Reus vol ser capital de l’art tecnològic

L’art tecnològic és una disciplina en auge. Ho demostra el fet que ha passat de representar només un 1% del total de la producció del món de l’art, fa una dècada, al 8% de l’actualitat. Reus vol posar-se els pròxims anys en el mapa mundial de l’art tecnològic. Serà de la mà de The New Art Centre, que la New Art Foundation pretén inaugurar el mes de novembre en un espai de 3.000 metres quadrats dins els 14.000 metres quadrats d’una nau que s’està construint des del mes de setembre de l’any passat al costat de la carretera entre Reus i Constantí.

Aquest projecte no ve del no-res. Darrere hi ha l’empresari reusenc pioner en el sector tecnològic Andreu Rodríguez, amb vint anys d’experiència en l’art tecnològic que li han servit per detectar unes mancances i necessitats en aquest àmbit. L’objectiu de The New Art Centre és cobrir-les, perquè l’objectiu que es planteja The New Art Foundation és la creació d'un llegat artístic vinculat a la ciència i la tecnologia, així com a la conservació i la preservació per a les futures generacions.

Un premi tecnològic pioner

L’art tecnològic és una disciplina amb una curta història, escassament mig segle des de la seva prehistòria a partir de l’aparició de la computació als anys setanta. Però no és fins al tombant de segle que l’art tecnològic rep un impuls important amb l’aparició de més artistes que el treballen. És en aquest moment quan Rodríguez crea un premi d’art tecnològic contemporani en una nova categoria en el món de l’art: el Premi Beep d'Art Tecnològic a Barcelona. Ho fa amb la seva dona, l’artista Marie France Veyrat, i Arnau Puig, cofundador del Dau al Set. Era el 2003. Tres anys després, aquest projecte primigeni va rebre un nou impuls al crear els premis Arco Beep d'Art Electrònic, en col·laboració amb la fira d'art Arco. Des de llavors, el premi s’ha anat fent gran cada any i la col·lecció d’art tecnològic de l’empresari reusenc ha anat creixent.

El 2015 naixia New Art Foundation, amb els Col·legis Professionals d'Enginyeria informàtics, de telecomunicacions i industrials i el suport de la Universitat Oberta de Catalunya, així com el d'una sèrie d'empreses i professionals destacats de Catalunya. Andreu Rodríguez n’esdevenia el president. L’objectiu era ajudar la comunitat artística a desenvolupar noves pràctiques tecnològiques, científiques, conceptuals i socials. La Fundació difon l'art en la seva intersecció i transgressió amb la ciència i la tecnologia com a estratègia de desenvolupament i empoderament social. Actua no només com a testimoni, sinó com a agent actiu, ja que un dels seus principals reptes consisteix en el desenvolupament, la conservació i la preservació d'un llegat artístic vinculat a la ciència i la tecnologia, en el marc de la seva col·lecció. Primer des de Barcelona, però ben aviat es va traslladar a Reus.

La New Art Foundation organitza una dotzena d’exposicions a l’any arreu del món, a més de participar en seminaris i festivals. El món de l’art digital és un ecosistema petit a nivell mundial i la NAF hi és des del començament. “Ens coneixem tots, artistes i institucions”, explica Rodríguez.

Una dècada després de la seva creació, la New Art Foundation s’ha convertit en un referent mundial, la primera col·lecció privada del món d’art tecnològic amb unes 160 obres, a més de la participació en tota mena d’esdeveniments en diferents països. Actualment incorporen cada any una desena de noves obres a la col·lecció, la meitat de les quals són produccions pròpies. Una desena es poden veure ara en una sala habilitada per explicar el projecte de The New Art Centre, amb el qual de The New Art Foundation vol anar més enllà i esdevenir agents dinamitzadors al Camp de Tarragona i també de tot el país. “Concebem Catalunya com un Silicon Valley a Europa, amb una àrea d'expansió i influència similar, territorialment i intel·lectualment, a la californiana”, assenyala Rodríguez.

