Energia

Repsol avisa que l'impost a les energètiques frenarà les inversions a Tarragona

La petroliera titlla d'"arbitrari i anticonstitucional" un tribut que el govern central vol fer permanent

TarragonaRepsol ha advertit que les principals inversions que tenia previstes al Camp de Tarragona s'aturaran si el govern de Pedro Sánchez manté els impostos extraordinaris que graven les empreses energètiques des del 2022. El ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va confirmar divendres de la setmana passada que l'executiu té la intenció de mantenir "de forma permanent" aquests impostos, com ja va anunciar l'any 2023. De fet, així figura en el pla d'equilibri fiscal que l'Estat ja ha enviat a Brussel·les. Tot i que encara no està clar quina via escollirà el govern espanyol per a prorrogar-los, fonts del sector energètic temen que l'executiu, a través del PSOE, aprofiti la tramitació d'alguna norma al Congrés dels Diputats per introduir una esmena que impliqui la seva permanència.

Cargando
No hay anuncios

Repsol considera que aquest gravamen és "arbitrari, anticonstitucional i discriminatori" i avisa que "si es penalitzen les empreses que aposten per Espanya es paralitzaran les inversions". En un article publicat en diferents diaris, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha advertit que "milers de milions d'euros es desviaran a altres països" si es manté el gravamen i ha assegurat que la inversió a l'Estat "s'alentirà al mínim". De fet, Repsol ha anunciat recentment que un dels diferents projectes d'hidrogen verd que la companyia volia ubicar a l'Estat ja s'ha traslladat a Portugal, on s'invertiran, de moment, 15 milions d'euros. A Tarragona, la companyia tenia prevista una inversió de 750 milions d'euros per construir una ecoplanta al Morell (al polígon nord) que havia d'anar acompanyada d'un electrolitzador de 150 MW que requereix una altra inversió de 300 milions d'euros.

"Escut social"

En un principi, aquest gravamen era extraordinari i havia d'aplicar-se durant els anys 2022 i 2023 a les empreses elèctriques, gasístiques i petrolieres que haguessin facturat més de 1.000 milions d'euros durant el 2019. El canvi fiscal implicava que aquestes empreses passarien a tenir un tipus de l'1,2% sobre l'import net del volum de negocis anual. També hi havia un nou impost per a la banca que els gravava al 4,8% els interessos i les comissions generades dins de l'Estat. El govern va justificar aleshores l'increment de la pressió fiscal a aquestes empreses pels beneficis que tenien amb l'augment dels preus que provocava la guerra d'Ucraïna. Abans que acabés el 2023, el govern espanyol va anunciar que prorrogaria la mesura un any més, tot i les queixes de les companyies.

Cargando
No hay anuncios

Des d'aleshores, l'Estat ha recaptat uns 3.000 milions d'euros l'any gràcies a aquests impostos. Cuerpo va explicar la setmana passada que aquests diners han servit per "cobrir l'escut social i la resposta de l'Estat per protegir els ciutadans davant l'increment del cost de la vida" i va assegurar que aquest cànon ha estat "compatible" amb el creixement econòmic de les empreses. De fet, Repsol va guanyar 3.168 milions d'euros el 2023.