Recuperar històries d’empresaris reusencs

Reus“Aquest llibre neix d’una curiositat, de saber per què Reus havia estat tan potent des del punt de vista empresarial”, explica el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech sobre el punt d’inici del seu darrer llibre, Històries empresarials de Reus. I és que en les més de 150 pàgines d’aquesta obra hi trobem, en forma de capítols curts, exemples al llarg dels dos darrers segles d’empresaris i empreses reusenques en àmbits tan diferents com l’agroalimentari, el químic, el turístic o el navilier. Un mosaic d’històries que “mostren la capitalitat de Reus al territori”, segons el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus, Jordi Just.

En un capítol inicial una mica més llarg, Domènech s’atreveix a teoritzar sobre les raons d’aquest impuls empresarial reusenc i apunta que han estat les dificultats i l’esperit de superar-les el que han fet gran econòmicament la capital del Baix Camp. Un exemple que apunta és la manca d’aigua i que Reus és una excepció entre les ciutats europees. No està al costat de cap riu, cap llac ni cap mar i van ser els empresaris reusencs els que van haver de cercar l’aigua que no tenien per a les seves indústries i fa més d’un segle van construir un pantà privat com és el de Riudecanyes. També busquen la sortida al mar per exportar els seus productes i és Salou, en contraposició al port de Tarragona, i és capital reusenc qui desenvolupa aquesta població.

Un altre tipus de dificultat que apunta Domènech que ha hagut de superar Reus és les de caire administratiu i el xoc amb la veïna ciutat de Tarragona, capital de la província, i que va fer que la capital del Baix Camp se centrés en el desenvolupament econòmic. Durant moltes dècades, Reus va ser la segona ciutat de Catalunya. Apunta a aquesta resiliència com el tret definitori de l’empresariat reusenc, que li permet avançar malgrat aquestes dificultats i crear aquesta musculatura econòmica.

Domènech destaca en el llibre aspectes positius de l’empresariat reusenc, com la capacitat de transformació i l’adaptabilitat: “Mor un sector i n’entra un altre. Són exemples les inversions hoteleres a partir dels anys seixanta i més recentment les noves tecnologies”. Una altra característica que ressalta són les iniciatives empresarials corals i posa l’exemple de la construcció de l’Hotel Gaudí, al bell mig de la ciutat, que compta amb 37 accionistes. També recorda que el polígon industrial de Tarragona neix amb capital reusenc, amb l’empresa ASESA. I és que aquest dinamisme econòmic de Reus atrau empresaris de fora. El mecenatge cultural de primer nivell també és una característica d’aquests empresaris, que doten la ciutat d’equipaments culturals, com el Teatre Fortuny, però també sanitaris, com l’Institut Pere Mata, dedicat a la salut mental.

Una de les dificultats que ha trobat l’autor a l’hora d’escriure el llibre és la poca informació sobre aquests empresaris reusencs. “La discreció és comuna en l’empresariat català, i dels empresaris de Reus s’ha escrit poca cosa. He hagut d’investigar molt en el Registre Civil i llegir actes de juntes d’accionistes”, explica.