Les Vinyes: un paradís per als cavalls

Vila-rodonaAl poble de Vilardida, al terme municipal de Vila-rodona, hi trobem el Natural Paddock Les Vinyes, el més gran de les seves característiques a Europa i el segon del món. Al capdavant de la instal·lació hi trobem en Pepe Ruiz, nascut a Torredembarra fa 53 anys, que s’havia dedicat a l’oci nocturn fins que l’any 2000 va comprar una casa a Vilardida amb la seva parella, l’holandesa Manja Jonker, i tres anys després va obrir l’hotel rural Les Vinyes. “Des de ben petit m’havien agradat molt els cavalls, i quan vaig tenir diners me’n vaig comprar un de propi. A l’obrir la casa rural vam veure que omplíem molt els caps de setmana i a l’estiu, però entre setmana teníem moltes hores lliures. Vam decidir adquirir una finca de 15 hectàrees molt a prop de la casa rural i anar adoptant i comprant cavalls per fer activitats amb els visitants”, explica Ruiz.

L’estada d’una parella del Morell a l’hotel rural va començar a crear dubtes a Pep Ruiz sobre com tractava els cavalls que tenia. Li van parlar del sistema Barefoot, molt estès als Estats Units i al nord Europa, que defensa un tracte als cavalls basat en mètodes naturals, allunyat de l’agressivitat i el càstig. Va començar a llegir llibres sobre aquest mètode, d’autors com Jamie Jackson. “Ni a Catalunya ni a l’Estat existia res d’aquest sistema. El 2006 vaig crear el primer Paddock Paradise de l’Estat”, comenta.

Canvi radical en els animals

Amb el sistema Barefoot, la vida dels cavalls de Les Vinyes va canviar radicalment. Van desaparèixer les ferradures, els pinsos tradicionals, les quadres i, segons Ruiz, també les malalties, com la laminitis -deteriorament de les peülles per l’ús de ferradures-, els còlics o les coixeses. “En un Paddock Paradise la relació entre els humans i els cavalls canvia. No hi ha tensió, no hi ha el desig de dominar-los ni càstigs. L’estrès desapareix i es redueixen les malalties. Jo ja fa cinc anys que no munto, només els observo i els estudio. No tinc la necessitat de muntar, però respecto els que ho fan”, apunta.

Els cavalls de Les Vinyes segueixen el patró de vida dels cavalls ferals. Actualment no existeixen els cavalls salvatges perquè tots tenen avantpassats que han passat per les mans de l’home, però sí que existeixen els ferals, que viuen a la natura, com és el cas dels nams (Namíbia), els brumbies (Austràlia) o els mustangs (Estats Units). Ruiz avisa que, tancats en una quadra petita tot el dia, els cavalls es posen més malalts i tenen trastorns psicològics: “Llavors han de venir els veterinaris, cal donar-los medicaments... D’aquest sistema en viuen moltes persones. És el mateix que ens passa als humans amb aquest sistema de vida tan allunyat de la natura”. Assenyala que els cavalls que viuen en pàdocs naturals tenen una esperança de vida molt més llarga: “Un cavall domèstic viu de mitjana 15 anys i si és de competició, 9. Un cavall feral pot arribar als 35. Fa uns mesos en vam enterrar un que en tenia 42”.

Actualment a Les Vinyes hi ha una manada que oscil·la entre els 25 i els 30 cavalls, dels quals n’hi ha vuit a pupil·latge i la resta són propietat de Ruiz. Alguns són rescatats. “A aquests cavalls els eduquem a base de premis i carícies, perquè vulguin estar amb els humans. La nostra prioritat quan venen a visitar-nos al pàdoc és mostrar que els cavalls poden viure d’una altra manera, amb un tracte amistós, amb respecte i harmonia”, explica.

A Les Vinyes es poden practicar activitats com passejos a cavall, o acompanyar-los, o doma natural, però també el horse trail, un tipus d’equitació competitiva en què el genet i el cavall superen obstacles en un camí o un recorregut natural. També es fan sessions d’equinoteràpia i entrenament personal.

El moviment i l’alimentació: les claus

Al Natural Paddock Les Vinyes hi ha 4,2 quilòmetres de camins o tracks, que travessen superfícies molt variades, amb pujades, baixades, terrenys durs i tous, secs i humits, boscos, vinyes i cursos d’aigua. Els tracks enllacen sis “bombolles”, que són els espais on els animals troben menjar. “La base del sistema Barefood és el moviment. Per trobar el menjar, els cavalls s’han de desplaçar i aconseguim que facin una mitjana de 18 quilòmetres al dia i així millora la seva salut. Els tenim controlats per GPS. Cada dia mengen durant setze hores entre deu i dotze quilos d’herba deshidratada i fruits secs, una dieta que és la que tenen els cavalls ferals en els ambients semidesèrtics i esteparis en què es mouen, molt diferent dels pinsos carregats amb molt sucre que consumeixen els cavalls domèstics i que són molt negatius per a la seva salut”, explica Ruiz, que afegeix: “És una vida més d’acord amb la natura. Els cavalls també s’automediquen amb plantes medicinals que tenim plantades i es desparasiten amb l’escorça dels arbres”.

A més del sistema de tracks i bombolles, Pepe Ruiz també ha dissenyatels seus propis slow feeders, uns recipients perquè els animals puguin menjar sense problemes els dies de pluja o molt de vent. Són sistemes que amb una reixa impedeixen que l’animal mengi ràpid.