Tast de tardor a Bàrbara Forés
Una passejada fins arribar al lloc. Un viatge ple de pauses i respirs. De batecs, de memòria. La Guerra Civil Espanyola està inserida al paisatge feréstec i auster de la Terra Alta. Hi ha cellers que la rescaten de l’oblit per narrar-se i fer del vi un símbol de pau i concòrdia. Reflexionar mitjançant el glop. El Celler Bàrbara Forés, situat a Gandesa, s’obre de bat a bat a la tardor i a la primavera per explicar el seu convenciment i arrelament a una terra de secà que excel·leix. Visites en dues estacions de l’any poètiques que, a partir d’aquest 2024, es programaran amb més assiduïtat.
On fa 85 anys volaven bales i crits, ara s’hi respira silenci. La visita comença a la cota 705 de la serra de Pàndols on hi ha el Monument a la Pau erigit per la Lleva del Biberó. La boira difícilment conquereix un cim que mostra als ulls la riquesa geològica i paisatgística de la muntanya mediterrània. Fusió de blaus i verds; els núvols dansen complaent el cerç. Allà dalt es fa avinent l’afirmació de l’activista rural Vanesa Freixa: “La terra s’erigeix com un espai purificador que ens centra”. Les vinyes de morenillo de la família, una varietat ancestral recuperada, s’estenen per l’Obaga de Tomaset. Pocs cellers han establert un vincle tan estret i l’han interpretat amb tanta precisió, motivació i respecte com Bàrbara Forés, fent-ne vins subtils acceptant el poc color, el poc taní i la poca graduació. N’elaboren dos de radicalment diferents: El Templari (vi vermell) i En Moviment Ancestral. Responen a la mirada enològica de la mare, l’enòloga Carmen Ferré, i de la filla, la sommelier Pili Sanmartin. “És un lloc singular a recer de Pàndols on fem viticultura agroecològica i regenerativa. Fa 20 anys que dialoguem amb una varietat antiga i minoritària, de cicle llarg, que ens regala vins autèntics i fluids”, diu Sanmartin, sisena generació de la família. A l’Obaga s’hi tasten vins, també El Templari 2023 que encara s’està criant a la gerra de fang, i l’oli d’oliva verge extra de la varietat empeltre, d’oliveres que habiten marges entre vinyes. L’elabora amb estima el seu pare, Manolo Sanmartin. “Són tastos que posen l’accent en la ruralitat. Observem, parem, pensem. Compartim vins i olis que són reflex d’un paisatge sentit i viscut i d’una anyada concreta”, matisa Pili Sanmartin. La visita continua a la casa pairal. Sostres alts i cups del segle XIX esculpits a terra que ara guarden botes. De colofó, s’assaboreixen els ritmes complaents d’El Quintà i la Coma d’en Pou. Cada generació és baula i suma una manera precisa d’entendre el vi. Conviuen totes en harmonia mirant cap al futur, sabent que cadascuna té “la seva habitació pròpia”.
