‘Ecce Homo’ ara en òpera
Que ara hi hagi un projecte per crear i estrenar una òpera còmica titulada Behold the man [Heus aquí l’home], basada en la restauració feta per una persona no professional del món de la restauració, mostra com pot arribar a ser tot d’absurd. Ja ho va ser el fet que s’inaugurés el Centre d’Interpretació de l’Ecce Homo al santuari de la Misericòrdia de Borja, a Saragossa, on s’explica com una pintora aficionada va retocar aquesta pintura, que després es va fer coneguda mundialment per aquesta restauració poc afortunada. El centre es va crear després de fer-se famosa l’anècdota, entre simpàtica i esperpèntica, per dir-ho d’alguna manera.
Amb tot el patrimoni històric artístic que tenim a tota la Península, que hi hagi una població com Borja que es faci conèixer d’aquesta manera és gairebé com un menyspreu a la feina dels professionals del món de l’art i concretament de la restauració. En aquesta societat nostra en què prima l’espectacle abans que res i el turisme sembla el principal client, l’ ecce homo de Borja no deixa de ser un número més de l’immens parc temàtic, amb aparença de realitat, de què tots cada dia formem més part.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Pistoles elèctriques
Llegeixo que la policia britànica ha matat amb una pistola elèctrica Dalian Atkinson, exjugador de la Reial Societat. L’article explica que segons algunes fonts aquestes pistoles van causar 269 morts entre el 2001 i el 2007 als Estats Units. Fa un mes que, aquí a Catalunya, els senyors de Junts pel Sí, el PP i Ciutadans van aprovar que els mossos d’esquadra poguessin fer servir aquests artefactes. Dóna gust que dirigeixi el país gent tan assenyada, que és capaç de donar suport a unes armes que han causat tantes morts. De vegades els catalans somiem a ser un país avançat, un país exemplar, amb lleis que ens ajudin a una millor convivència. Per aquest camí, amb uns polítics com aquests, no ho arribarem a ser mai.
ROSER CROSAS
VIC
Renfe: què més?
Fins quan, Sr. Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, s’ha d’esperar per actuar? El problema amb Renfe ve de molt lluny i és prou greu perquè l’administració es mogui. No hem d’esperar que passi alguna cosa greu, amb repercussions, perquè actuïn les administracions (govern espanyol i català). Va de mal en pitjor. Jo entenc que des del govern català es vol governar amb criteri, amb responsabilitat, però s’hauria de passar de les paraules als fets. I això vol dir, com diu el senyor Rull, demanar el traspàs de trens i vies i, si no, anar als tribunals. Però no al mes de octubre, sinó ara.
FRANCESC CARAFI QUINTANA
SANT SADURNÍ D’ANOIA