Camp de Tarragona

Saül Garreta: "La transformació del port de Tarragona és una alternativa al model econòmic del Hard Rock"

President de l'Autoritat Portuària de Tarragona

6 min
El president del Port de Tarragona, Saül Garreta

TarragonaSaül Garreta (Tarragona, 1972) és el president de l'Autoritat Portuària de Tarragona des del novembre del 2022. Durant aquest any i mig, aquest militant d'ERC ha intentat aprofitar al màxim la seva formació com a arquitecte per intentar fer del port un espai més sostenible i refermar l'aposta per les energies renovables. En aquesta entrevista repassa els riscos que afronta aquesta infraestructura que es troba, segons diu, en un punt d'inflexió.

El port va batre el seu rècord l'any 2019 i, després d’una davallada, ha anat recuperant l'activitat. Quins són els punts forts i els punts febles del port de Tarragona?

— Els punts forts són que cada cop tenim un port més eficient i que som cada cop millors en els dos tràfics principals, que són els hidrocarburs i els cereals. Però, al mateix temps, aquestes fortaleses també són febleses perquè si aquests dos tràfics minven, ens pot afectar molt al nostre compte d'explotació. La gran amenaça són els hidrocarburs, que aniran baixant i que són pràcticament la meitat dels 33 milions de tones de mercaderies que vam passar pel port l'any passat. Això té una data de caducitat. No sabem si seran 8, 10 o 12 anys... Però hem de saber llegir aquest futur i preparar-nos.

I com s’ha de preparar el port per a aquest canvi? 

— Continuant amb el gir sostenible que hem estat fent l'últim any i mig. El lema d'aquest mandat és Ecoport 2027 i el nostre pla de sostenibilitat vol complir les directrius que ens marquen des d’Europa per a l’any 2030: hi haurà d'haver un 30% de les mercaderies que vagin per ferrocarril, una baixada d'emissions del 50%... I el 2050 haurem de ser neutres.

Serà difícil de complir... 

— Sí, mirant les xifres ens adonarem que no podem assolir aquests compromisos ni de lluny. Però nosaltres, com a port, el que hem de fer és anar en aquesta direcció i veure com podem compensar aquest futur incert que ens espera. Per això la nostra estratègia ha estat apostar per aquests nous vectors energètics vinculats a aquesta transició energètica de molt baixes emissions o d'emissions zero. Hem basat el nostre mandat en una desfossilització de tota la nostra activitat portuària. Aquests nous combustibles generaran noves oportunitats. El repte és saber si aquestes oportunitats seran suficients per substituir aquesta dependència que tenim ara dels hidrocarburs o dels productes d'origen fòssil.

És ara o mai?

— Sabem que tenim l'obligació com a administració pública d'actuar a favor del planeta i això vol dir lluitar contra el canvi climàtic i, per tant, adequar les nostres instal·lacions per afrontar aquests nous escenaris. Un bon amic em va dir un dia una cosa que sempre recordo: que si no aprofitem bé aquestes oportunitats i ens espavilem ara que tenim els recursos, ens pot passar com la crisi del tèxtil que vam patir a Catalunya. Estem en un moment molt semblant. Hem d'aprofitar totes aquestes oportunitats que ens està donant la descarbonització o desfossilització per mantenir aquesta societat del benestar i fer no sols la transició energètica, sinó també la transició social, amb noves inversions. 

I aquesta aposta en què es tradueix?

— Es concreta amb una inversió de 58 milions d'euros per a la descarbonització de l'activitat portuària i logística del nostre port. Ho hem fet amb diferents eixos. Podem parlar d'un eix social que és on estem ara, dels primers projectes que vam generar i que comencen les obres aquest mes de juliol, com és la renaturalització de tot l'entorn de la zona portuària recuperant 3 hectàrees i fent un gran parc, el Parc del Port. Aquest mes també comencen les obres de la recuperació dels Prats d'Albinyana, a la Pineda (Vila-seca), que forma part de la xarxa Natura 2000. Es tracta de 37 hectàrees de recuperació d'aquests aiguamolls que d'alguna manera volem connectar amb tota una regeneració de dunes amb aquest nou contradic que també estem fent i que farà que el port sigui més segur. També fem actuacions a la desembocadura del riu Gaià i a la del riu Francolí. Però aquesta regeneració no es tracta sols de plantar arbres, que té la seva importància perquè això també és descarbonització, sinó que també té un factor d'atracció cap a l'empresa, la start-up, el talent, vinculada a l'economia blava. Una economia blava que, per definició, també ha de ser respectuosa amb el medi ambient: parlem d'empreses que es dediquen a recollir plàstics, d'aquests nous combustibles...

¿Són empreses privades que s'instal·laran aquí?

