El Vendrell, exili econòmic de barcelonins

El Vendrell“Si preguntes, alguns et diran que això és el Penedès, altres que és el Camp de Tarragona, però també hi ha qui et dirà que és l’àrea metropolitana de Barcelona”. Jon Olano és sociòleg i professor de la URV. Coneix molt bé el Vendrell. Hi viu des dels deu anys, quan la seva família va emigrar d’un poble del País Basc. A més, va fer la tesi doctoral sobre aquest municipi. Li fem cas i preguntem al mateix alcalde, Kenneth Martínez: “No, no, sí que ho tenim clar! Som Tarragona. A efectes pràctics som àrea metropolitana de Barcelona i tot el que passa a Barcelona ens afecta directament, però per tradició i per cultura, mirem a Tarragona i cap al Penedès, clar. Estem al mig de tot”, conclou. 

El Vendrell és la capital del Baix Penedès i pertany a la demarcació de Tarragona. És una comarca difícil, formada pel centre (el Vendrell), que és on viu el 87% de la població, i per petits barris com Coma-ruga o Sant Vicenç de Calders. N’hi ha fins a deu, i tots tenen les seves realitats. En alguns predominen les urbanitzacions, que han anat creixent amb el pas dels anys, a mesura que el Vendrell no parava de sumar població.

“Aquí ha vingut molta gent de l’extraradi de Tarragona i Barcelona que van vendre el seu pis i aquí se’n compraven un de millor, perquè els preus eren més econòmics”, explica la Maria Glòria, que té 75 anys i assegura que al centre de la població encara es coneix tothom. “Mira, mira aquest carrer d’aquí. Tots ens coneixem i ens saludem”, destaca mentre diu adeu a una veïna. A la plaça Nova, sota la mirada del Monument a Pau Casals, un dels més il·lustres fills del municipi, veu com passa el dia en Rafael Medina, de 75 anys i nascut a Extremadura. “Quan vaig venir a viure aquí, fa 62 anys, érem 7.000 persones. Ens coneixíem tots. Ara som 40.000”, diu remarcant la xifra. 

En realitat, no cal anar tan enrere per trobar el boom d’habitants que ha transformat el Vendrell. L’any 1998 hi vivien 20.002 persones i aquest 2024 ja eren 40.526. “De l’any 2000 al 2008 creixíem de l’ordre del 10% i ara creixem un 4%, que tampoc és poca cosa”, explica l’alcalde. Bona part d’aquests nous veïns són gent que ha hagut de marxar de Barcelona per culpa de l’increment dels preus dels pisos. “Cada vegada que sentim que augmenten els lloguers a Barcelona, nosaltres ja anem obrint la porta”, il·lustra. També hi ha barcelonins que s’han venut el seu pis a la gran ciutat i s’han comprat un petit xalet amb piscina a algun dels barris marítims del Vendrell. 

Un dels que ha deixat la capital per venir fins aquí és en Jaume Lázaro, de 53 anys. Va abandonar el barri de la Barceloneta l’any 2008, després de separar-se de la parella, i com que tenia família al Vendrell, es va comprar una casa en una urbanització. “Estic superbé, el poble m’encanta i s’hi està molt tranquil”, diu. Professionalment no passa per un bon moment, però està content del canvi que va fer. Això sí, el barri on va néixer no l’oblida: “Els que som de la Barceloneta sempre direm que som de la Barceloneta, però és que allà un pis de 33 metres quadrats costa 200.000 euros”, s'exclama.

Com a qualsevol altra ciutat catalana, també n'hi ha que venen de més lluny, com en Dareeck (44 anys), nascut a Nador, tot i que ja fa anys que viu a Sant Jaume de Domenys. Recentment s'ha divorciat i busca pis al Vendrell. "Els preus s'han disparat, s'han doblat en poc temps", lamenta. Té una bona feina, però molts altres migrants encara no l'han trobat. A l'oficina de Càritas, la gran majoria de les persones que s'atenen són migrants. "Tenen feines precàries i no poden assumir els preus dels lloguers actuals", explica l'Aroa García, integradora social d'aquest espai. "Des de fa un any, cada setmana ens trobem amb algú que acaba d'arribar". El camí que han de transcórrer fins que aconsegueixen la documentació per poder treballar és molt complicat. "Si no tenen papers, no tenen dret a cap ajut econòmic, com a molt al menjar que dona la Creu Roja", recorda.

