Voluntaris que fan companyia a persones grans a Torredembarra
TorredembarraEl Biel i l’Ivan són dos joves que estan estudiant tercer d’ESO a l’Institut Torredembarra. Aquest mes de juny passaran tres tardes amb la Teresa Sentís, que té 90 anys i fa mig any que es va quedar viuda. Es tracta d’un conveni que ja fa tres cursos que Càritas Torredembarra va impulsar amb el centre de secundària, a través del qual els alumnes d’ESO visiten fora de l’horari lectiu persones grans que viuen soles. “Venim per recuperar l’assignatura de religió, que hem suspès, però també perquè ens agrada fer companyia a una persona gran”, explica el Biel. La Teresa està molt contenta de poder compartir les seves vivències amb aquests dos joves, i també la Maria del Claustre Vila, voluntària de Càritas, que des de l’últim dilluns de maig li farà companyia cada setmana unes hores. “Al desembre em vaig quedar viuda després de 65 anys de matrimoni. Ho he passat malament, perquè estic moltes hores sola, i em va molt bé que em facin companyia. Soc molt xerraire”, comenta la Teresa. Alumnes que cursen l’assignatura servei comunitari també participen en l’activitat.
Càritas Torredembarra ha posat en marxa els últims anys diferents programes de suport a la gent gran d’aquest municipi que viu sola. I és que aquest col·lectiu, que està augmentant i encara ho farà més els pròxims anys, és prioritari per a Càritas a tot el país. “Detectem que hi ha persones grans que viuen soles i necessiten ajuda gràcies al boca-orella, als Serveis Socials de l’Ajuntament o per persones que ja es beneficien d’algun dels nostres serveis i que coneixen altres persones grans en situacions complicades”, explica el director de Càritas Torredembarra, Pere Bosque.
Companyia, i més
Un d’aquests programes és Ara al teu Costat, en què un voluntari fa un acompanyament setmanal de dues hores a una persona gran, com és el cas de la Maria del Claustre. “El que volen aquestes persones és que les escoltin. El voluntari fa companyia a aquesta persona, però també passeja amb ella, l’ajuda a comprar i a entendre documents que li poden arribar de Serveis Socials o d’Hisenda, per exemple. Les persones grans esperen amb moltes ganes aquestes dues hores, que a vegades són tota la tarda”, comenta el responsable de gent gran de Càritas Torredembarra, Joan Esteve, que apunta que el que els falta no és ajuda econòmica, malgrat tenir pensions modestes, sinó que els cal “companyia”.
Bon Dia és un altre projecte de Càritas Torredembarra: cada matí, de dilluns a divendres, les persones grans que viuen soles reben una trucada telefònica d’un voluntari. Actualment són gairebé una vuitantena, entre les quals hi ha la Teresa Sentís. “Tenim un grup de voluntaris que cada dia els truquen a una hora convinguda i els pregunten si estan bé, i conversen una estona. Si no responen després d’insistir, tenim un protocol amb la policia local per comprovar que no hi ha cap problema”, indica Esteve. També tenen acords amb taxis i ambulàncies per si els voluntaris detecten durant la trucada que no es troben bé o poden tenir algun problema i també els poden derivar a Serveis Socials o al CAP. “Esperen la trucada cada dia i ja coneixen els voluntaris”, comenta.
A Càritas Torredembarra també es porten a terme tallers de memòria i altres activitats amb la gent gran, com calçotades, visites culturals o celebracions festives com Nadal i Carnaval.
