“Tenia ganes de despertar a casa i recollir la meva filla. Després del veredicte, me’n vaig anar. Ho vam celebrar més endavant a Sanlúcar de Barrameda i al Puerto de Santa María, al Tohqa”. Eloi Cedó, enginyer tècnic agrícola i enòleg, és una de les veus més clarividents del moviment del vi natural. Nascut a Tivissa, el 2023 guanya a Madrid el concurs de tast per parelles de Vila Viniteca amb el sommelier Nacho Martínez. Aquest any són a la llista d’espera; en tres minuts es van esgotar les entrades per la 17a edició que se celebra al març. 135 parelles concursants i 50.000 euros de dotació econòmica entre guanyadors i finalistes. Cedó va destinar els diners a “la sacsejada d’hisenda d’aquell any i a la declaració de la renda del següent. A tapar forats i a viure”. És sincer. Cuida el llenguatge. Ve d’una família humil de la Ribera d’Ebre: “No hi ha romanticisme en la meva dedicació al vi, sinó un paisatge de vinya i un sindicat agrícola en hores baixes”.
“Amb en Nacho no ens entrenem junts. Vivim a Barcelona i a Mallorca i quan ens veiem ens dediquem a gaudir més que a tastar a cegues. Hem participat cinc vegades al concurs i el més important és el metapensament. Val la primera intuïció, el diàleg i creure més en l’opinió de l’altre que en la teva. Saber abaixar els braços, tolerar”, resol. No nega que l’escenari imposa, sobretot quan els acull la Llotja de Barcelona. “Sé que tastaré vins que m’agradaran molt, però no són estilísticament els que m’omplen”, adverteix en referència al concurs. Hi conviuen paladars variats. Matisa el seu: “M’agrada beure de tot mentre se’m diu la veritat. Demano transparència al vi. Vull ampolles discursivament coherents. M’omplen els vins de regions amb paràmetres que jo no tinc, com el Jura, el Loire i molts d’Itàlia”. Forjat en veremes al Nou i Vell Món i als dos hemisferis, el seu empelt actual és a ses Illes. “El món del vi és holístic, he hagut de desaprendre moltes coses al llarg dels anys. L’acadèmia és necessària i no hi renunciaré mai, però cada factor que intervé en el procés d’elaboració es pot llegir des d’un prisma diferent”. Fa vins francs, sense maquillatge, que mostren clarament l’anyada. “I la nostra viabilitat depèn d’això. Sé que faré coses que no he fet mai, encara. Continuaré en la radicalitat de l’elaboració, però investigant nous camins”. Avui, ho fa des del viver de celleristes de Cati Ribot, a Santa Margalida, on comparteix talent i confiança amb cinc elaboradors més. “T'estimen pel que ets i no pel que fas”, etziba. Però ell també elogia l’aprenentatge d’Òscar Navas, Laureano Serres i Joan Anguera: “Són viticultors que m’han canviat la vida i em fan volar el cap”.
