“Entre les cases i el riu Sénia, a Alcanar hi ha Los Prats, una zona de regadiu amb minifundis i finques petites amb un maset amb pou i sénia, a vegades compartits”, explica l’arquitecta barcelonina Elisenda Rosàs Tosas. “Hi ha una diàspora ebrenca molt gran, però a l’estiu, als prats, s’hi torna. Hi vaig anar a parar ja de petita perquè l’àvia era d’allà. Hi tinc una colla d’amics amb perfils professionals diversos, i junts hem creat Lo Fato”, explica. “Volem reivindicar la cultura i la saviesa popular, però des d’una actitud positiva i alegre, i no des de la nostàlgia. Som dipositaris d’una riquesa enorme i pretenem que la gent la conegui. Mostrar-la i potenciar-la”. A l’Instagram de Lo Fato escriuen: “Històries d’una comunitat que produix, cuina i minja bé!” S’hi poden veure fotografies de polp en pataques, farinetes d’arròs, bunyols de figa seca, cítrics… I aviat arribaran les receptes de la Rosita de la Bunyoles, cuinera, amb textos amanits de parlar ebrenc. “Tenim les eines necessàries per tenir una bona autoestima i volem posar-los en valor”, comenta. “Preservem l’oralitat i el paisatge i cuidem la pagesia. És un espai per compartir la cultura gastronòmica dels Prats, al marge esquerre de la desembocadura del Sénia”, matisen. Des dels inicis reclamen “que ploguen polítiques de protecció de la pagesia”.
De fet, va ser arran de les restriccions d’aigua a la pagesia aprovades pel Govern que van decidir queixar-se i mostrar la seva indignació amb una acció creativa. “Se’ns va acudir fer un cartell amb la frase Pagesia o mort! amb disseny del tarragoní Gerard Joan. Tinc tendència a anticipar mons apocalíptics i, cada cop que veig que s’abandona una finca, penso en com seria el paisatge si no n’hi hagués cap. El missatge va sortir de forma espontània, però ara hem vist que la gent s’ha reconegut en aquesta crida, i els pagesos especialment”, resumeix Rosàs. “Vam donar moltes voltes a què fer amb els beneficis de la venda del cartell, perquè amb un lema a favor d’un col·lectiu perjudicadíssim com la pagesia no em semblava coherent fer negoci, així que al final hem decidit invertir-los al projecte de Marta Lloret, la Caçadora de Masies. A través de la Fundació Mas i Terra, escull el millor projecte agroalimentari i de restauració per tornar la vida a les masies abandonades. Des de Lo Fato hi contribuïm”. Elisenda Rosàs té un vincle especial amb els horts. “Des de petita, ser-hi em fa feliç. Crec que tant l’arquitectura com l’agricultura tenen molt a dir, creen l’hàbitat perquè els éssers humans puguin viure. Un hort i una taula són part de l’evolució humana”, diu.
