Que el llegir no ens faci perdre l’escriure
LA SOCIETAT CATALANA viu circumstàncies polítiques excepcionals, difícils, doloroses i de pronòstic incert. Des de fa uns anys, dominen tota discussió, anàlisi i decisió política. I és natural que sigui així: què hi ha de més important per a una nació que plantejar-se la seva constitució en país independent? I encara més quan aquest projecte s’enfronta amb totes les circumstàncies adverses imaginables, des de la natural resistència de l’estat espanyol fins a la manifesta incomoditat de la major part d’estats europeus, per raons diverses (inoportunitat enmig del Brexit, ressò en problemes nacionals propis, por d’inestabilitat al sud d’Europa, pes d’Espanya en el conjunt...). I també la que és, potser, la més determinant: l’extensió del desig d’independència al llarg del país, que no ha pogut ser mesurada, encara, fefaentment.
És ben natural, doncs, que tota l’activitat política estigui dominada per la qüestió nacional, encara més quan l’excepcionalitat política ha desembocat en excepcionalitat democràtica i judicial, amb l’aplicació de l’article 155 (inconstitucional per a molts experts constitucionalistes) i les mesures cautelars de presó preventiva (injustificades per a molts experts jurídics).
Però la preocupació per la definició política del país i per l’excepcionalitat de la situació no ens ha de fer perdre de vista que la societat segueix i ha de seguir endavant. Ha de seguir desenvolupant-se competitivament en el món global, al costat de les societats més avançades i ajudant en el desenvolupament de les que ho estan menys, per la sostenibilitat de tots. I hi ha símptomes que podem estar perdent el tren de la competitivitat i de la capacitat d’ajudar. Concretament, les dues característiques de la nostra societat que m’amoïnen més són la d’una estructura econòmico-social i política (en definitiva, cultural) procliu a la corrupció i, lligada amb aquesta, el nivell insosteniblement baix d’activitat econòmica basada en el coneixement (en estàndards de societat avançada). Cap de les dues té a veure amb la circumstància actual; són sistèmiques i, desgraciadament, no s’hi està actuant més enllà de la retòrica i, avui, estan realment absents de la discussió política. Llegir és molt important, però no ens ha de fer perdre l’escriure.
