Punts de vista

Les coses es poden fer bé, malament, a mitges o directament es poden deixar sense fer. El resultat, en totes quatre opcions, té unes conseqüències que et poden afectar o no. I si t’afecten ho faran segons les teves creences, expectatives, aspiracions, la teva experiència i el teu caràcter. Per això, depenen totalment del punt de vista des d’on s’observin. Com quan dues persones miren el número sis i una ho fa del revés: per a ella sempre serà un nou. Les coses depenen de la realitat de cadascú i, per tant, hi ha tantes realitats com persones hi ha al món, encara que puguem pensar que només n’hi ha una. Complex, oi?

Fa setmanes que em pregunto, com segurament molts de vosaltres, per què ha passat el que ha passat a València. Hi ha culpables? Qui se n’ha de responsabilitzar? Qui fa temps va deixar de fer alguna cosa que ha tingut efectes devastadors pels veïns i veïnes dels municipis afectats? Per què hem d’esperar a una tragèdia per posar remei quan ja fem tard? I davant de tot plegat, la resposta social admirable i emocionant. Però qui havia de fer coses, i ho dic amb una paraula genèrica perquè hi pugueu atribuir el que cregueu més oportú, no ho va fer bé, ho va deixar a mitges o directament no ho va fer. I tot això, no només serveix per al pas d’una DANA i la tragèdia que l’ha acompanyat, serveix per a tot a la vida. En el fons no som el centre de res, ni de ningú i importem bastant poc. Però com tot, aquest només és el meu punt de vista.