Valls prova de recuperar el centre

VallsUn gat de color marró s’enfila per la finestra d’una planta baixa. Abans d’esmunyir-se dins de l’edifici abandonat es gira i observa el carrer. No hi ha ningú. Les façanes de la resta d’edificis han anat perdent la pintura i la majoria de les portes estan tapades per grans planxes metàl·liques. Si encara en queda alguna de fusta, està tancada amb una cadena ben gruixuda i un cadenat per evitar que algú les pugui obrir. Són finques centenàries, cases senyorials que algun dia van tenir l’orgull de ser el centre històric de Valls, però que van quedar buides ja fa molt de temps i continuen acumulant anys mentre es van deteriorant. Els baixos d’aquests edificis, que algun dia van ser el pulmó comercial de la capital de l’Alt Camp, també estan tancats, tret d’alguna petita excepció. “És molt dolorós veure tancades totes aquestes cases, amb la vida que havien tingut”, lamenta Merche Robles, que treballa en una immobiliària del centre. 

Amb el pas dels anys, aquesta zona de Valls s’ha anat despoblant i ja hi ha immobles on “no hi volen viure ni els ocupes”, lamenta Robles. Malgrat tot, sempre hi ha algú forçat a haver-se de conformar amb el que sigui, com el Mohamed Ksigha, de 21 anys. Originari del Marroc, va arribar a Espanya en pastera quan era menor d’edat i va acabar a Valls. Ha fet un curs de paleta i ja té la documentació en regla. Mentre busca feina del que sigui, s’ha instal·lat discretament en un pis del centre. Tot sol. “Tinc amics, però prefereixo anar sol, per no agafar el mal camí”, argumenta. El seu germà petit viu a Reus, però fa tres anys que no es veuen: “No vull que vegi que el seu germà gran no té diners”, diu destrossat. 

En mans dels grans tenidors

El pis on viu és propietat d’un fons d’inversió, com la majoria de pisos ocupats que hi ha al centre. De fet, segons un estudi encarregat per l’Ajuntament, el 60% de tots els immobles del centre històric són propietat dels fons d’inversió. Aquestes empreses han vist una oportunitat en la migració que els vallencs van fer cap als barris més nous, com el Fornàs, o cap a les urbanitzacions, i han anat comprant els pisos del centre a mesura que es devaluaven. L’estudi també revela que només al centre hi ha almenys 260 habitatges buits. 

L’Ajuntament de Valls fa anys que intenta posar-hi remei. El primer projecte de reforma integral del centre històric és de l’any 2004, i dos anys més tard el municipi va ser un dels escollits per aplicar la llei de barris, un fons financer que la Generalitat posava a disposició dels municipis que tinguessin projectes de rehabilitació. La inversió, que preveia rehabilitació d’edificis però també projectes socials, es pagava a mitges entre l’Ajuntament i la Generalitat. Tot i els esforços, Valls encara ha de recórrer un llarg camí si vol recuperar el centre històric. 

“La planificació urbanística ja va fallar fa molts anys, apostant per un creixement cap al nord que va buidar els habitatges i els comerços del centre”, lamenta Sònia Roca, regidora d’Urbanisme, Patrimoni i Centre Històric. “Encara arrosseguem la crisi del 2008”, diu Roca, que a més de regidora és arquitecta. 

L’actual govern municipal ha seguit amb la línia d’intentar atraure gent cap al centre. “Estem fent molta feina. Signem ordres d’execució per obligar els propietaris a arreglar allò que està en mal estat, però costa molt amb els fons inversors que s’han anat quedant els pisos dels bancs”, reconeix Roca. Durant els últims anys, l’Ajuntament de Valls ha anat expropiant edificis per fer-hi pisos de protecció o equipaments de ciutat, com l’escola de música. Queda encara per inaugurar el Museu Casteller i sobre la taula hi ha importants projectes com recuperar l’antiga muralla o els torrents que envolten la ciutat. 

