Cartes a la Directora 09/03/2018
Dia de la Dona
Ahir, Dia Internacional de la Dona, la participació en la vaga i en altres actes reivindicatius previstos era també un objectiu per als homes, més que mai. Des de la reflexió i l’acció del que podem aportar cadascú per evitar en el nostre dia dia les desigualtats -a casa, a la feina, a les portes de les oportunitats...- i per evitar tantes coses que fan que en aquest món nostre la dona és vegi com un recurs, com un objecte, d’ús i abús, per part dels qui creuen que la força els fa superiors. Per això ahir també hi havíem de ser els homes. Perquè no era, com defensen alguns i algunes, un dia exclusiu per a la reivindicació del feminisme identitari i anticapitalista, sinó un dia assenyalat per recordar que tots els éssers humans som iguals, mereixem el mateix tracte, tenim els mateixos drets i hem de gaudir de les mateixes oportunitats. I aquí ens hi hem de trobar tots: les mans de les dones amb les mans dels homes.
XAVIER OROZCO
CARDEDEU
Un sol país
Totalment d’acord amb les opinions d’en Tardà. No entenc les crítiques -algunes injustes i de mal gust, per cert- que se li han fet des de certs sectors. Crec que, més que mai, ens cal una visió àmplia de la realitat, sense dogmatismes; actuar amb generositat i amb voluntat d’integració. Jo també ho penso de fa temps: l’independentisme hauria d’ampliar la seva base (ara no té majoria en vots) si vol seguir avançant. Amb polítiques socials concretes, per exemple. És així com serà possible incorporar-hi també altres segments de la població fins ara refractaris al sobiranisme. No és menys cert, però, que la direcció del PSC hauria de fer un tomb radical, em sembla. En primer lloc, denunciant amb contundència l’empresonament de polítics i líders socials i rebutjant qualsevol forma de repressió i d’intimidació per part de l’estat sobre persones i mitjans de comunicació. Catalunya és un sol poble. I ho ha de continuar sent. Aquest hauria de ser el nostre màxim compromís. Altrament seria una derrota, potser la més dolorosa. Dividir el país i malmetre la convivència ja ho intenten d’altres amb invents absurds, sense cap mena de gràcia ni sentit, com Tabàrnia. No els donem arguments. Continuarem sent un país obert i acollidor, estimant la democràcia i les llibertats, el diàleg i la moderació. Fem-ho possible des de la unió i el respecte.
DAVID SERRADOR BALLESTER
VIC
Carta als polítics independentistes
Senyors de Jxcat, Esquerra Republicana i la CUP, ¿volen posar-se d’acord d’una vegada? ¿Volen deixar els interessos de partit de banda i pensar en Catalunya? Aquesta situació és insostenible i angoixant! Ens cal un president, però ens cal ja! Prou de reunions que sembla que arriben a un acord, i l’endemà ja no hi ha acord. Si continuem així pensaré que no es mereixen l’electorat que tenen. Seguim dempeus, però fins quan? Una solució ja!
CARME BELTRAN SANZ
TERRASSA
Masclisme
Encara actualment, cada cop que sortim al carrer, la majoria de noies hem d’aguantar comentaris sobre el nostre físic, mirades, xiulades i crits desagradables. Moltes vegades també hem d’aguantar que desconeguts ens segueixin pel carrer.
És per tot això que voldríem reclamar que no som objectes per al consum dels homes; som persones, tenim sentiments i ens mereixem un respecte. Alguns homes creuen que els seus comentaris ens fan sentir millor i més valorades, però la veritat és que no. Cada vegada que ens diuen coses així sentim fàstic i a la vegada por pel que ens podria passar. Creiem que cada dona ha de poder anar pel carrer segura i sense sentir-se un aparador per al consum i l’opinió dels homes.
CLÀUDIA GARRIDO I IVET ALONSO
BARCELONA
