El tercer grau: l’última etapa abans de la llibertat

TarragonaEl pas per la presó és una experiència molt dura per a qualsevol persona, però en cada intern els efectes són diferents i el seu retorn a la “vida normal” pot tenir diversos nivells de complexitat tant per la seva situació personal com psicològica. Aquesta última etapa dels interns abans de la llibertat és el tercer greu. És quan comencen a sortir a l’exterior i tornen al món laboral i a la vida familiar. I cal tenir-ne cura, perquè no és el mateix veure la família durant les visites o en els vis-a-vis que mirar de tornar a la convivència diària en un domicili.

Un ampli equip de psicòlegs i treballadors s’encarreguen de controlar aquesta readaptació. Recordem que el tercer grau va precedit del segon, que és la situació de la majoria dels reclusos: quan ja han complert una part important de la condemna disposen de permisos per passar períodes fora del centre penitenciari, que es van ampliant progressivament. El primer grau està reservat per a una minoria d’interns que no s’adapten a la vida penitenciària o són conflictius.

La directora dels Serveis Territorials de Justícia, Eva Ferran, recorda que l’objectiu del sistema penitenciari és la reinserció del pres perquè torni a la societat quan hagi complert la pena: “La vida ordinària queda tallada quan està intern i cal un pas previ, que és el tercer grau. Pot durar tres mesos o deu anys. Dependrà del compliment del programa de tractament i de la bona conducta de cada intern. Per avaluar-ho hi ha juristes, psicòlegs i educadors”.

Cada intern disposa d’un programa individual de tractament (PIT) i és objecte de seguiment d’un educador social. Ja hi ha una feina prèvia, quan al segon grau els reclusos participen en cursos i programes de formació que els ajudaran a trobar una feina quan accedeixin al tercer grau. A Catalunya un 53,7% dels interns participen en activitats de formació. Gairebé en 7 de cada 10 casos es tracta d’alumnes de formació instrumental -equivalent a la primària- i d’alumnes que aprenen català, castellà i anglès. Cal tenir en compte que la meitat de la població interna és d’origen estranger.

De presó a centre obert

Fins al novembre del 2015 els interns en tercer grau ocupaven una petita secció a la presó de Tarragona, però ara ja l’ocupen tota. Està situada al centre de la ciutat, a l’avinguda República Argentina, des que es va inaugurar el 1953, però, amb el trasllat a la nova presó de Mas d’Enric, tot l’antic centre penitenciari es va convertir en centre obert i les cel·les del mòdul dos es van adaptar com a habitacions per al tercer grau. Ara ja no hi ha els característics panys a les portes i els lavabos tenen porta, no com quan era presó i per motius de seguretat no en podien tenir: els presos només hi venen a dormir.

El gerent del Centre Penitenciari Obert de Tarragona, José Luis Orellana, destaca l’avantatge, respecte a la mobilitat, que el centre obert sigui al nucli urbà. En canvi, la presó de Mas Enric, al terme municipal del Catllar, però al límit amb el de Tarragona, està més apartada i les connexions amb transport públic són més complicades.

A la demarcació de Tarragona hi ha actualment 164 interns en tercer grau, 92 dels quals dormen a l’interior del Centre Penitenciari Obert, mentre que la resta estan en pisos tutelats a l’exterior o en centres de deshabituació d’addiccions a través de convenis amb entitats. Es tracta d’una xifra molt estable i el gerent del centre indica que el màxim a què s’ha arribat són 170 interns. Al conjunt de Catalunya, al novembre hi havia 1.690 interns en tercer grau, segons dades del departament de Justícia.

A la demarcació de Tarragona hi ha pisos tutelats al barri de la Floresta de la capital, amb deu homes i cinc dones; a la Cruïlla (Tortosa), catorze homes i dues dones; i a les Vinyes (el Vendrell), inaugurats aquest any, on actualment hi ha deu homes i dues dones. Al nou centre obert que s’està construint hi haurà una ala exclusiva per a dones.