A més, havent constatat que els grans tenidors no tenen gaire interès a cooperar per repoblar el centre, l’Ajuntament de Valls està preparant sancions, que hauran d’afectar els fons d’inversió que tinguin pisos buits, tal com preveu l’actual llei de l’habitatge. Segons ha pogut saber l'ARA, aquestes “mesures contundents” s’aplicarien en forma de recàrrecs fiscals. 

La mesura hauria de servir per desincentivar els grans propietaris a seguir tenint els pisos desocupats i provocar que els rehabilitin i els tornin a posar al mercat. L’objectiu final és revertir un abandonament que ja va començar als anys 90, quan, a poc a poc, els vallencs van anar marxant del centre. 

“Una casa gran i tranquil·litat”

“Quan el meu pare va decidir deixar el centre de Valls i anar a viure als afores, allò no estava ni asfaltat. Els veïns li deien: «Però què fas?» Poc després van venir tots”. La família de la Rosa Sanahuja va ser de les primeres a marxar del centre de Valls. Buscaven “una casa més gran i més tranquil·litat” i ho tenien tan clar que no els importava que la zona on havien d’anar a viure encara no s’hagués desenvolupat urbanísticament. L’impuls que va tenir el pare de la Rosa el van tenir molts altres veïns, i al barri del Fornàs es van anar multiplicant els edificis. L’Ajuntament va asfaltar els nous carrers, els va il·luminar i hi va posar bancs i arbres. Els comerciants també hi van veure una oportunitat i van anar obrint-hi negocis. 

Cinquanta anys després, “el centre és el que abans era la part nova”, diu la Rosa, que gestiona la botiga ecològica La Marieta, just a la frontera entre el que abans era el cor de Valls i la zona nova. “Allà [diu mirant cap al centre] tanquen totes les botigues i, en canvi, a l’altra banda en van obrint de noves”, conclou. 

Molts vallencs consultats per a aquest article han fet la mateixa migració: a mesura que els fills s’anaven fent grans, les cases del centre, ubicades en carrers estrets i amb poca llum natural, els quedaven petites i s’anaven desplaçant cap a zones més confortables. 

Des de l’Ajuntament també proven de revertir aquesta tendència oferint bonificacions al permís d’obres i amb ajudes directes. Durant el 2022, l’Ajuntament ha destinat 70.000 euros a aquesta partida. Tot plegat ha permès que es rehabilitin una cinquantena de pisos al centre de Valls. Aquest 2023 també s’ha activat una nova línia d’ajudes que permet estalviar-se un 95% de l’IBI als menors de 40 anys que vinguin a viure al centre històric.  

L’expert en geografia urbana i professor de la Universitat Rovira i Virgili José Ignacio Muro reconeix que és molt difícil revertir aquesta situació “si els mateixos veïns no s’ho creuen”. Considera que l’aposta del govern municipal per a la rehabilitació és la correcta i recorda que al centre històric encara hi ha pols d’atracció molt importants, “com l’Ajuntament i la principal església de Valls”. També hi ha el mercat setmanal i alguns locals de restauració que han aconseguit atraure nou públic. Tot i així, “la gent ha anat perdent el costum d’anar-hi a comprar”. 

Viure envoltat d’okupes

En un dels carrers del centre que es troba més degradat hi ha un edifici acabat de reformar. Dins hi viu una de les persones que es va creure la transformació del centre. Es tracta d’un jove que prové d’un barri obrer de Barcelona i que un bon dia va decidir abandonar la capital per establir-se a Valls. L’edifici que li van oferir estava molt bé de preu, ben situat i només calia reformar-lo. Hi està destinant tots els diners estalviats i també participa en el projecte workaway, que facilita que alguns viatgers s’estableixin a casa seva a canvi de treballar, en aquest cas, en la reforma de la casa. Tot semblava una bona idea, però en el moment de posar-la a la pràctica es va tòrcer. “Van venir dos nois italians a treballar i els van robar la furgoneta”, lamenta. Aquest nou vallenc ha arribat a conviure amb les dues finques que limiten amb casa seva ocupades i denuncia que “les baralles, els crits i el tràfic de drogues són constants”. “Ara no ho faria”, conclou decebut.