Entre la tragèdia i l'orgull: cinc anys de la riuada del Francolí

Espluga de Francolí / Barcelona“Recordo que estava tallant fuet per fer pa amb tomàquet per sopar i vaig sentir un cop. Vaig anar a mirar què era i vaig veure que un tronc havia foradat la porta del veí”, explica la Txell Amigó. I amb l'expressió de qui encara no ho ha paït afegeix: “Tot era com un llac”. Els veïns de l'Espluga de Francolí sabien perfectament que el riu, que acostuma a fer pena de la poca aigua que porta, de tant en tant es transforma i el seu cabal es multiplica d'una manera tan inesperada com violenta. “L'aigua entrava per la porta i mentre intentava treure-la vaig veure com un cotxe s'havia quedat bloquejat allà dalt, a la carretera. L'aigua el va fer caure al riu. Encara va estar una estona quiet perquè un arbre el va frenar. Però el corrent se'l va acabar emportant”, recorda l'Eva Bosch, una fustera del poble que, com la Txell, viu davant del Francolí però uns metres més avall. Mai oblidarà aquell dia. Un dels ocupants del vehicle va aparèixer mort dos dies després al port de Tarragona i al cap d'un mes van trobar l'altre home, també mort, a la riba del Francolí. La riuada del 22 d'octubre del 2019, ara fa cinc anys, va deixar encara dos morts més i dos desapareguts, entre ells un camioner belga que havia arribat tard al Celler Cooperatiu de l'Espluga i, com que ja estava tancat, no va poder descarregar i va decidir fer nit al camió. Ni tan sols el tràiler carregat va poder resistir la força de l'aigua, que se'l van endur qui sap on.

Aquell dia va ploure molt i a tot arreu, i tots els torrents que baixen de la muntanya de Prades i els que venen de la Vall de Vinaixa van disparar el cabal del riu Francolí que, en molt pocs minuts, va passar d'estar pràcticament sec a sobrepassar els 1.000 m³ per segon. L'informe del departament d'enginyeria civil i ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va concloure que a l'Espluga de Francolí el riu va arribar a registrar 1.200 m³/s, quan normalment n'hi ha un màxim d'1 m³/s, i va arrasar 160 hectàrees de conreus i terrenys forestals. L'informe també subratlla que els efectes van ser especialment greus per l'arrencament de vegetació que se'n va derivar per la força de l'aigua. Segons aquest informe, aquest cabal sòlid va arrossegar 43.000 arbres i va provocar un eixamplament de la llera del riu inèdit en segles.

Tot un edifici desaparegut

Un dels punts més crítics va ser el pont de la Font Baixa de l'Espluga, on viu la família de la Txell. Allà és on l'aigua es van endur el tràiler i també un edifici sencer de 600 metres quadrats on hi havia la bodega Rendé Masdéu i un restaurant al pis de sobre. L'edifici estava en zona inundable, però al llarg dels seus 200 anys havia resistit totes les envestides del riu. De fet, havia aguantat més que el mateix pont, que ja va patir amb la riuada de l'any 1874, i es va haver de tornar a construir. Però el 22 d'octubre del 2019 va ser massa. “Ho vam perdre tot”, recordava aquesta setmana la Mariona Rendé, propietària del celler que havia aixecat el seu avi. Però la família gairebé no va tenir temps ni de plorar la tragèdia. L'endemà mateix, la gent del poble i voluntaris vinguts del País Valencià, l'Aragó, Barcelona i molts altres llocs es van mobilitzar per intentar salvar el màxim de les prop de 60.000 ampolles de criança que hi havia al celler. Molts catalans encara recorden la imatge de la gent del poble fent una cadena humana per intentar rescatar les ampolles plenes de fang.

Amb els diners de l'assegurança –“que ningú es pensi que hi vam guanyar!”, puntualitza la Mariona–, els estalvis i un crèdit que encara estan pagant, la família Rendé Masdéu va comprar un altre espai als afores del poble i van decidir tornar a començar. Per sort, la joia de la corona, que són les vinyes, van quedar intactes. “Després de l'ajuda que havíem rebut de tanta gent, no ens vam ni plantejar deixar-ho estar”, recorda. Aquest sentiment és compartit per altres persones que també ho van perdre tot, però que a partir de l'endemà van quedar superades per una impressionant onada de solidaritat.

La Riuada Solidària

"La gran aportació no van ser els diners, tot i que en vam recaptar molts, sinó el suport moral", recorda el periodista espluguí Òscar Palau, un dels veïns que van crear la Riuada Solidària. L'organització dels veïns per refer-se del cop va ser immediata i extremadament eficient. "Tots ens coneixem i molts havíem estat en entitats i altres moviments. Sabíem amb qui podíem comptar. Uns posaven els braços per treure runa, d'altres el temps i d'altres el cervell", explica Ferran Civit, polític, veí del poble i també un dels impulsors de la Riuada Solidària. Van demanar consell a Rebrotem, el moviment d'ajuda als damnificats pels incendis a la Ribera d'Ebre, i es van posar a treballar. Tenien clar que havien d'actuar de pressa, mentre el focus dels mitjans de comunicació encara enfoqués aquest racó de país tan sovint oblidat. I ho van aconseguir.

Un mes després de la tragèdia, l'Espluga celebrava la Riumuntada, un festival solidari de tres dies per recaptar fons en què van participar artistes com Buhos, Joan Rovira o Roba Estesa, entre d'altres. "Va ser com organitzar una festa major en només un mes", recorda ara Palau. Amb els troncs recollits del riu van fer tions per vendre, i també van obrir un compte corrent per rebre donacions, van fer marxandatge, i van arribar a recaptar 150.000 euros. El paraigua legal per gestionar tota aquesta quantitat de diners va ser una fundació d'un veí del poble i una comissió va fixar els criteris perquè quedés clar quant tocava a cada afectat. "L'assegurança em va donar 50 euros per arreglar la teulada. Sort en vaig tenir de la Riuada Solidària", diu satisfeta l'Eva Bosch, que va patir moltes destrosses a casa. Malgrat tot, el record encara la turmenta. "És cert que ens va unir molt a la gent del poble, però alguns preferim no recordar-ho", diu. Quan sent ploure, l'Eva tem la força del riu.

Netejar boscos i rius

L'informe de la UPC també va recomanar al Govern un seguit de mesures per evitar que torni a repetir un fenomen tan desastrós com el del 2020, com la col·locació d'estructures a la llera del riu –bases de formigó amb forma de pinta per retenir la vegetació–, tal com es fa en rius torrencials d'alta muntanya. També es demanava la retirada de vegetació que pugui obstaculitzar el pas de l'aigua per la seva excessiva densitat, l'erradicació de vegetació invasora i la replantació d'espècies autòctones, la poda de brancatge i la redistribució dels sediments que poguessin reduir la capacitat de desguàs del llit fluvial. La falta de neteja del riu i dels boscos és, de fet, un dels grans retrets que molts dels afectats fan a l'ACA.

La declaració d'emergència el 6 de novembre del 2019 –quinze dies després dels aiguats– preveia prop de 50 actuacions i destinava una partida de 4,5 milions d'euros per fer actuacions de desbrossament, manteniment i conservació en cinc comarques tarragonines. La primera gran acció es va fer quatre mesos després, el febrer del 2020, que va consistir a retirar els arbres caiguts, els taps de vegetació i altres residus de les lleres del riu Francolí. Segons l'última actualització governamental, la inversió feta fins ara ha estat de 3,4 milions d'euros.