Cada intern té un programa personalitzat que s’adapta a la seva situació laboral i familiar; es pot decidir recórrer, per exemple, a mètodes de control telemàtics. És el cas d’un intern del pis tutelat de Tortosa que, a causa del seu horari laboral no hi pot anar a dormir a la nit, i porta una polsera que detecta quan entra al domicili i avisa si hi ha cap incidència.

Els equips que fan seguiment de cada intern que està en tercer grau són els encarregats de determinar si pot accedir a la llibertat condicional i pot deixar d’anar a dormir al centre obert o a un dels pisos tutelats. Actualment hi ha seixanta persones en llibertat condicional a Tarragona, que només han d’anar al centre a firmar un cop al mes, fins al compliment complet de la pena.

Reincidència baixa

L’índex de reincidència en el sistema penitenciari català és del 30% del total de la població reclusa, mentre que a França és del 60% i al Regne Unit del 58%. En el règim obert baixa al 20%, i al 10% entre els que gaudeixen de llibertat condicional. Pel que fa a delictes, Orellana indica que els relacionats amb la salut pública continuen sent els principals, però apunta que els últims deu anys han augmentat molt els delictes contra el trànsit i els de violència masclista. I són les ordres d’allunyament als agressors de les seves víctimes les que a vegades produeixen el trencament del tercer grau o de la llibertat condicional.

"És fàcil acostumar-se a la llibertat"

Ortega Santiago (a la dreta de la foto) va néixer a Palma fa 41 anys. En fa dotze que és a la presó per uns quants delictes. L’última etapa l’ha passat a la presó de Tarragona, on fa un any que gaudeix del tercer grau: només hi dorm. Ha estat sis mesos treballant en una empresa de manteniment però ara en fa tres que està a l’atur i busca feina. Santiago admet que tenir feina li ha anat bé en aquesta etapa del tercer grau, però sobretot tenir una família. Té dos fills de 15 i 12 anys i ara la seva dona torna a estar embarassada. Per això vol trobar una feina ben aviat.

De dilluns a dijous a les onze de la nit arriba al centre obert, dorm en una de les habitacions que abans eren cel·les del segon mòdul i a les set del matí se’n va per estar amb la seva família i buscar feina, tot i que reconeix que és difícil. En canvi, Mihaïl Stoianov (a l’esquerra de la foto) sí que té feina des de fa un mes i mig, en una empresa de seguretat a Barcelona durant la nit. Per això arriba al centre obert a les deu del matí i en surt a les sis de la tarda, per anar amb tren cap a la capital catalana. La majoria d’aquestes hores dorm i abans de marxar menja alguna cosa. Té 45 anys i des de l’agost gaudeix del tercer grau. Compleix quatre anys de condemna per estafa i ja té els papers de la llibertat condicional lliurats. Es queixa de l’extrema burocràcia del món penitenciari. Stoianov té la família a Bulgària: la dona i dos fills de 15 i 10 anys.

“És fàcil adaptar-se al tercer grau. El que és difícil és adaptar-se a la presó”, explica el Mihaïl, que considera que la vida en una presó catalana és més fàcil que en una de búlgara. Tot i que no hi ha estat mai li han explicat les condicions que hi ha als centres penitenciaris del seu país: “Allà t’has d’espavilar per sobreviure. Has de barallar-te per tot” L’Ortega assenyala que les condicions de vida a les presons catalanes són millors que a la resta de l’Estat en temes com la higiene i la neteja, però també en les possibilitats per formar-se: “Has d’aprofitar al màxim les oportunitats”. Ha passat per centres penitenciaris a Madrid, València i Saragossa. El Mihaïl també destaca les oportunitats que ha trobat a la presó de Tarragona i equipaments com la piscina. Tots dos coincideixen que la família i la feina són els pilars que ajuden a superar l’estada a la presó i el pas pel tercer grau.