Cartes a la Directora 30/06/2024

Agafes l'autobús?

Quan torno de comprar amb l’autobús V19 o 24, em passo tot el viatge sense seure i encaixada entre tots els turistes que hi van.

Però jo puc anar dreta, sense seure. Pensem en les persones grans: necessiten tenir un espai a l’autobús que moltes vegades està ocupat. Pensem també en les persones que van amb cadira de rodes: quan tot l’autobús està ocupat els hi costa moure’s i anar cap a l’espai destinat a elles.

Hauria d’haver-hi autobusos específics per als turistes, o potser els turistes haurien d’anar a peu per Barcelona. Els autobusos de Barcelona són un mitjà de transport del qual els ciutadans tenim dret a fer ús en bones condicions.

SITA NOFRARIAS

BARCELONA

Repetició electoral

Cada cop més se senten les opinions de descontentament de molts votants arran de la possibilitat creixent que s’hagin de repetir les eleccions catalanes. En canvi, al comú dels ciutadans els toca, els agradi o no, acceptar amb resignació moltes situacions a la feina que són del tot injustes, sense tenir la possibilitat de posar-hi, així sense més, cap punt final ni pretendre començar de nou sense perdre-hi o arriscar-hi res de debò, en el sentit que ho paguin uns altres i amb l’afegit de no assumir cap responsabilitat directa. Tot plegat només redunda en el desànim general de la gent i en el seu desinterès tant pels polítics com, ai!, per la política.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Contra la pornografia

Cal no oblidar que la pornografia pot augmentar l’ansietat i dificultar la capacitat per regular les emocions. Als adolescents els afecta el rendiment cognitiu, el son, la capacitat d’atenció i la memòria. Els estudis neurocognitius confirmen aquests efectes. La pornografia tendeix a convertir les altres persones, especialment les dones, en un objecte, les cosifica i col·loca en situació de ser receptores de violència física i verbal. La resposta als efectes que genera hauria de ser una bandera de l’autèntic feminisme. Oferir una resposta adequada a la pornografia, també mitjançant una educació sexual veritablement humanista, penso que ha de ser una prioritat per a la societat i per a la política.

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ

GIRONA

Un riu en el desert

El mes de maig va fer dos anys que en Francesc Via Guasp ens va deixar i volem, un cop més, agrair la lluita constant que la seva mare, Joana Maria Guasp, fundadora de la Fundació Via-Guasp juntament amb el seu marit, en Francesc Via Vinyals, va dur a terme tota la vida per alleujar l’impacte de la malaltia en el seu fill i poder oferir-li una vida més plena i feliç. Realment va obrir un riu en un desert, ajudant no només el seu fill, sinó també moltes altres persones que com ell patien un trastorn mental, motiu pel qual va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Si en Francesc no hagués nascut, la Fundació Via-Guasp no existiria i no hauria pogut prestar el seu ajut a moltes persones que ho necessitaven. Ell va ser el motor d’uns pares que ho van donar tot per al seu fill. Gràcies, Francesc: el patronat, l’equip tècnic i els companys et recorden amb estimació i tendresa.

No són poques les entitats del tercer sector que nasqueren per donar resposta a la preocupació de familiars pel futur dels seus parents amb problemàtiques socials, en un moment en què els recursos eren escassos. Encara ara manquen recursos i continuen havent-hi barreres en l’atenció comunitària i la participació de les persones amb diagnòstic en salut mental, però no partim de zero. Ja no som en un desert, però encara hi ha molt camí per fer.

MONTSE VILLAGRASA

GERENT FUNDACIÓ VIA-GUASP