Valls reivindica la figura de Robert Gerhard

VallsPassa massa sovint que alguns artistes i creadors són més reconeguts fora del seu país que al propi. El compositor vallenc Robert Gerhard n’és un exemple paradigmàtic. La seva obra és més valorada en països com el Regne Unit que a Catalunya. Per això es vol aprofitar el 50è aniversari de la seva mort i el 125è aniversari del seu naixement per acabar amb aquesta situació. Han unit esforços l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) -on està dipositat el seu fons-, els Amics de la Música de Valls, l’Orquestra Eduard Toldrà i músics com el director d’orquestra Edmon Colomer.

L’IEV ja porta uns quants anys impulsant accions per recuperar la figura de Gerhard, que van començar el 1996 arran del centenari del seu naixement. El 2012 es va organitzar el primer Congrés Internacional Robert Gerhard entre Valls i Barcelona, i el 2016 les jornades internacionals sobre el compositor aprofitant el 120è aniversari del seu naixement. L’any passat es va editar una partitura inèdita, Sonata per a Carlos, una peça dedicada al seu germà. Per la seva banda, els últims anys els Amics de la Música de Valls han organitzat concerts amb peces de Gerhard i diverses conferències sobre la seva figura.

A l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) es pot consultar un ric fons sobre Robert Gerhard, que va dipositar la viuda del germà petit del compositor, Ferran. La responsable del fons, Olga Ger, el qualifica de “petita joia”, tot i que gairebé només hi ha material anterior al seu exili, el 1939. En aquest fons hi trobem la seva biblioteca, un fons de partitures d’altres compositors que ell estudiava, programes de concerts, esborranys d’articles, un recull de premsa i també part de la seva correspondència. “És un fons curiós perquè Gerhard guardava còpies de les cartes que enviava, que calcava. Hi ha unes 80 cartes enviades i 180 de rebudes, tant professionals com personals, també de l’època d’exili”, explica Ger, que destaca la correspondència amb el seu germà Carlos, que durant la Guerra Civil va ser comissari de la Generalitat per Montserrat. En el fons dipositat a l’IEV hi trobem 19 partitures musicals originals de Gerhard, algunes de les quals encara inèdites.

Gerhard, Beethoven i Carner

Aquest any 2020 coincideixen tres efemèrides: el 50è aniversari de la mort de Robert Gerhard, el 250è aniversari de la mort de Ludwig van Beethoven i el 50è aniversari de la mort de Josep Carner. La coincidència d’aquestes efemèrides ha impulsat a l’Associació Amics de la Música de Valls a preparar una programació específica, en forma de cicle, dedicada a aquestes tres figures transcendentals de la cultura. L’Associació manté un fort compromís amb la projecció del patrimoni musical català, molt especialment amb la figura i obra de Robert Gerhard, fill de Valls. Compromís amb el patrimoni musical català en el sentit de compromís amb la cultura catalana. Per això tampoc deixen passar per alt el 50è aniversari de la mort de Josep Carner, i encara menys si tenim present que la seva poesia no es pot desvincular dels compositors contemporanis catalans més significatius.

Gerhard i Carner ens lliguen amb la tradició cultural europea. Lliguen, doncs, amb Beethoven. Són el fil que -des dels respectius exilis- han permès continuar la transformació de la tradició cultural pròpia. És amb aquest esperi, que els Amics de la Música de Valls, l’Associació Musical Eduard Toldrà i l’Institut d’Estudis Vallencs proposen aquesta celebració singular: Beethoven serà celebrat arreu, però no pas Gerhard i Carner.

El cicle combina conferències i concerts i actuacions musicals i va començar el setembre passat amb l’entrena de la Sonatine à Carlos per a piano de Robert Gerhard, conservada en el Fons Gerhard de l’IEV. La pròxima conferència serà el 17 de març a les 19.30 hores a l’IEV i anirà a càrrec d’Oriol Pérez i Treviño, amb el títol Els cànons clàssics. Dos dies després, a les 20.30 hores i al Teatre Principal, es podrà sentir el concert per a clave, corda i percussió de L’art de la fuga, que va compondre Gerhard els anys 1955 i 1956. Fins al gener del 2021 se succeiran diverses conferències i concerts. La cloenda serà la cantata L’Alta naixença del rei en Jaume, que els Amics de la Música de Valls estan tancant actualment.

Entre Valls, Barcelona i Cambridge

Robert Gerhard Ottenwaelder va néixer a Valls el 29 de setembre del 1896. Era el gran de tres germans d’una família de pare suís i mare alsaciana, dedicats al comerç de vins; ell havia de posar-se al capdavant del negoci familiar, i per això el seu pare el va enviar el 1908 a Lausanna a formar-se. Però ben aviat va manifestar la seva preferència per la música i, malgrat l’oposició paterna, es va traslladar a l’Acadèmia Reial de Munic.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va instal·lar-se a Barcelona, on va estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell. Aquells dies va viure entre Valls i Barcelona mentre estudia i inicia els seus primers treballs professionals. Després de la mort de Pedrell, Gerhard va ampliar la seva formació musical i va visitar París, Alemanya, Madrid i Granada, on es va entrevistar amb Manuel de Falla. El 1929 es va casar amb Leopoldin Feichtegger i fins al 1938 van residir a Barcelona. El 1931 va ser nomenat professor de l’Escola Normal de la Generalitat i a partir del 1933 va treballar en la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, on va desenvolupar importants treballs museològics. Va ser fundador del Grup de Compositors Independents de Catalunya (1930) i va participar en el Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània-SIMC de Viena (1932). El 1935 va rebre el premi Isaac Albéniz.

A inicis del 1939 es va exiliar primer a París i al cap d’uns mesos a Cambridge. És a Anglaterra on va aconseguir un gran reconeixement i on va desenvolupar gran part de la seva obra musical. En els últims anys de la seva vida va tornar a Valls de vacances, però va continuar vivint a Anglaterra. Robert Gerhard va morir a Cambridge el 5 de gener del 1970, havent rebut el 1967 els títols de Commander of the British Empire i doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge i deixant, com a mínim, dues obres inacabades: la Cinquena simfonia i Leo.