Ja ho deien Pepet i Marieta amb la seva cançó No a la MAT: un crit que, per una vegada, ha unit polítics i societat civil. I sembla que ha funcionat: el projecte ha estat desestimat. Però, quantes MAT hauran de venir abans que ens despertem del tot? Aquesta vegada ens n’hem assabentat, però quantes decisions que afecten el nostre territori es prenen sense que en tinguem coneixement? Quanta informació es publica al BOE sense que en tinguem constància?
També cal preguntar-se per què projectes que poden trinxar territoris es decideixen des de despatxos de Barcelona. No hi ha més vida enllà de l’àrea metropolitana? Sembla que les comarques sempre hagin d’assumir els costos d’un sistema centralitzat que no pensa en elles. Els veïns i veïnes de moltes zones rurals sovint descobreixen aquests macroprojectes quan ja estan molt avançats. És just, això?
Tard o d’hora s’haurà de prendre una decisió sobre l’energia. Som cada cop més dependents de l’electricitat i, tot i la insistència en les renovables, encara són insuficients per garantir el subministrament. No volem contaminar, però tampoc podem renunciar a l’energia, perquè la nostra societat en depèn absolutament. L’electrificació avança, però no es resol com produir i distribuir aquesta energia sense destrossar el territori.
Llavors, quin és el camí? No n’hi ha prou amb dir no a la MAT. Cal un model energètic just, descentralitzat i sostenible, que respecti el territori i les persones i que garanteixi un futur millor per a tothom. Sense aquesta planificació, sempre estarem reaccionant tard.
