L’ONU i la pobresa
Les conclusions de la recent visita al nostre país del relator de l’ONU sobre extrema pobresa i drets humans -¿deu ser un perillós antisistema infiltrat?- han sigut punyents i han revelat que, a Espanya, el neoliberalisme va triturar el sistema de protecció pública i va deixar un estat social malalt. L’informe de l’ONU conclou que són necessaris més impostos i més redistribució de la riquesa; que l’escassetat de pisos socials converteix l’accés a l’habitatge -tot i ser un dret constitucional- en un infern; que la burocràcia per demanar ajudes “és decimonònica”; que gairebé el 30% dels nostres infants estan en risc de pobresa i que l’exclusió marcarà les seves vides; que més de la meitat de la població té dificultats per arribar a final de mes i “se sent abandonada”, i carrega contra els polítics acusant-los d’haver beneficiat les classes més altes i de “fallar” els que més ho necessitaven. I, per si hi ha dubtes, aclareix que erradicar aquesta misèria és una opció política. Cal revertir tanta indignitat.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Llibertat d’expressió
Entenc la llibertat d’expressió com el dret a manifestar públicament el que un pensa, sempre en el marc del respecte més escrupolós al proïsme, defugint la grolleria i l’insult. A partir d’aquesta concepció educativa, penso que és imprescindible fomentar la seva pràctica d’acord amb un doble objectiu que, per a qualsevol ésser humà, hauria de ser irrenunciable: la maduració i el desenvolupament personal. Com molt encertadament deia Liu Xiaobo, premi Nobel de la pau el 2010: “La llibertat d’expressió és la base dels drets humans, l’arrel de la naturalesa humana i la mare de la veritat. Matar la llibertat d’expressió és insultar els drets humans, és reprimir la naturalesa humana i suprimir la veritat”.
Tanmateix, és vergonyós i lamentable veure com en qualsevol àmbit, cada vegada amb més freqüència i sense cap consideració, es fa ús de la llibertat d’expressió de manera perversa, ja sigui per interessos personals, sectaris o inconfessables. És per això que vull fer palesa la meva preocupació pels criteris que s’apliquen en les instàncies de poder, competents en aquesta matèria, quan es tracta de traçar la frontera que delimita la llibertat d’expressió. Al meu entendre i si no vaig errat, hauria de ser una qüestió de justícia i equitat, però en la pràctica quotidiana i pel que es veu, realment és així?
Com a colofó, una frase del segle XVIII però molt significativa: “Si ens prenen la llibertat d’expressió ens quedem muts i silenciosos, i ens poden guiar com ovelles a l’escorxador”. George Washington (1732-1799). Primer president dels Estats Units.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
Tanatori al Happy Parc
Soc un més dels veïns del barri de Sants indignadíssims per la intenció d’autoritzar al mes de març una instal·lació funerària on hi havia el parc infantil de boles Happy Parc. A finals de novembre el negoci va haver de tancar perquè els apujaven el preu del lloguer un 300% (de 5.000 €/mes a uns 15.000 €/mes). Ens hem assabentat que volen col·locar-hi un tanatori al seu lloc.
L’edifici on el volen posar és una antiga fàbrica modernista catalogada i protegida, situada al mig del barri, envoltada d’escoles bressols, escoles, instituts, universitat (UB), l’EOI, al costat dels castellers de Sants i de l’estació d’autobusos i trens. Tot això farà augmentar el trànsit i la contaminació en el nucli de la tan publicitada zona de baixes emissions, cosa que és una contradicció. Està situada, a més a més, en carrers estrets d’un sol carril de circulació i on es fan cada any les Festes de Sants. Tot plegat és un despropòsit que no comprenem.
JOSÉ LUIS MARTÍN
BARCELONA