La pura veritat

PERMETEU-ME AVUI parlar del suport de comunicació que teniu a les mans. Aquest suplement dedicat a l’actualitat, anàlisi i opinió vinculades al Camp de Tarragona, com sabeu, va estar nominat en la categoria KM0 dels Premis Petxines que atorga cada any el col·legi de periodistes de la demarcació. Nominació molt merescuda per la feina acurada de l’equip que el fa possible (modèstia a part, en soc només una petita baula) i que em va permetre conèixer-ne, durant l’acte de lliurament dels premis, altres membres als quals només havia llegit. Guardons necessaris per esperonar i gratificar admirables representants d’aquest noble ofici.

Soc llicenciada en ciències de la informació però no he treballat mai com a periodista purament, potser perquè, ja a la facultat, em vaig adonar que l’exigència de la professió, si es vol fer amb exhaustivitat i rigor, és altíssima. No en va és el quart poder i comporta molta responsabilitat i sacrifici alhora que sotmetiment a l’escrutini públic. Per això, m’he dedicat a altres activitats laborals que no demanin ser al peu del canó les 24 hores (ho confesso!) però sense parar mai d’escriure ni novel·les ni articles perquè narrar és la meva passió. Sempre resulta un privilegi, i força d’agrair, disposar d’un espai com el present on dir-hi la meva sense limitacions més enllà de la llargària establerta.

Tanmateix, el que vull explicar-vos en realitat, encara que sembli un tòpic, és que la millor part de tot plegat rau a conèixer persones tan interessants i enriquidores com les d’aquest equip estupendament conduït per en Jordi Salvat, que em fa confiança. Coneixences que, de vegades, deriven en grans amistats i que són, al capdavall, l’únic que compta i roman de debò a la vida. I només em resta dir: “Felicitats, Camp de Tarragona!”