Els secrets dels alcaldes més longeus

Tarragona“La política municipal és gestió dels sentiments, va més enllà de la gestió dels recursos públics. La passió i la rauxa mouen la política municipal”, afirma Josep Poblet, alcalde de Vila-seca des del gener del 1993 fins al juny passat. Altres alcaldes tarragonins també van posar punt final el mes passat a llargues etapes en el càrrec, com és el cas de Pere Guinovart (el Morell), Josep Maria Tost (Riudecanyes) o Martí Carnicer (el Vendrell).

Josep Poblet va entrar en política el 1987, amb només trenta anys, quan Joan Maria Pujals, llavors alcalde de Vila-seca i Salou per CiU, li va oferir incorporar-se a la candidatura. “Em dedicava a les finances i tenia el cap ben lluny de la política. Però en Joan Maria era un bon amic i molt persuasiu, i vaig acceptar amb la condició d’estar-hi quatre anys. Va ser per donar un cop de mà i per un reconeixement a la feina feta per Pujals i el seu equip del 1983 al 1987”, recorda Poblet, que va esdevenir regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, liderant la redacció del nou pla d’urbanisme. Però la segregació de Salou va provocar una “situació molt especial” que el 1991 va portar Poblet a ser el número dos de la candidatura de CiU. El desembre del 1992, Jordi Pujol nomenava Joan Maria Pujals conseller d’Ensenyament i el gener següent Poblet era escollit alcalde de Vila-seca.

El 1995 va ser cap de cartell amb la primera majoria absoluta. N’ha assolit cinc més i algunes de tan folgades com la del 1999, amb més del 62% dels vots. Vila-seca va ser en diverses eleccions el municipi on CiU tenia més regidors. El 2011, 15 de 21. I quin és el secret? Poblet ho té clar: “Un projecte municipal nítid, identificable, amb valors”. I recorda el més destacat: Port Aventura, Hard Rock Cafe, l’ordenació urbana, ser ciutat universitària, formació musical de qualitat, vint centres d’ensenyament, un auditori de música... “I la gent no vol renunciar a això i et renova la confiança. Quan treus una majoria absoluta vol dir que la gent et diu: «Faci el programa amb què s’ha presentat». A l’acabar el mandat, reto comptes amb la ciutadania. Hi ha una traçabilitat. Només cal sortir al carrer”. La clau de la longevitat, segons Poblet, és la transparència i la proximitat, complir el programa, i si no ho fas -“que pot passar”- explicar el perquè. “La gent ho entén”.

Poblet ha compatibilitzat els últims 12 anys l’alcaldia i la presidència de la Diputació, i considera molt important haver-ho fet després de 14 anys com a alcalde: “L’experiència municipal et permet, a través d’equips de treball, conciliar els dos càrrecs i complir amb agendes complexes. Hem pogut tirar endavant tres plans estratègics”. Poblet admet que la dedicació de més de tres dècades a la política li ha fet sacrificar la seva vida personal i familiar, amb jornades de setze hores.

També està molt orgullós del procés de successió, que ha fet alcalde un dels seus regidors. “Ha sigut una decisió molt meditada. No soc partidari de relleus a mig mandat. És molt important en mans de qui ho deixes, i en aquest sentit amb en Pere [Segura] i l’equip estic tranquil. Vila-seca té un futur esplèndid”.

L’alcalde més jove de Catalunya

Martí Carnicer és un altre dels polítics amb una trajectòria més experimentada tant al Camp de Tarragona com a Catalunya. Després de vèncer en les primeres eleccions municipals de l’any 1979 al Vendrell, es va convertir en l’alcalde més jove de Catalunya. Quatre dècades després deixa el càrrec per segon cop; el primer va renunciar per centrar-se en la tasca de diputat al Parlament.

Carnicer destaca les diferències entre la primera etapa d’alcalde (1979-1994) i la segona (2013-19). De fet, Carnicer ha encapçalat la força més votada a totes les municipals en què s’ha presentat. Això el va fer tornar a ser alcalde el 2013 amb el PSC, càrrec que ha ostentat fins aquest juny.

“Vaig viure una etapa inicial de creixement, en la qual tenies capacitat i marge per fer obres i projectes. Recordo obres importants, com el pont nou que connectava les dues zones del Vendrell. Fins aleshores, només comptàvem amb un pont per sobre de la Riera de la Bisbal”, recorda. En canvi, aquest segon període s’ha caracteritzat pels estralls de la crisi econòmica. “Ha sigut totalment diferent. La principal preocupació ha sigut estabilitzar les finances municipals; el futur de l’Ajuntament estava en perill”, indica. En positiu, Carnicer destaca el protagonisme dels municipis, “molt més important ara que abans”. “Si mirem el cartipàs actual de serveis públics i el comparem amb el dels anys 80, no té res a veure. I un dels aspectes més importants és el de l’atenció social. A la dècada dels 80 no hi havia cap estructura de serveis socials municipals i ara sí. Sense aquests recursos gestionats a nivell local, els efectes de la crisi haurien sigut encara més durs”.

