi, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) em va donar la invalidesa absoluta i al cap de dos anys me la va retirar perquè “ja havia descansat prou”. Després vaig guanyar el judici, però vaig perdre el recurs que hi van interposar. I, apa, a treballar encara que no puguis de cap de les maneres per molt que vulguis!
Què se n’ha fet de la resolució parlamentària 203/VIII? Quin cas es fa de l’OMS, que les considera malalties invalidants? Qui es preocupa d’investigar sobre aquestes malalties que ens fan patir tant? Els metges no saben què fer amb nosaltres. Moltes unitats especialitzades ho són en tot menys en aquestes malalties. I et pots considerar afortunada si et poden visitar un cop a l’any. No avancem, i els malalts no podem més i demanem ajuda. Que hi ha algú?
MAGDA HUGUET MAÉN
MATARÓ
El procés està ben viu
L’oposició i el govern de l’estat espanyol ja s’estan fregant les mans i celebrant que el procés és mort. Que no vagin tan de pressa, que el procés encara té bona salut. També van dir que si Artur Mas no hi era, tot s’hauria acabat, i és ben clar que es van equivocar de mig a mig. Ara l’ensopegada amb els pressupostos els torna a envalentir. Il·lusos! No s’adonen que el procés no és Artur Mas, ni Oriol Junqueras, ni Convergència, ni els pressupostos... No, el procés som nosaltres. Som nosaltres els que ens posem davant dels polítics quan cal per esperonar-los a avançar, som nosaltres els que, si cau aquest govern, amb els nostres vots n’escollirem un altre que continuï la feina, som nosaltres els que vetllem pel procés i no el deixarem morir.
Ja sabíem, quan vam començar, que trobaríem molts esculls pel camí, començant pel govern de Madrid; que molts partits catalans, de manera més o menys encoberta, ens posarien bastons a les rodes. Però el procés està ben viu, encara que alguns ja li cantin les exèquies.
GEMMA CEREZO PUMARIEGA
BARCELONA