Vides secretes
Només cal que tinguis un petit jardí, un pati o una terrassa. Si les circumstàncies ho requereixen, fins i tot n’hi pot haver prou amb un menjador que sigui prou ampli. En Martí Peraferrer compareix (acompanyat de la Gemma) amb l’equip de so, il·luminació i escenografia necessaris per evocar aquella vida americana dels anys quaranta i cinquanta durant la qual Tennessee Williams va construir els seus personatges més emblemàtics: sensuals, però complexos i turmentats. Estem parlant de l’autor de Gata sobre una teulada de zinc calenta, Un tramvia anomenat desig o La nit de la iguana, obres de teatre protagonitzades també al cinema pels actors més carismàtics del moment.
En Martí es fica a la pell de Williams, despullant completament la seva ànima, amb la mateixa passió que va caracteritzar l’obra del dramaturg a través d’un monòleg d’autoria pròpia a partir de les memòries íntimes que va escriure l’autor de Mississipí. T’ho dona tot en un crescendo sostingut durant gairebé dues hores fins que queda en carn viva i, frec a frec amb tu com a espectador, tot resulta tan intens que et deixa ben clavat a la cadira.
Es tracta d’una experiència sotragadora que t’interpel·la individualment i, al mateix temps, entre el reduït públic es produeix una especial comunió. Parafrasejant una part formidable del text, el magnífic actor i director gironí et porta el seu regne teatral a casa amb un format de butxaca, com ell l’anomena, que s’adapta camaleònicament a cada grup i a cada espai i fa que la representació esdevingui única i catàrtica. Una manera meravellosa i diferent d’assaborir bon teatre i alhora fomentar-lo, i, a més, a l’abast de tothom. Allò que en diuen un combo, vaja!