L’emergència de nous actors i partits polítics, el descontentament amb les formacions tradicionals i la crisi econòmica han provocat una fragmentació de l’escenari electoral català que contrasta amb el dels inicis dels ajuntaments democràtics. Carnicer, per exemple, va liderar la força més votada al Vendrell el 2015 tot i obtenir 4 regidors de 21: hi havia fins a 8 grups municipals representats. De fet, el govern liderat per Carnicer ha estat en minoria tot el mandat amb un pacte tripartit (PSC, CiU i ERC) que només sumava 9 regidors.

Un dels aspectes que Martí Carnicer realça amb més èmfasi, i certa nostàlgia, és el canvi de clima polític entre els primers ajuntaments democràtics i els moments que es viuen en l’actualitat. “L’ambient entre els regidors ha canviat molt. S’ha passat d’una relació en què podies fer una calçotada una vegada a l’any entre tots els càrrecs electes, a la d’ara, en què tot és molt més tens. L’exercici de la política ha canviat. Abans hi havia més capacitat per trobar espais de consens que ara”, explica el ja exalcalde del Vendrell.

Del sindicalisme a la política

Pere Guinovart ha deixat l’alcaldia del Morell després de 27 anys . Va iniciar la carrera política el 1991 com a cap de llista d’Esquerra Republicana i al cap d’un any va esdevenir alcalde després d’una moció de censura, amb el suport de CiU. En les eleccions del 1995 es va presentar com a cap de llista de CiU i va aconseguir la primera de cinc majories absolutes. Guinovart no ha militat mai en cap partit polític i sempre ha sigut independent. Sí que milita des de fa més de tres dècades a Unió de Pagesos, on ha sigut un dels principals líders de les comarques tarragonines i ha liderat el sector de l’avellana en la lluita per aconseguir uns preus dignes.

Guinovart té clar que aquest últim mandat ha sigut el més difícil, a causa dels problemes judicials i la marxa del secretari municipal, que ha alentit alguns dels projectes. Tenia pensat fer el relleu a mig mandat, però per tot plegat al final ha esgotat els quatre anys. Està satisfet que la vara d’alcalde hagi passat a Eloi Calbet, el seu successor com a cap de llista postconvergent i regidor seu els últims anys. “Fa quatre anys ja vam renovar a fons la llista, amb gent jove, i tenia clar que seria el meu últim mandat”, explica.

La idea del llavors dirigent sindical era estar vuit anys en política, però finalment han sigut 27. “Quan vaig entrar d’alcalde ens vam plantejar com voldríem que fos el Morell i vam posar-nos l’objectiu de ser la capital del Tarragonès interior, i crec que ho hem aconseguit”, afirma l’exalcalde morellenc, que assenyala les infraestructures de què ara disposa el municipi, com un CAP, un institut, una deixalleria, un tanatori i l’escola municipal de música, que donen servei al Morell i localitats veïnes, a més d’altres equipaments municipals. Guinovart considera que en aquests anys que venen els ajuntaments s’han de dedicar més a serveis socials i a millorar el benestar dels veïns del municipi.

Guinovart admet que l’experiència sindical li va servir els primers anys, ja que algunes coses no li venien de nou. Després han vingut molts anys de dedicació exclusiva a la política, amb l’alcaldia i càrrecs a la Diputació i el Consell Comarcal. Afirma que aquesta dedicació no està ben pagada: “En un municipi com el Morell gestiones un pressupost de sis milions d’euros a l’any i tens una gran responsabilitat per 1.400 euros al mes. Un gerent d’una empresa cobra molt més per aquesta responsabilitat, i per això has de tenir vocació i il·lusió més que pensar en la retribució”.

Mitja vida com a alcalde

Josep Maria Tost va liderar el 1991 una candidatura impulsada per un grup de joves de Riudecanyes, que des de la segona meitat dels vuitanta havien sigut molt actius i fins i tot havien fundat una revista local. “L’alcalde, del PSC, portava des del 1983 en el càrrec i era una persona gran. El vèiem molt passiu i que deixava escapar oportunitats per al poble. Vam decidir fer una candidatura, assessorats per ERC, i em van triar a mi com a alcaldable. Vam treure un regidor i amb 20 anys em vaig trobar en un ple on la resta tenien l’edat dels meus pares. Vaig estar al govern fins que el 1994 em van treure la regidoria de Cultura i vaig passar a l’oposició”, explica Tost.

