Com sabeu, el tren nocturn entre Barcelona i Amsterdam no arribarà la primavera del 2025. Els entrebancs burocràtics i la manca d'inversors han fet que l’empresa impulsora del projecte, la neerlandesa European Sleeper, s'hagi vist obligada a ajornar-lo dos anys més. Alhora, el poc interès tant de l’estat espanyol com del francès dificulta encara més un projecte imprescindible per ampliar les nostres connexions amb Europa. Com sempre, els interessos dels Estats passen davant de les necessitats reals dels ciutadans d’una Unió que havia de servir per superar les diferents visions polítiques dels seus components. Al final, el vell somni de l’Europa dels Pobles, que transcendiria aquestes estructures i facilitaria que fossin els veritables fluxos socioeconòmics del continent els que marquessin les estratègies –per al benestar dels ciutadans–, es veu frustrat per la negativa dels seus membres a cedir sobirania.
La Unió Europea ha acabat sent només un monstre burocràtic que no serveix per ajudar el progrés, resoldre problemes, ni tan sols tenir una política exterior comuna. No és d’estranyar que, els darrers anys, les opcions polítiques anti-UE hagin anat creixent, vist que, en canvi, la Unió resulta molt eficaç estenent els seus tentacles i legislant frenèticament fins a produir l’escanyament de l’economia i dels ciutadans mentre els seus reis de taifes (més allunyats i difícils de fiscalitzar que mai) gaudeixen d’immensos privilegis. Cada cop pressupostos més alts per a una cohesió més baixa i uns socis més atrinxerats perquè Europa, si no és per treure’n alguna cosa, importa un rave a tothom.
