“Mostrem l’austeritat i la duresa del territori, la necessitat de conèixer el lloc. És una portada en blanc que convida al silenci, a contemplar, a badar davant del paisatge, la música, el vi i el Priorat”. Neix Terrer Mgz, una revista impresa, de periodicitat anual, que vol narrar l’esdevenir del Festival Terrer. El dissenyador Gerard Joan, artífex del disseny gràfic, en contextualitza la forma: “Cal ressaltar principalment els acabats. La revista és un apèndix del festival i per això no té una imatge nova i s’articula a través de l’E icònica que identifica el Terrer, simulant un pentagrama i l’orografia”. Tirada de 4.000 exemplars i sensació que no tot està perdut en el periodisme. El paper sosté la màgia d’un territori que avui agonitza per la manca de pluja i l’espoli del riu Siurana. És una edició acurada que distingeix eloqüentment els continguts amb papers i acabats diferents.
“Recull la part del pensament sobre paisatge, arquitectura, viticultura, sostenibilitat i cultura que el Terrer ha creat com a espai de laboratori al llarg de 8 anys. És una publicació d’inspiració divulgativa amb tot d’elements que generen cosmovisió i idiosincràsia. I, a partir d’aquí, línies de fuga i algoritmes que permeten generar relat”, sintetitza Blai Rosés, director del festival. “És una manera de fixar en el temps totes les reflexions i contribucions de la constel·lació de persones que hi participen”, adverteix. Arrapat com cap altre al batec de la terra i de la seva gent, el festival s’alia amb el paper per ser “motor d’activisme, cultura i pensament”. El primer número és, a la pràctica, un manifest. Encavalca continguts promocionats i editorials. “Cal sobreviure”, es justifica Rosés. Hi ha cura i delicadesa. Pàgines plenes d’intenció. “És una revista polièdrica, amb el Priorat al centre, però que pot inspirar i impactar a tot el sud de Catalunya per la innovació social i el dinamisme empresarial que l’habita. Aquesta regió ve d’un abandonament llarg, però avui té una constel·lació de cellers que generen biodiversitat, riquesa i referència internacional”, matisa. En daurat i paper de setí, una carta de vins elaborada per periodistes i sommeliers: “És independent, a mig format entre guia i crítica periodística. Ens semblava interessant mostrar un mosaic de vins emblemàtics de la DOQ Priorat i la DO Montsant”. “Les cases parlen de nosaltres i del temps que ens ha tocat viure”, escriu la historiadora Anna Figueras a Terrer Mgz. “La nostra feina és donar a conèixer el Priorat, explicar els vins, dignificar-los i reforçar el seu valor com a aliment que sosté el paisatge cultural”, conclou el director.
