Cartes a la Directora 10/10/2019
Per un futur més net
Benvolguda Esther, directora del diari ARA. Em dic Ona, tinc 11 anys i veient i sentint el que diu la Greta Thunberg estic molt convençuda de les seves reflexions i vull afegir-me a la seva lluita per millorar el nostre planeta i per aconseguir un futur més net per a tota la humanitat.
Desitjant que es puguin escampar pertot arreu els desitjos de la Greta i els meus, la saluda afectuosament.
ONA MUSONS CIVÍS
BARCELONA
Mira’m i vota’m
La cursa per asseure’s a l’hemicicle s’ha tornat a iniciar i, després d’haver vist que es convoquen eleccions, al meu cap hi ha aparegut una pregunta: què és una campanya electoral?
Quan busco informació sobre els partits polítics, en comptes de trobar informació sobre els seus programes electorals trobo un munt de notícies on s’ataquen entre ells, ridiculitzen els seus rivals o es proclamen líders d’un moviment que ells mateixos han inventat. Les campanyes ja no es basen en l’exposició d’idees; es basen en atraure l’atenció del públic.
Què és, doncs, una campanya electoral?
És un joc de cartes. Qui fa el millor teatre davant dels mitjans es guanya tota l’atenció dels ciutadans i, molt probablement, el seu vot.
GEORGINA POU
AVINYONET DE PUIGVENTÓS
Jo t’ho explico
Fa unes setmanes vaig conèixer un noi estatunidenc que em va explicar que estava aprenent a parlar espanyol. Fumava Pueblo, així que li vaig preguntar si coneixia el significat del nom de la marca. Convençut, em va respondre “caseta petita”. Vaig intentar corregir-lo, mentre ell, amb tota la confiança del món, m’intentava convèncer que la seva traducció era la correcta, que la que s’equivocava era jo.
L’any 2014, amb la publicació del llibre Els homes m’expliquen coses, l’autora Rebecca Solnit va encunyar el terme mansplaining. Des d’aleshores, aquest mot s’ha emprat en l’àmbit del feminisme per referir-se a totes aquelles situacions en què els homes expliquen coses a les dones amb un to condescendent i paternalista.
Les dones que em llegeixin sabran de què parlo. Aquesta actitud ens resulta familiar a moltes de nosaltres perquè, encara que el mot és relativament nou, defineix una situació que porta passant molt de temps. Quan una cosa no té nom passa a convertir-se, de retruc, en invisible: és així com se’ns fa difícil de reconèixer, assenyalar i qüestionar. Ara ja podem plantar-hi cara.
DANA MIRANDA PEÑA
TORDERA
En el Dia Mundial de la Salut Mental
És divendres, surto de la feina i vaig a dinar al bar de sempre. Unes taules més enllà, un grup de deu persones, usuàries de Salut Mental, xerren i riuen mentre s’acaben les postres. Van marxant, passen per davant meu i em saluden: ens coneixem des de fa molts anys.
Darrere de cada pacient hi ha una història llarga de relació amb Salut Mental: visites, serveis, hospitalitzacions, medicació, patiment i molt esforç personal i familiar. Els professionals acompanyem i formem part d’aquesta trajectòria vital, que s’entrellaça amb punts concrets del seu procés assistencial.
Integral, transversal i comunitari, CPB Serveis Salut Mental aviat farà 40 anys que es dedica a la salut mental. Amb serveis sanitaris i socials que abasten totes les línies assistencials, compaginem l’especialització i complexitat tècnica amb l’accessibilitat i la proximitat a les persones. Bona salut mental.
TINA UREÑA
BARCELONA
