Satisfacció per la suspensió de les grans línies d'alta tensió que havien de creuar Tarragona

TarragonaLes tres grans línies de molt alta tensió que havien de travessar el territori per fer arribar l'electricitat des de l'Aragó fins a Catalunya no es faran. La més gran de les tres, que havia de creuar la demarcació de Tarragona per connectar Valmuel (Terol) amb Begues (Baix Llobregat) a través d'un cablejat de 287 quilòmetres (151 dels quals a Catalunya), s'ha desestimat perquè no ha aconseguit l'informe favorable de la Generalitat de Catalunya, tal com va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el dilluns 10 de febrer. Només aquesta línia preveia la construcció de 475 torres de fins a setanta metres d'altura (com un edifici de 20 plantes) per sostenir el cablejat. Tampoc té el vistiplau de la Generalitat la línia que havia de transportar l'electricitat des d'Almudébar (Osca) fins a Isona (Pallars Jussà), de manera que tampoc es farà. Hi ha una tercera línia, que també havia de travessar Tarragona per fer arribar el corrent elèctric fins a Rubí sobre la qual la Generalitat no en té ni veu ni vot i només necessita una autorització del ministeri per a la Transició Ecològica. Així i tot, totes les fonts consultades donen per fet que tampoc tirarà endavant. "Si el territori no les vol, és molt difícil que prosperin", reconeixen fonts pròximes a aquest procés, que es remunta al 2021.

Aquests tres projectes, impulsats per l'empresa aragonesa Forestalia, havien despertat molts recels al territori pel seu important impacte visual. Des que Forestalia va iniciar el procés per tirar endavant aquestes línies de molt alta tensió (MAT), l'any 2021, han plogut al·legacions per totes bandes. El mes de setembre d'aquell mateix any, al Palau Bofarull de Reus, es va celebrar fins i tot un acte institucional per anunciar la presentació de les al·legacions en el qual van participar una trentena d'ajuntaments, set consells comarcals i la Diputació de Tarragona. El departament d'Acció Climàtica de l'anterior Govern, per la seva banda, també va presentar al·legacions. "Estem molt satisfets per haver contribuït a evitar que aquestes línies d’alta tensió projectades s’acabin executant", explica la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, al diari ARA. "Sempre hem dit que defensem que la transició energètica s’ha de fer de forma ordenada, escoltant totes les parts i tenint molt presents les necessitats reals del món local, especialment del món rural", afegeix.

El vicepresident primer del Consell Comarcal de l'Alt Camp i alcalde d'Alcover, Robert Figueras, també celebra que no es facin les línies d'alta tensió de Forestalia que, segons denuncia, "intentaven camuflar una línia de molt alta tensió per transportar energia com si fos una línia d'evacuació". A Espanya, l'empresa propietària de tota la xarxa d'electricitat en alta tensió i responsable del transport d'energia és Red Eléctrica, una companyia privada participada en un 20% per l'Estat que és qui té el control total de la companyia perquè posseeix el que es coneix com l'acció d'or. Red Eléctrica és l'única empresa que pot transportar l'electricitat fins a les subestacions que hi ha repartides pel territori i, a partir d'aquí, ja hi ha empreses energètiques que la poden distribuir fins als llocs on es consumeix. Forestalia argumentava que la seva intenció no era "transportar" l'electricitat (competència de Red Eléctrica) sinó bolcar a la xarxa l'excedent d'energia que tenia a l'Aragó. Això sí, la volien bolcar a la subestació de Begues a través d'una línia de 287 km.

Com descarbonitzar Catalunya

Tot i la satisfacció pel rebuig a les línies de Forestalia, encara hi ha certa preocupació al territori per futures noves línies que poden seguir "trinxant el territori", segons Figueras. "Les de Forestalia, que són privades, les hem pogut tombar, però ja n'hi ha una de Red Eléctrica que serà més difícil de tombar, que passa per la Selva del Camp i també traspassarà el territori català", avisa. Des del seu punt de vista, cal apostar per les renovables, però implicant "tot el territori", no només el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, on ja hi ha els tres reactors nuclears que abasteixen el país d'energia i també la gran majoria de centrals eòliques i fotovoltaiques. "Que jo sàpiga, fa sol a tot el país," diu. Figueras reclama al Govern la redacció del Plater (Pla Territorial Sectorial per a les Energies Renovables) que, a parer seu, hauria de treballar perquè cada territori generés l'energia que consumeix.

Un posicionament similar tenen els ecologistes. El president de Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec), Xavier Jiménez, també celebra que s'hagin aturat aquestes línies perquè "les MAT són per transportar l'energia molt lluny d'allà on es genera" i el model més sostenible passa per "acostar la producció a les zones de consum". Jiménez proposa, per exemple, omplir de plaques fotovoltaiques els sostres dels edificis de les grans ciutats i dels polígons industrials. "A Catalunya els polígons industrials ocupen 29.000 hectàrees i 13.000 estan a l'àrea metropolitana de Barcelona", diu. El portaveu ecologista recorda l'article 19 de la llei 16/2017 que fixa que cal "promoure les energies renovables, que s'han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana a fi de minimitzar l'ocupació innecessària del territori". "Estem fent tot el contrari", lamenta. El sindicat agrari Unió de Pagesos, que també va presentar al·legacions, ha celebrat el rebuig a les línies previstes i reclama que les línies elèctriques siguin soterrades o que aprofitin "el traçat marcat per altres infraestructures".

Hi ha prou energia?

L'anunci del rebuig a les línies de Forestalia ha coincidit amb l'aprovació al Congrés dels Diputats d'una proposta del PP, que va tirar endavant gràcies a les abstencions d'ERC i Junts, per allargar la vida de les centrals nuclears que afecta de ple les d'Ascó i Vandellòs que, segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) han de tancar entre el 2030 i el 2035. Un dels arguments dels que aposten per mantenir obertes les centrals nuclears coincideix amb el que defensava l'empresa Forestalia i es basa en el fet que Catalunya podria quedar-se sense l'energia que necessita. "No ens quedarem a les fosques", assegura Jaume Morron, expert en renovables i soci d'honor d'Eoliccat, la patronal del sector eòlic. Morron està convençut que "si Catalunya fa els deures podrà suplir de sobres l'energia que ara està usant de les nuclears". I "fer els deures", per a Morron, vol dir apostar fermament per les renovables. L'expert posa l'exemple d'Holanda, un país que té "el doble de demanada elèctrica que Catalunya i que en sis anys ha passat de generar el 15% d'energia renovable a més del 50%".

Els que també estan segurs que no cal patir pel subministrament d'energia són els responsables de Red Eléctrica, l'empresa propietària de la xarxa en alta tensió i del transport d'energia. "Red Eléctrica garanteix que la demanda sempre estarà coberta", expliquen fonts d'aquesta companyia i asseguren que encara que tanquin les nuclears, el subministrament està garantit.

El 54% de l'energia produïda a Catalunya prové de les centrals nuclears i només el 15% és renovable. La llei 16/2017 fixa que l'any 2030 el 50% de l'energia que es produeixi a Catalunya ha de ser d'origen renovable.