Falten infermeres, i ara què?
Ara busquem infermeres a sota de les pedres: estudiants, jubilades, auxiliars fent tasques pròpies de les infermeres, etc. I on són les nostres infermeres? Fa anys que moltes infermeres, en graduar-se, marxen a treballar a altres països com Anglaterra, França, Portugal o Alemanya. Sentíem a dir que era un orgull que altres països volguessin les nostres infermeres perquè són de les més ben formades d’Europa. Orgull? No, tristor en veure que la resta de sistemes sanitaris europeus valoraven les nostres capacitats professionals mentre que el nostre propi sistema ens maltractava sistemàticament.
¿Encara pensem que totes les companyes que han marxat a treballar a altres països ho han fet per viure l’experiència de viure fora del seu entorn? ¿Sacrificant les seves famílies i amistats? No, senyors, les infermeres marxaven a treballar fora perquè aquí no se’ls oferien contractes en condicions, només algun contracte a dies o hores, només per cobrir vacances, amb un sou molt per sota de la mitjana d’altres països. Som una professió molt vocacional però també mengem i volem viure dignament, per això moltes infermeres es veien abocades a marxar a la recerca d’unes condicions laborals dignes.
I ara veiem crides a ser heroïnes, a presentar-nos voluntàries per treballar. No, senyors, no som heroïnes, som professionals i molt ben preparades, per això volem que no només ara es valori la nostra feina, volem tenir unes condicions laborals dignes, volem unes ràtios infermera/pacient adequades als cànons que marca l’OMS, volem poder fer la nostra feina amb garanties i amb qualitat i no com a superherois, sinó com a grans professionals que som.
JESSICA MORILLAS VÁZQUEZ
INFERMERA I PRESIDENTA DEL SINDICAT INFERMERES DE CATALUNYA
La cultura confinada
“Aquesta no és una crisi de la cultura”, va dir el ministre de Cultura espanyol, José Manuel Rodríguez Uribes. El mateix home que hauria d’estar defensant i vetllant per la cultura, tira pedres sobre el sector i ignora la precària situació en què es troben molts dels seus treballadors. La cultura va ser la primera a tancar les portes per culpa de la covid-19 i serà l’última a tornar a obrir-les. La cultura omple les neveres de milers de persones del nostre país, és necessària i solidària (ha donat una empenta d’alegria al confinament oferint espectacles, pel·lícules, llibres i moltes altres accions gratuïtament). El sector no es mereix el ministre que té.
TÀNIA RIBAS RODRÍGUEZ
GIRONA
El PSOE, en un atzucac
Pedro Sánchez posa la mà dins del barret de copa i en treu una proposta de nous Pactes de la Moncloa, que algunes cròniques oficialistes ens han venut com una fita històrica. Qui se les veu venir magres prova si algú pica l’ham. No és presentable que un partit pretesament d’esquerres, que compta amb el suport d’un partit que també es diu d’esquerres, vulgui arribar a un acord per resoldre el tràngol d’una crisi social i econòmica que els sobrepassa i de la qual no sap sortir pactant amb la dreta repatània del PP, Cs i Vox. El PSOE es troba en un atzucac.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
No ens relaxem
Ahir vaig sortir a llençar les escombraries. Els contenidors són a 15 passes de casa, com a molt. En aquest curt trajecte em vaig trobar fins a tres persones i vaig sentir, a diferència dels altres dies, que no hi havia ningú, que érem una multitud. Ens estem relaxant massa. Les notícies semblen més optimistes, la gent fa un mes que està tancada i fa bon temps. Però no ens relaxem, el coronavirus no ha marxat i l’amenaça d’un nou brot plana sobre nosaltres.
MONTSE BOVÉ
VIC