Tens 160 euros per comprar Port Aventura?
En aquells anys en què Vila-seca i Salou es divorciaven, jo passejava amb una càmera per aquells camins on deien que en el futur es construiria un parc d'atraccions. Vaja, un Las Vegas però sense Frank Sinatra. Allà eren altres solistes els que expropiaven mentre cantaven el My way i deien allò de "el que passa a Las Vegas...” He de reconèixer que ni allitant-me amb el Niño Becerra entenia el xou d’inversors, noms diferents, fases de construcció, expropiacions, beneficis i pèrdues d’aquell Tibi Garden futurista. Imagineu si parlo de fa temps que per pujar al Dragon Khan l’únic que havies de fer era arribar i seure. Ni tan sols hi havia el Woody, tot i que entre els inversors sí que hi havia el Pájaro Loco.
No m’agraden els parcs d’atraccions. Només hi vaig anar un dia el 1995, i la setmana passada. Penso que si vols aventures, ensurts i girs ràpids sempre pots conduir per la rotonda de les Gavarres o entrar a les llistes de Ciutadans.
M’he apropat a una pissarra electrònica i la dona m’ha dit que allò era el temps de cua per pujar a les atraccions. “Mira, dos minuts, un minut trenta...” “No, xato, no... Són dues hores”. Dues hores de cua per pujar a una atracció? S’han begut l’enteniment? Hauria agafat aquell trenet que fa la volta al parc i hauria marxat. Però s’havia d’esperar mitja hora, i he pensat que potser també ho gestionava Renfe. He meditat trenta anys després de veure per primera vegada aquells polinesis fent aquells mea culpa i, per la gentada que hi havia, he pensat que és un negoci d’èxit. Però em desperto i llegeixo una notícia: "Port Aventura es ven per mil milions d’euros". Coi! No hi havia tanta gent a la cua? Si consten beneficis milionaris (el 2019 va ingressar 241 milions i en va guanyar 41, no em pregunteu en què es van gastar els 200), per què voldrien els amos vendre’l? He pensat que si a Catalunya som sis milions –això deia l’anunci de la Generalitat fa uns anys– i en volen mil milions, podríem posar uns 160 euros cada català i fer que Port Aventura fos com l’AP-7: gratuïta. De fet, ara aquesta autopista ja és Ferrari Land.