— Sí, en l'entorn del nàutic. Al Parc del Port hi haurà una plaça amb un entorn verd, amb connexions de carril bici i una part d'aquest projecte és una connexió amb tot el moll de costa. Hem creat una direcció nova que es diu Direcció d'Acció Climàtica i que té tres potes: la pota energètica; la pota de la recerca i d'innovació, de la generació de start-ups; i també la pota del Port Ciutat, que és la divulgació de tot això. El que busquem amb aquesta estratègia és que sigui un lloc atractiu perquè aquestes empreses vinguin i es creïn aquests ecosistemes. I això ja està passant. Quan vam començar el projecte del Parc del Port vam fer un concurs públic i ja s'hi han presentat 21 equips. L'entorn que creem és perquè vinguin empreses que d’alguna manera tenen vincles amb aquesta economia blava.

On s'instal·laran?

— En tots els baixos que havien sigut un lloc d'oci, però que va acabar degenerant i quedant obsolet. Estem parlant de 50 o 60 locals.

La col·laboració público-privada...

— Sí, des del port hem d'assegurar que hi hagi una sèrie de serveis perquè la infraestructura funcioni, però aquests serveis la major part de les vegades els estan cobrint empreses privades. Aquesta col·laboració pública o privada del port és una cosa absolutament habitual des de fa molts anys. Ara es parla molt de col·laboració pública o privada perquè l'administració sap fer molt bé les coses, però és tan garantista pel bé públic que moltes vegades és lenta, li cal dinamisme i afrontar els canvis d'una manera millorable. Aquesta ha sigut l'estratègia que hem assumit com a pròpia i hem impulsat una agrupació d'empreses i d'interessos econòmics. Ho hem fet a través d’Apportt, que és una agrupació d’empreses que existeix des del 1992, però que havia anat perdent socis. Nosaltres l'hem recuperat i l'hem impulsat perquè tingui la branca energètica i la branca de start-ups

Al port, però, continua havent-hi carbó.

— Sí, al costat del Moll de Creuers. Encara tenim carbó, però cada cop n’hi ha menys. Nosaltres, com a port, no podem fer cap política d'eliminar res. Nosaltres hem de donar resposta al que el mercat decideix importar i exportar. Aquí el carbó havia arribat als 8 milions de tones i ara estem al voltant d’un milió. Cada cop n’hi ha menys, com passarà amb el cru. Per això ens vam posicionar perquè la seu de la vall de l'hidrogen estigués aquí. I des que ho vam fer hem rebut moltes visites...

També hi ha molt interès pels molins de vent.

— Sí, són importantíssims. Hi ha offshore sobretot al mar del nord, tota la zona d'Escòcia, de la Gran Bretanya, i aquí al mar Mediterrani tenim una part a Menorca, al parc de Tramuntana i al golf de Sant Jordi. En els anys que venen, es preveu una generació importantíssima d'energia renovable amb aquests molins flotants, que són cada vegada més sofisticats, més eficients. I al port ens han vingut més de 19 empreses interessades.

¿Interessades a fabricar aquí aquests molins?

— Sí, fabricar-los des d’aquí i després se'ls emporten allà on toca.

¿Aquí no en veurem, de molins?

— Aquí, dins de l'estratègia d'Apportt de tota la comunitat energètica que estem creant, és possible que vegeu tres molins molt més petits, el Moll de les Balears, que seran per a autoconsum de la nostra pròpia xarxa.

Per què els interessa aquest port?

— Perquè és el port que té les condicions idònies de calats, d'espais i d'infraestructura per poder afrontar, i l'experiència que tenim també amb el sector metal·lúrgic. A més, geogràficament som el que està més a prop de Menorca, del Parc de Tramuntana, i, conjuntament amb altres ports de Marsella i Port-la-Nouvelle, de tot el golf de Sant Jordi.

¿El funcionament del port també serà més sostenible?

— Nosaltres com a port també estem fent unes inversions importants. Si ara mireu amunt veureu que les teulades estan plenes de plaques solars. Els immobles portuaris ja són gairebé neutrals. I després hi ha el tema de l'aigua. Aquí tenim un sistema (SCADA) que ens permet saber cada mil·límetre d'aigua que s'escapa per alguna canonada. I també tenim un projecte d'una petita dessalinitzadora, que volem utilitzar per al rec de tots els espais verds que estava explicant abans, i un projecte per a una altra dessaladora al Cap de Salou. En total, estem parlant de 300 milions d'euros entre el Centre d'Interpretació, el passeig, el contradic de ponent, les dessalinitzadores i l'adequació de la zona d'activitats logístiques per apostar per una indústria neta i de primer nivell. Tot això generarà llocs de treball i ingressos que repercutiran al territori implantant un model econòmic diferent i sostenible.

Una inversió que genera més consens que el Hard Rock...

— Jo sempre intento ser molt respectuós amb les opinions de les altres persones, però és veritat que aquest projecte és diferent. Aquesta transformació és una alternativa al model econòmic del Hard Rock. 

stats