Buscant la sostenibilitat

El gran repte, segons l’empresari reusenc, és fer sostenible aquest centre d’art per no dependre ni de les aportacions dels mecenes ni d’ajudes públiques. La detecció de les necessitats d’aquest sector obre la porta a definir un model de sostenibilitat del centre. “No hi ha un emmagatzematge adequat de les obres. Un 70% de les obres amb tecnologia produïdes es perden. Els artistes que les realitzen no tenen recursos per mantenir-les i conservar-les. La majoria tenen un format gran i calen espais grans. La demanda creixerà”, explica Rodríguez, que assenyala que el centre comptarà amb tècnics propis i oferirà diferents serveis a partir del know-how acumulat durant aquests anys.

El centre es finançarà per diverses vies: recursos propis; serveis a la comunitat –lloguer d’espai d’emmagatzematge, restauració d’obres, producció d'obres, desenvolupament de programes educatius, seminaris i tallers, visites concertades i programes de recerca–; aportacions de les administracions públiques; aportacions de programes europeus; aportacions de patrocinadors i col·laboradors privats. La Diputació de Tarragona s'ha implicat des del començament donant suport al projecte amb un ajut directe de 150.000 euros.

Europa manté un lideratge en el món de l’art tecnològic per davant dels Estats Units, la Xina i Corea del Sud. Els principals centres mundials d’art tecnològic estan a Karlsruhe (Alemanya) i Linz (Àustria), però són públics, no com el cas de The New Art Foundation, que serà de naturalesa privada. I és que un dels objectius del centre és fomentar l’art tecnològic a Catalunya a través de l’atracció de talent i la seva potenciació en un espai amb els recursos adequats.

Espai i equip de The New Art Centre

La meitat dels 3.000 metres quadrats de The New Art Centre (NAF) seran per al magatzem, però, al contrari dels magatzems dels museus tradicionals, aquest serà visitable. Hi haurà espai per a l’obra i per al seu packaging. Hi haurà una sala de 500 metres quadrats d’exposicions temporals on es podran veure mostres temàtiques pròpies i també d'externes. L’espai de taller tindrà 500 metres quadrats més, i s’hi podran produir obres noves i reparar-ne d’altres. Hi ha dos espais més: una sala multiús de 200 metres quadrats per a presentacions i proves i una sala de 300 metres quadrats per a recepció i serveis del centre.

Es tracta d’un espai inspirat pel Schaulager de Basilea i el Depot Boijmans Van Beuningen de Rotterdam. Un espai d'art, adequat a l'especial casuística de les pràctiques artístiques en la intersecció i la transgressió amb la ciència i la tecnologia.

L'equip de The New Art Centre estarà liderat pel triumvirat format per Marie France Veyrat, Andreu Rodríguez i Vicente Matallana, aquest últim des de la direcció. Recentment, una professional especialitzada s’ha incorporat a la NAF per fer-se càrrec de la direcció gerent del nou espai d’art a Reus. L’equip tècnic estarà format per enginyers, tècnics i artistes. Hi haurà un consell assessor format per artistes, comissaris, crítics, empresaris i institucions, i es buscarà una transversalitat generacional.

Alba G. Corral, des de l’Ebre creant art a partir del programari

Alba G. Corral va néixer a Madrid el 1977, però resideix des de fa temps a la Ràpita. Amb formació en enginyeria informàtica, és artista visual, desenvolupadora de codi i docent. Corral ha estat creant art utilitzant el programari durant l'última dècada. La seva pràctica s'estén a través del directe, el vídeo, els mitjans digitals i la instal·lació. A través de diferents pràctiques artístiques explora narratives abstractes. El seu nom s'ha donat a conèixer mitjançant les seves actuacions audiovisuals en viu, on integra la codificació i l'elaboració, en col·laboració amb músics en temps real. En el marc de la docència ensenya programació visual enfocada a dissenyadors i artistes en diferents espais, tant en xerrades o en tallers com en workshops dedicats al codi creatiu amb eines de programari obert.

La New Art Foundation compta amb tres obres de l’artista ebrenca. Una d’aquestes obres és la que convida a contemplar una papallona a la Llacuna de l'Alfacada, una de les principals reserves de biodiversitat de la Mediterrània occidental situada al Parc Natural del Delta de l'Ebre. La Papallona de l'Alfacada recrea mitjançant algorismes la bellesa i fragilitat d'una papallona, la bellesa i fragilitat d'un ecosistema, el nostre entorn, la nostra terra.