La sequera obliga a replantejar l'agricultura

TarragonaLes pluges d'aquesta setmana representen una treva a la intensa sequera que viu el país. La vegetació ho agrairà, els aqüífers guanyaran aigua i els embassaments, que estaven fregant el mínim històric des del 2008, es recuperaran una mica. I els pagesos, potser només alguns, respiraran una mica més alleujats. Però, independentment de l'aigua que caigui aquesta tardor, les previsions són nefastes: "Hi haurà més sequeres, seran més llargues, més freqüents i més intenses", avisa Joan Girona, investigador sènior del programa d'Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura que impulsa l'Institut de Recerca i Tecnologia Agrolimentàries (IRTA). "La previsió és que plogui entre un 4% i un 11% menys, però la pluja serà de forma molt més irregular", continua. Això vol dir que hi haurà més tempestes i també és una mala notícia perquè, a més de les destrosses que poden causar, quan l'aigua cau tota de cop no es pot aprofitar de la mateixa manera. Tota aquesta informació no és cap novetat, perquè "és el que diuen els informes del canvi climàtic des de fa anys", denuncia Girona, però ara n'estem comprenent la importància "perquè ho comencem a veure".

En aquest escenari tan àrid, el futur dels pagesos catalans no és gens fàcil. "Estem acostumats que ploguin uns 450 litres per any i metre quadrat i hem passat a només 130 litres", denuncia Santi Balcells, pagès del Camp de Tarragona i membre del sindicat Unió de Pagesos. La falta de pluja i les restriccions d'aigua d'aquest estiu han fet disminuir les collites de molts camps a la zona i alguns arbres han mort per culpa de la sequera. A l'àrea de Tarragona hi ha sobretot oliveres, ametllers, avellaners, garrofers i vinya, mentre que a les Terres de l'Ebre també hi ha oliveres i fruita seca, a més de presseguers, cirerers, cítrics i l'arròs. Tret d'algunes excepcions, es tracta de cultius que tradicionalment no volien gaire aigua, però "si els dones menjar i beure produeixen més", segons explica Martí Macías, pagès i també membre d'Unió de Pagesos. "Potser haurem de canviar de cultiu... però no hi ha gaires més opcions de secà", reconeix.

Els agricultors assumeixen que s'hauran d'adaptar a les noves condicions climàtiques i preveuen alguns canvis, com ara augmentar el marc de plantació, és a dir, deixar més distància entre els arbres perquè no hi hagi tanta competència per l'aigua. En el cas de la vinya, per exemple, abans es deixaven 3,2 metres entre cada línia de ceps mentre que ara només se n'estan deixant 2,8. Amb l'objectiu d'incrementar la producció, també s'ha reduït la distància entre els ceps d'una mateixa filera. Si abans es deixaven 1,6 metres, ara només se'n deixen 1,2. També confien poder usar varietats més resistents a la sequera i sobretot optimitzar el sistema de reg. Però tots tenen clar que la supervivència demana tenir garantit l'accés a l'aigua, per poca que sigui, i aprofitar-la al màxim. Si no, la pagesia ja no serà rendible.

La gota justa en el moment just

"El que hem de fer tant sí com no és gestionar millor l’aigua. Cal aplicar aquella aigua necessària en el moment precís i en el lloc correcte perquè la planta doni els aliments", explica Girona. I tota aquesta teoria ja la sabem: "La feina que fem des de l'IRTA és saber quant s’ha de regar per aprofitar al màxim l’aigua. Sabem exactament en quins moments li has de donar la gota perquè doni fruits", explica Girona. I en posa exemples concrets: "L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va determinar que per produir una poma calien 70 litres d'aigua. Vam fer proves a l'Urgell i ens va sortir la mateixa dada. D'aquests 70 litres, 15 els aportava la pluja i els 55 restants el reg. Aplicant l'aigua en el moment just i utilitzant l'última tecnologia, hem aconseguit reduir els 55 litres a 17", explica Girona. Aquesta tècnica, que es coneix com el "reg deficitari controlat", s'utilitza en molts altres països, com Israel, on són capaços de tenir agricultura en ple desert.

La tecnologia permetrà que el pagès rebi un avís al mòbil per saber quin és el moment exacte per regar depenent de les condicions meteorològiques o directament es podrà programar. "No és una tecnologia excessivament cara i al final arribarà als productors", diu el científic. Ara bé, quan l'algoritme digui que cal regar s'ha de poder fer en aquell precís moment. "Si el canal no et dona aigua fins d'aquí a quinze dies malament", afegeix Girona, que avisa que caldrà construir noves infraestructures de reg per garantir que el pagès pugui utilitzar l'aigua quan la necessiti. Segons l'investigador, "de la mateixa manera que l’administració pública paga les carreteres, també hauria de pagar les infraestructures per regar, perquè ens interessa com a país".