L'any de celebracions pel 25è aniversari de la declaració de la Unesco començarà aquest 30 de novembre amb jornades de portes obertes a tots els recintes de la ciutat i el conjunt arqueològic i amb un potent espectacle de drons que reproduiran algunes figures del patrimoni tarragoní. Mèdol, Centre d'Arts Contemporànies ha preparat també per a l'ocasió un video mapping inspirat en els gladiadors romans. Els espectacles seguiran al llarg de tot l'any amb el clar objectiu d'acostar encara més el patrimoni històric als tarragonins. "Volem que la ciutadania es faci encara més seu el patrimoni", explica el conseller Nacho García Latorre. A més dels alumnes de les escoles, també hi ha activitats pensades per a les entitats o els jubilats tarragonins. També hi ha previstos seminaris científics i, evidentment, actes més festius i institucionals, com el de la cloenda, el dia 30 de novembre del 2025. El programa s'està fent juntament amb la Diputació de Tarragona i el Govern de la Generalitat.
Tarragona es prepara per celebrar els 25 anys com a Patrimoni Mundial
Experts i testimonis d'aquella fita analitzen en quin punt es troba la conservació de les restes romanes
TarragonaEren les quatre de la matinada quan, a l'altra banda del món, va arribar el torn de Tarragona. "Com que l'assemblea era a Austràlia i ho feien en anglès vam haver d'esperar fins a la s de Spain", recorda Maria Mercè Martorell, que l'any 2000 era la tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament. Aquella espera es va fer llarguíssima i també molt tensa perquè, fins que no van arribar a la s, els experts de la Unesco van anar tombant propostes d'altres països que eren "molt potents", segons Martorell, que en aquella assemblea al Palau de Congressos de Cairns era qui encapçalava la delegació tarragonina. Finalment, aquell 30 d'octubre de l'any 2000, la UNESCO va reconèixer el valor universal del conjunt arqueològic romà de Tarragona i el va incloure a la prestigiosa llista del Patrimoni Mundial.
"Molts no érem conscients del valor real que tenien les restes fins que ens van declarar Patrimoni Mundial", reconeix Nacho Garcia Latorre, conseller d'Urbanisme, Llicències, Domini Públic i Patrimoni de l'Ajuntament. Ell és una de les persones que està preparant tot un any de celebracions que començarà aquest 30 d'octubre i que acabarà amb una cloenda molt especial el dia que es compliran 25 anys de la declaració que va canviar el destí de Tarragona.
A les portes d'aquesta efemèride, una de les preguntes que cal fer-se és quin impacte real ha tingut la declaració de les Nacions Unides. "Hi ha clarament un abans i un després", valora Martorell. "Les restes de Tarraco ja formaven part dels tarragonins, però la declaració de la Unesco va fer que encara ens ho creguéssim més", explica l'actual portaveu del grup popular a l'Ajuntament de Tarragona. També recorda que "tot estava per fer i no hi havia la sensibilitat que hi ha ara" cap a les restes arqueològiques. Garcia Latorre ho explica amb unes altres paraules: "Quan preguntes als tècnics de l'època et diuen que conduíem un Ferrari però encara no teníem el carnet de conduir". Des del seu punt de vista, la conservació de les restes "ha millorat moltíssim", ja que els monuments "es troben en bon estat de salut" encara que sempre hi hagi feines pendents. També coincideix amb aquesta diagnosi la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Mònica Borrell, que destaca que "tant la ciutat com el patrimoni han canviat molt, encara que sigui una tasca contínua i inacabable".
Una mica més pessimista és Ricardo Mar, arqueòleg i professor del departament d’història i història de l’art de la URV. Ell va ser un dels assessors en patrimoni arqueològic de l’Ajuntament de Tarragona per preparar la candidatura de Tarragona. "Es volia fer un consorci com el de Mèrida i es va redactar algun esborrany, però al final no es va poder fer. Crec que un cop es va aconseguir la declaració de la UNESCO tot es va refredar; l'interès va baixar i la disposició a invertir en patrimoni va ser menor", diu. L'arqueòleg considera que "s'ha avançat a una velocitat més lenta del que caldria" i defensa que "el 25è aniversari és un bon moment per fer un examen de consciència i una mica d'autocrítica". Tot i aquest pessimisme, destaca que l'aniversari podria ser l'excusa "per impulsar el consorci que garanteixi el finançament".
El model de Mèrida
La gestió de les restes arqueològiques de Mèrida recau sobre un consorci de diferents administracions que garanteixen una inversió anual de 8 milions d'euros. I aquesta és la idea que té al cap l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. "La conservació del Patrimoni ha fet un salt molt qualitatiu, perquè, a més, la Unesco fa un seguiment i és molt taxativa, però tenim problemes de finançament. La Generalitat ens dona 100.000 euros l'any i l'Estat el 2% cultural, i si volem qualsevol altra inversió l'hem de demanar cada vegada", lamenta. I, per aquest motiu, en l'última entrevista que va tenir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, li va proposar la creació del consorci, on també estarien representats la Diputació de Tarragona i el govern de l'Estat. "Aconseguir una inversió plurianual és clau per poder planificar", destaca l'alcalde.
El gran canvi, els ciutadans
Una veu molt autoritzada per parlar de la percepció de les restes romanes de Tarragona és la del divulgador cultural Magí Seritjol, director del Festival Tarraco Viva. Magí té clar que "tota la feina no s'ha fet", però destaca "el gran canvi en la percepció del patrimoni que té la ciutadania i el territori", arran d'aquella declaració de la Unesco. "Ara el patrimoni juga un paper molt important en el dia a dia de la ciutat, la seva rellevància ha augmentat moltíssim", diu. I això, per a ell, és la millor notícia. Segons Seritjol, "el patrimoni ajuda que vinguin turistes, però, sobretot, és important per a la gent d'aquí". "Hi ha també un valor identitari, ja que sense conèixer el nostre passat històric difícilment comprendrem què ens està passant", afegeix.
L'inici de les celebracions pel 25è aniversari coincideixen en un moment dolç per a les restes arqueològiques de Tarraco. La setmana passada, l'Ajuntament va anunciar que ja ha iniciat la licitació de les obres per la rehabilitació del Fòrum de la Colònia, que té un pressupost de tres milions d'euros que es finançaran amb els fons europeus Next Generation. La remodelació convertirà l'espai en un parc obert a la ciutadania. I aquest mateix dimarts, el MNAT ha fet públic que el ministeri de Cultura ha començat també el procés de licitació de la remodelació de la necròpolis romana.