El 1995 Tost es va tornar a presentar, però aquest cop al capdavant de la candidatura de CiU. I va guanyar les eleccions, només per 34 vots. Va ser la primera majoria absoluta, i en van venir sis més. Recorda que els primers anys van tenir molta feina per reactivar el municipi. “No teníem ni brigada municipal. Cap pala ni cap carretó. Només quatre treballadors municipals. Però el gran problema era que els joves marxaven de Riudecanyes perquè no trobaven habitatge. Vam comprar uns terrenys per construir 24 habitatges. L’escola municipal estava en perill. Tenia només 34 alumnes. I un poble sense escola és un poble mort. Vam evitar el tancament i vam reobrir la llar d’infants el 2000. Oferir serveis a les persones joves és la clau”, recorda.

El poble tenia 600 habitants fa 24 anys i ja ha doblat la població; el pressupost anual és d’1,7 milions d’euros. Tost enumera amb orgull l’obra de govern: dipòsit d’aigua nou, depuradora i dues potabilitzadores, consultori mèdic, reforma de carrers... I destaca el nivell associatiu, que ha permès tirar endavant la Fira Tastaverd o el Concert de les Espelmes.

“Reconforten molt, les sis majories absolutes, però al darrere hi ha molta dedicació. El govern ens reuníem cada dimecres a les deu de la nit i alguns dies acabàvem a les dues de la matinada. Ha sigut complicat compaginar la vida política i la familiar. Vaig començar d’alcalde solter i ara tinc tres fills”, explica. En aquest mandat Tost va veure que la reconstrucció de Riudecanyes s’havia acabat i calia deixar lloc a gent nova: “La vida té altres facetes, i amb 48 anys en tinc moltes per explorar”. Li queda un petit regust amarg, i és que el seu successor al capdavant de la llista de Junts per Riudecanyes ha perdut per només 40 vots: “La gent volia canvi i també arrossegàvem inèrcies polítiques de l’antiga Convergència”.

Tost també ha estat a la Diputació de Tarragona quatre anys, amb responsabilitats de Medi Ambient, i des del 2011 compatibilitzava l’alcaldia amb la direcció de l’Agència Catalana de Residus, tasca que continua realitzant i que l’obliga a viatjar de dilluns a divendres a Barcelona.

Jaume Casas afronta l’últim mandat a la Riera de Gaià després de 36 anys en el càrrec

Jaume Casas tenia presa la decisió de deixar l’alcaldia de la Riera de Gaià (Tarragonès) després de 36 anys en el càrrec i acumular nou majories absolutes. És el batlle de les comarques tarragonines que porta més anys. Havia deixat al seu fill la carnisseria que ha regentat tota la vida i es volia dedicar a cultivar la terra. Però hi va haver un canvi de guió. “Un grup de joves em va venir a veure amb ganes de fer coses pel poble i em van dir que havia de ser el cap de llista de la candidatura perquè tenia experiència. I em van convèncer”, explica Casas.

Aquest cop va quedar a vuit vots de la majoria absoluta, però va tenir el suport de l’únic regidor socialista per fer un pacte de govern i seguir en l’alcaldia quatre anys més: “És un pacte per treballar pel poble. No volíem entrar en el mercadeig polític que hi ha en poblacions més grans”. “Ho tinc clar. Aquest cop sí que seran els últims quatre i algun dels joves que ara són regidors haurà de ser el cap de llista. La meva família ha patit molt la meva dedicació a la política, i ara els vull dedicar més temps. La política municipal són moltes hores. T’impliques molt en el poble, però no només això: quan salta l’alarma de l’escola a la matinada em truquen a casa. No tenim policia municipal ”, comenta l’alcalde.

Casas es va convertir en alcalde de la Riera de Gaià el 1983 amb només 28 anys, sota les sigles de CiU, liderant una candidatura de joves del municipi implicats en el teixit associatiu, que es van engrescar per canviar un poble de l’interior del Tarragonès. Llavors no s’imaginava que seria alcalde més de tres dècades: “He tingut el suport dels veïns i veïnes i he anat repetint”. També ha sigut diputat provincial i conseller comarcal, càrrec que mantindrà els pròxims dos anys.

Recorda amb una certa enyorança com era la política dels vuitanta: “Volíem fer coses per al poble i no érem ni blancs ni negres. Ara hi ha molt nerviosisme, més odis i enveges entre els partits i tot és més feixuc. Sí que hi ha més claredat i transparència en els ajuntaments, i això és positiu”. Deixava l’Ajuntament sense deute, amb tots els crèdits tornats: “Marxava tranquil. La Riera ha canviat molt en aquests anys. Ara tenim unes escoles noves precioses, una xarxa d’aigua, carrers enquitranats, un polígon industrial, un casal, una llar d’infants i un dispensari nou”. I a partir d’ara? Té clares les prioritats: una piscina municipal per completar la zona esportiva, millorar la biblioteca i crear un centre de dia per a la gent gran.