Risc de gentrificació

Però al Vendrell no només arriben migrants o persones que no es poden permetre el luxe de viure a Barcelona. "Des de la pandèmia, per primera vegada ens trobem que hi ha gent que valora el nivell del Vendrell i, intencionadament, decideixen venir a viure-hi", explica l'alcalde. Benvingut sigui aquest nou perfil de vendrellencs, si bé també estan generant un problema. "Ja està bé que incorporem famílies amb cert nivell econòmic, però si només se’ns col·loquen a una banda del municipi correm el risc de patir segregació social i això és perillós. Hem de veure com ho gestionem perquè aquest fenomen s’està produint amb certa velocitat", explica Martínez.

Aquests nous veïns es concentren sobretot a Sant Salvador i una part de Coma-ruga, la zona marítima, on ja s'estan encenent les alarmes davant d'una possible gentrificació. De fet, segons l'alcalde, en aquesta part de la ciutat l'any 2019 es van fusionar dues escoles perquè no tenien prou alumnes i ara les han hagut d'ampliar. "El problema és el tempo. Estem parlant d'un creixement que comença el 2021. Són només tres anys!", exclama, alhora que destaca la impossibilitat d'avançar-se com a alcalde a reptes d'aquesta magnitud: "Com preveus que vindrà una pandèmia i que comportarà un canvi de valors que provocarà que la gent valori molt més un lloc com el nostre?", pregunta.

Martínez tem que algunes famílies que viuen al centre també es desplacin cap aquesta zona que s'està revalorant i el cor del Vendrell s'acabi buidant. Aquest procés és especialment curiós perquè, antigament, els barris que ara estan disparant el seu valor eren els menys atractius: "Tots aquests terrenys els heretaven les dones, perquè constantment hi entrava l'aigua del mar i no tenien gaire valor. Els hereus, en canvi, es quedaven les terres de l'interior, molt més ben valorades", recorda Montse Salvó, propietària del restaurant Xaloquell, a Sant Salvador.

Difuminar la identitat

Si la zona marítima és la que està de moda, el centre no sembla passar pel seu millor moment. "Estem anant cap avall", lamenta Meritxell Nin, que té una merceria en ple centre. Segons denuncia, "el Vendrell s'està convertint en una ciutat dormitori i ni la gent que viu aquí ve a comprar als comerços", que es veuen abocats a anar tancant a poc a poc. "El dissabte a la tarda tanca tothom i abans era el millor dia! El centre cada cop és més trist", lamenta la Dolors, una veïna de 65 anys.

Olano, el professor de la URV, adverteix que "el problema és que la gent acaba fent vida a Barcelona". Segons denuncia, "el comerç que hi havia abans ja no hi és, no hi ha grans marques. Costa anar a comprar a les botigues del poble. De fet, pots fer vida sense trepitjar la plaça Vella", diu. El creixement tan pronunciat de nous veïns, independentment de quin sigui el seu perfil, està aïllant el centre i difuminant la seva identitat.

Aquest risc és molt present, segons reconeix el mateix alcalde. "Com a ajuntament, el nostre gran repte és la identitat", diu. Martínez tem que algun dia li preguntin a un vendrellenc d'on és i ell respongui "de Barcelona", com ja passa amb algunes ciutats metropolitanes. Per posar-hi remeï, el mandat passat van omplir totes les rotondes d'entrada al municipi amb grans lletres que indiquen el nom de la població. "No ho fem per la gent de fora. No! Ho fem perquè volem que la gent del Vendrell sàpiga que viu al Vendrell!". L'any passat es va inaugurar el Museu del Tabaris a Coma-ruga també amb la voluntat d'explicar la història del municipi als seus habitants. Sovint, segons l'alcalde, no es té prou present la potència cultural del Vendrell, amb noms com Pau Casals, Àngel Guimerà o Andreu Nin.

Com Martínez i tants altres veïns, una altra de les persones que lluita contra el risc de la pèrdua d'identitat és la Gemma Sivill, de la cinquena generació de carnissers Milà. "Si vols trobar la part dolenta, la trobaràs, però hi has de posar ganes. Jo estic encantada de la cultura, del comerç...". I ella és de les que hi posa ganes: amb 22 anys és la presidenta del Mercat del Vendrell i també fa de bastonera, a més d'intentar convèncer els amics que fan vida a Barcelona que es quedin al Vendrell. "Aquí es pot fer de tot", diu orgullosa.