No fa gaires dies, la Tàrraco Arena Plaça (TAP) –la plaça de toros de Tarragona, de tota la vida– acollia les dues últimes jornades del Concurs de Castells. Gairebé coincidint, per menys de set dies, amb el reconeixement al geni banyolí Albert Serra per la seva pel·lícula dedicada al torero Roca Rey al Festival de Cinema de Sant Sebastià.
Poblacions com Reus, Montblanc, Tortosa, Mont-roig del Camp, Móra d'Ebre o el Vendrell han tingut, de manera més o menys estable, plaça de braus. Fins i tot trobaríem alguns toreros locals i les respectives penyes taurines. Però, realment, la de Tarragona és l’única que continua activa i de propietat pública, ja que forma part del patrimoni de la Diputació de Tarragona.
La TAP també la podem entendre com una plaça de les diversions públiques. A més de curses de braus, al llarg de la història també ha acollit concerts, festivals gastronòmics, actes polítics, ballades de sardanes, espectacles de motocròs, gales de Carnaval, diades folklòriques, circ, teatre, ha estat magatzem de l’empresa Escofet, ha acollit competicions esportives... i tot allò que hi cap. De fet, i des que té tap, és l'espai polivalent cobert més gran de tota la demarcació de Tarragona.
La plaça és un dels dissenys més reeixits de l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, que es va inspirar en Las Ventas de Madrid i altres places aixecades pocs anys abans. Disposava de tres pisos (dos de superiors coberts) i un redol de 55 m de diàmetre, els murs estaven fets de pedra blanca del país i maons vermells, la façana era de planta poligonal de 48 costats i tenia un diàmetre de 95 metres. Tenia en origen una capacitat per a 17.000 espectadors. Les obres de construcció es van començar i acabar el 1883, i al mes de setembre es va inaugurar per les festes de Santa Tecla.
Els especialistes, i alguns aficionats, l’han considerat un dels primers edificis modernistes del Camp. L'inclouen en aquest corrent estilístic per l’ús i recuperació d’elements constructius tradicionals catalans com la rajola esmaltada, el ferro forjat, la volta catalana o de maó de pla, així com per la innovació amb materials nous, estructures metàl·liques, el ferro colat, els revestiments ceràmics, el mosaic hidràulic o l’estuc al foc. A més de la seva aparença exterior i interior, actualment una mica modificada pel tap i les acolorides cadires de les grades.
Segurament, gràcies al Concurs de Castells molta gent de fora del Camp descobreixi que Tarragona té plaça de toros. Com ara descobrim que la TAP té el seu tap.
