TONY GARCÍA BARES: “A Catalunya no està gaire ben vist que els homes ballin, si no és en parella”

Tony García Bares s’ha proclamat aquest mes d’agost subcampió del món de line dance, un títol obtingut al Campionat del Món del World Dance Masters, disputat a la localitat anglesa de Blackpool, amb un miler de participants. Nascut a Centelles (1965), des de fa 25 anys viu a Torredembarra, on juntament amb la seva dona va fundar el Club Esportiu Dance La Torre.

Subcampió del món de line dance. Sona molt bé.

Vam començar l’any passat amb una selecció de line dance amb la qual vam anar al Campionat del Món sota el paraigua de la Federació Espanyola de Balls Esportius, tot i que tots érem catalans o mallorquins. Vaig aconseguir quedar campió de la categoria Intermediate Silver, una sorpresa, ja que mai havia competit a escala internacional. Enguany hi hem hagut d’anar pagant-ho nosaltres, un total de vuit persones, i hem aconseguit molt bons resultats. A més del meu subcampionat en categoria Advanced Silver, l’última no professional, la meva dona, Belén Márquez, ha obtingut dos cinquens llocs en la categoria de coreografia.

I com s’assoleixen aquests resultats?

Amb molta preparació i entrenament. En la categoria Advanced has de completar tres balls i els vaig haver de fer entre les onze del matí i les cinc de la tarda. Molt intens. Hi ha participants d’una vintena de països. La majoria europeus, però també de Sud-àfrica, Austràlia o Corea del Sud.

Com va arribar al món del line dance?

A partir de la música country, que de ben jove m’agradava molt per les pel·lícules, els westerns. Però no sabia que es podia ballar fins que un amic fa 22 anys em va dir que a Londres ho havia vist ballar. A Tarragona vam crear el primer grup d’exhibició de line dance de Catalunya, The Hot Country Line Dance. Durant tres anys ens hi vam guanyar la vida, i molt bé, amb exhibicions en festes, càmpings. Però amb el naixement del meu fill i canvis de feina, vam deixar de dedicar-nos-hi professionalment i només ballàvem de manera molt esporàdica.

Però hi va tornar.

Fa dotze anys vam trobar un grup de gent a Torredembarra que volia ballar line dance i vam començar a fer classes. Ens vam trobar que aquest món havia canviat molt i hi havia més afició, amb molta gent que sortia fora. I havia sortit el catalan style.

El catalan style?

No té tant de moviment com el line dance, es balla només amb música country, amb les mans a la sivella o les butxaques i molts cops a terra, amb el barret blanc. Aquest estil s’ha introduït al sud de França, a Itàlia i també a Madrid.

I el line dance?

Està molt més reglat pel que fa als passos i moviments i es balla amb altres estils, a més del country. En el catalan style, en canvi, cadascú balla a la seva manera. Hi ha un gran festival, que és el que es fa a Salardú, a la Vall d’Aran, a finals d’agost. Enguany s’ha arribat a la cinquena edició. Hi ha actuacions musicals, però també molts workshops i classes.

La mitjana d’edat dels que ballen country a Catalunya és molt alta.

Sí. En altres països hi ha molts joves que ballen line dance. A Blackpool eren majoria els joves de menys de vint anys. A Catalunya no està gaire ben vist que els homes ballin si no és en parella. El ball tampoc és present a les escoles, i en altres països sí. També es fan moltes classes en casals d’avis. Als Estats Units el country el ballen en parella. Als anys 80 van inventar el line dance per recuperar el country, que estava en hores baixes, i al final aquest estil s’ha estès per Europa, però no allà.

L’estètica també és important?

Aquí molt. Tinc un amic nord-americà que em diu rient que ni a Texas els diumenges van tan ben vestits com aquí els aficionats al country. Per ballar line dance no és obligatori quan la música no és country, però l’estètica ajuda.

I l’any vinent?

Volem tornar a participar en el Campionat del Món del World Dance Masters. Per això hem de prendre part en els campionats catalans i estatals.