El "viatge" de Salvador Juanpere al castell de Vila-seca

Vila-secaAvellanes, ametlles, marbre, pinassa i fins i tot una màquina radial. Elements transformats per les mans de Salvador Juanpere (Vilaplana, 1953) i exposats dins les parets d'un castell on regna un silenci només alterat pel batec del cor, el motor que tot ho fa funcionar. La Fundació Vila Casas i l'Ajuntament de Vila-seca presenten la nova exposició que es pot visitar de manera gratuïta fins al 23 de febrer de l'any vinent al castell de Vila-seca. Es titula D'artistes, eines i territori... i és un resum generós del treball d'aquest escultor que posa el focus en un procés creatiu, en un "viatge" que passa pel reconeixement i l'admiració dels grans mestres del passat.

En paraules de l'autor, el títol de l'exposició fa referència primer als artistes que tant l'han influït, "no només els contemporanis, sinó també els històrics i fins i tot els grecs" i, a continuació, a les eines de treball: "Les físiques que he convertit en escultura o les eines intel·lectuals, com la poesia o els referents literaris". Finalment, el territori hi apareix en forma d'elements naturals, com les avellanes o les ametlles.

(Llavor)ar, F(eina) i Es(cultura)

L'exposició està comissariada per Natàlia Chocarro i està dividida en tres parts que, a partir d'un joc de paraules, ens van conduint a través de la consciència de Juanpere. La primera és (Llavor)ar, del llatí laborare, (treballar). “Salvador Juanpere llavora a partir de les obres germinals del passat", destaca Chocarro. I segueix: "El seu treball es pot entendre com un empelt que continua la tasca artística dels grans mestres del passat". En aquesta primera part és especialment interessant l'obra Arrels d’avellaner i escultors (2013), "una mena d’arbre genealògic que narra l’evolució de la disciplina escultòrica a partir d’un avellaner, símbol de la seva terra natal. Es tracta, però, d’un arbre genealògic del subsol, és a dir, invisible, però no per això inexistent”, indica Chocarro. Al bell mig de l'habitació batega el Motor-Cor (2003), l'element que fa possible la continuació del viatge iniciat per altres artistes. La segona part és F(eina), on l'artista converteix els accessoris aparentment secundaris en objectes d’interès en si mateixos. "Juanpere posa la mirada en els elements de la seva quotidianitat com a artista, les eines i el taller, i els converteix en el treball final", descriu Chocarro. Finalment, hi ha un tercer àmbit, Es(cultura), on destaquen els caps de Brancusi i de Giacometti. "En el cas dels caps, m'ha agradat incloure textos que no estan escrits en el cap, sinó penetrats. És un text que està encavalcat dins de la matèria", explicava l'autor.

Durant la presentació de l'exposició, la presidenta de la Fundació Vila Casas, Montserrat Pascual Samaranch, va destacar que "Cesare Pavese, el poeta a qui Juanpere recorre una vegada darrere l’altra, ens digué que l’art és la més elevada activitat, capaç, fins i tot, de portar l’home més a prop de la divinitat; l’obra d’aquest artista reusenc n’és la prova més irrefutable, en contemplar les seves creacions advertim la llum aeterna que irradia el seu treball".

Aquesta exposició també inclou una petita sorpresa en forma d'obra efímera. La trobareu a la zona més fresca del castell.