En aquesta secció tenim la bona intenció de presentar a l’apreciat i estimat lector alguns edificis, espais i construccions amb interès, així en general, de la demarcació de Tarragona –per a nosaltres, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
En clau nacional, la nostra terra també pot igualar-se a aquelles capitals de la costa central o la llunyana Catalunya Vella. Fins i tot, més vegades de les que pensem, els podem avantatjar –com sempre– i demostrar que hem estat els primers, pioners o intrèpids inconscients pel bé comú. Així, com qui no vol la cosa, la primera Biblioteca Popular creada per la Mancomunitat de Catalunya fou la de Valls.
Una xarxa, la de Biblioteques Populars, que esdevingué una de les armes d’alfabetització massiva promoguda per la Mancomunitat de Catalunya entre 1915 i 1925. Amb la presència central d’Enric Prat de la Riba, però amb l’impuls d'Eugeni d’Ors, que impregnaria el projecte d’unes característiques molt definides, tant formalment, valent-se dels valors de l’arquitectura noucentista, com pel que fa a la tria literària dels centres, que van arribar a vuit fins que la Mancomunitat va ser dissolta, l’any 1925.
La de Valls, la primera, comença a gestar-se el 28 d’octubre de 1915, moment en què el consistori vallenc va aprovar presentar-se a concurs per sol·licitar una de les Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Amb presència de vallencs a l’administració local i nacional, les coses anaren rodades.
La col·locació de la primera pedra fou feta el 23 d'octubre de 1916. El 24 de juny –diada de Sant Joan– de 1918 s'inaugurà el projecte que havia dissenyat l’arquitecte Lluís Planas i Calvet, i el 16 de juliol del mateix any s'obrí al públic. El maig de 1920 s'establí el servei de préstec. Com veiem, tot en un pim-pam!
Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la Biblioteca Popular de Valls “és un edifici aïllat. La façana principal presenta tres cossos, un central i dos laterals simètrics, damunt dels quals s'eleven dos templets de base circular amb vuit columnetes jòniques que sostenen una volta semiesfèrica. El cos central està format per dues columnes i quatre pilastres jòniques, i dona accés al vestíbul d'entrada. L'acabament el forma un frontó coronat per un timpà de línia sinuosa. Està construït amb maó arrebossat i pintat de gris i blanc. Pel que fa a la distribució de la planta, cal destacar cinc espais: el despatx de la bibliotecària, el guarda-roba, els serveis, la sala de lectura i la sala de conferències”.
Les dues cúpules de la façana de la Biblioteca Popular s’han convertit en elements clau per entendre Valls i recordar-nos que, en algunes coses, vam ser els primers.
