SOCIETAT

Travessant Amèrica de dalt a baix amb furgoneta

És l’aventura que durant més d’un any afronta una família tarragonina

J. Salvat
i J. Salvat

TarragonaEl 20 de juny farà just un any que el matrimoni format per Marc Antillach i Serena Pujol i les seves filles, Xènia i Jordina, viatgen pel continent americà en furgoneta. A principis d’agost tenen previst finalitzar aquesta aventura i tornar a Tarragona. Després de recórrer mig Europa amb la Barretina -així es diu la furgoneta vivenda 4x4 amb què viatgen-, els va venir la “idea esbojarrada” -tal com reconeixen ells mateixos- d’anar a Amèrica. “Nosaltres som de països de fred, pensem en Alaska i en la Patagònia, hi anem donant voltes, somiem amb veure els Andes, les Rocalloses... i finalment decidim travessar tot el continent. Ens anem informant i veiem que és possible, trobem exemples de gent que ho ha fet, cap amb nens de les edats de les nostres. Finalment, consultada l’escola i els mestres, ens hi tirem de cap, pensem que serà una bona experiència per a nosaltres i per a elles”, explica el Marc.

Un viatge com aquest té una preparació que no és gens fàcil. El Marc treballa a l’Ajuntament de Tarragona com a cap de la Brigada Municipal i va haver de demanar un permís sense sou. La Serena, per la seva banda, era tècnica de suport a la recerca a la URV i va haver de deixar la feina per poder fer realitat aquest somni. Entre els dos porten una empresa de lloguer de vehicles càmper 4x4, que també han hagut de deixar en bones mans durant aquest temps. “La preparació va ser una bogeria, sobretot abans de portar la Barretina al port d’Anvers, ja que sabíem que tot el que no estigués a dins difícilment ho podríem portar”, explica el Marc.

Cargando
No hay anuncios

“La família al principi es pensaven que no anava de debò però, com que ens coneixen, de seguida van veure que sí i ens han donat suport en tot moment. Fins i tot els avis ens van venir a veure a Costa Rica, on vam gaudir de 10 dies de bona companyia”, explica la Serena, que afirma: “Les nenes estan encantades amb tot el que estan vivint i col·laboren activament al blog de l’escola, on van penjant notícies dels llocs més curiosos que anem visitant per fer-ne partícips els companys”. “No ens hem oblidat de la seva educació i, a més d’aprendre moltes coses de cultures diferents de la nostra i viure moltes experiències, no falten les classes de matemàtiques, de llengües, de fer redaccions, d’ortografia. Sobretot llegeixen, llegeixen molt”, diu el Marc.

Quan va sorgir la idea fer la travessa de tot Amèrica es van plantejar com era canviar d’un hemisferi a un altre en un any i com podien fer-ho per no quedar atrapats al cru hivern d’una punta o de l’altra. Van veure que la millor opció era sortir del nord i intentar arribar al sud abans que hi fes molt de fred i es compliquessin les carreteres, així que van embarcar la Barretina de Bèlgica a la costa est del Canadà i allà van començar el viatge. Primer van travessar tot el Canadà, més de 8.500 quilòmetres de boscos i llacs. Després van anar a l’oceà Àrtic, a Tuktoyaktuk, un poble inuit amb molt d’encant i obert al turisme feia ben poc. D’aquí van entrar a Alaska, on van estar un mes entre costes i geleres, i després ja van començar a baixar direcció sud recorrent els grans parcs nacionals del Canadà i els Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Van travessar la frontera de Tijuana, van travessar tot el Mèxic continental a través de zones rurals i van arribar al Yucatán, sempre evitant les aglomeracions turístiques. Després van travessar la resta de països de Centreamèrica fins al Panamà. Allà no van poder continuar per carretera, ja que la famosa panamericana no continua, i van fer passar en vaixell la Barretina cap a l’Equador, mentre ells viatjaven en avió. “A l’Equador, el Perú i Bolívia vam recuperar les altes muntanyes amb neu perpètua i hi vam trobar una gent d’allò més encantadora, tot i la manca de recursos que tenen en molts casos. Entrats a Xile pel desert d’Atacama, i abans d’arribar a la Patagònia, encara vam tenir temps de fer una escapada a l’illa de Pasqua, on ens vam enamorar dels moais i la seva cultura ancestral”, recorda. La Patagònia xilena l’han recorregut amb tranquil·litat, passejant pels ports de pescadors, parcs nacionals, estancias, llacs d’aigua turquesa i boscos.

¿I com és la convivència en un viatge tan llarg? “La veritat que molt bé, cadascú té la seva feina i la seva rutina i ens entenem molt bé, fem una petita pinya. La salut ens ha acompanyat molt i sempre posem el diàleg davant de qualsevol conflicte. Penso que sense això el viatge hauria sigut un calvari -explica la Serena-. Estem tan bé que havíem de tornar el 20 de juny, quan fes un any, i ho allarguem una mica per poder veure algun raconet més”.

Cargando
No hay anuncios

Vint anys viatjant

amb furgoneta arreu d’Europa

L’any 1999 la parella formada pel Marc i la Serena van comprar la primera furgoneta vivenda 4x4, i des de llavors no han deixat mai de tenir-ne. “Sempre ens ha agradat aquesta manera de viatjar, ens sentim còmodes sortint de casa amb les nostres coses i amb tot a sobre, sense dependre de gaire cosa més”, explica el Marc. Quan es van casar el 2003, van arribar amb la furgoneta a Sant Joan del Codolar, al Montsant, i de viatge de noces van anar tres setmanes a Nova Zelanda.

Cargando
No hay anuncios

Quan va néixer la primera filla, la Xènia, que ara té 11 anys, van canviar la furgoneta. “Vam perdre tracció per endinsar-nos en alguns llocs, però vam guanyar en comoditat i en capacitat. Amb l’arribada de la Jordina, que ara té 9 anys, es va fer petita i vam passar a una T5 4motion, amb molt de motor però encara menys capacitat de trepitjar camins. Vam recórrer els principals massissos de muntanyes d’Europa: Pirineus, Picos de Europa, Alps, Dolomites...”, comenta el Marc. I afegeix: “Però ens vam adonar que depeníem massa dels càmpings i això no ens agradava. Quan les nenes ja van tenir una certa edat vam decidir fer-nos la Barretina, un vehicle 4x4 dissenyat per nosaltres i fet per l’empresa Uro-camper, a Sevilla. L’anomenem vehicle d’aventura i ens permet arribar a tot arreu on volem anar”.

Van estrenar la nova furgoneta anant fins al cap Nord: van resseguir la costa noruega i van tornar per Rússia. Van estar-s’hi dos mesos i van fer més de 15.000 quilòmetres amb total autonomia. L’any següent van embarcar la Barretina cap a Islàndia. L’estiu següent van anar en ferri cap a Roma i d’allà cap a Albània, per recórrer, a més a més, Bulgària i Romania, a part de travessar un cop més tot Europa per tornar a casa.