RAQUEL GÁMEZ-SERRANO: “En la primera edició del festival es van crear moltes sinergies entre autors i editors”

CreixellNascuda a Barcelona, Raquel Gámez-Serrano viu a Creixell des de fa dos anys. Ha publicat ja sis novel·les, un assaig i diversos relats en llibres col·lectius. El seu darrer llibre és Malabèstia (2022, Pagès Editors), guanyador del XXXI Premi Ferran Canyameres de Novel·la. És directora del Creixell.Crims, Festival de Novel·la Criminal en Català, que el 14 i el 15 de juliol celebrarà la segona edició.

Com neix el Creixell.Crims?

— Neix d’una conversa amb la directora de la Biblioteca de Creixell, la Maribel Pérez Fontanillas, que havia detectat els gustos dels usuaris. Els agradava molt la novel·la negra. I coneixent-me a mi, que he publicat gairebé tots els llibres en aquest gènere, em va comentar de fer un festival.

Com va ser aquella primera edició?

— En vam quedar molt contents. Ho vam preparar en cinc mesos des de zero. Vam trobar una editorial, Clandestina, amb la col·lecció Crims.cat, que va creure en un festival que era una idea. Ens va donar l’impuls per continuar. I, a partir d’aquí, corrents. Hi va haver una gran resposta de públic i es van crear moltes sinergies entre autors i editors.

I van crear el Premi Margarida Aritzeta - Vila de Creixell, que en la primera edició va guanyar Francesc Puigpelat.

— El vam posar en marxa amb molt poc temps i va guanyar un original amb molta qualitat. Sortirà publicat ara i el presentarem el 14 de juliol en la inauguració. Enguany hem arribat a 45 obres presentades, per damunt de les 42 de la primera edició.

I el lligam amb Margarida Aritzeta d’on ve?

— De l’admiració. Jo l’admiro molt. Érem companyes d’editorial. Totes dues havíem publicat amb Llibres del Delicte i havíem coincidit en bolos i també en l’organització del festival El Vi fa Sang, a l’Espluga de Francolí, que malauradament ja no es fa. Hem creat un vincle molt personal i fins i tot tenim un llibre al calaix escrit entre les dues. Algun dia el reprendrem i sortirà.

Quines novetats trobarem en la segona edició del festival?

— Primer de tot, tenim una exposició de Xulio Ricardo Trigo, un escriptor de gènere negre i fotògraf, amb el títol Negre sobre blanc, rostres de la novel·la criminal, amb l’objectiu de fer difusió dels autors de gènere negre en llengua catalana. La inauguració serà el 14 de juliol al matí a la Casa de Cultura Cal Cabaler. Una altra novetat és la col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT). Fem un recital criminal en el FIC-CAT i, dins el nostre festival, farem un cinema a la fresca amb la pel·lícula Set raons per fugir. Enguany hem col·laborat amb diverses associacions del municipi.

Per exemple?

— Amb les dues residències de la tercera edat. Els seus usuaris han fet les banderoles del festival. També fem el premi al millor aparador criminal amb l’Associació de Comerciants de Creixell, i l’Associació de Cotxes Clàssics de Creixell portarà els autors al mar. I és que el tema del festival és “La mar i el crim”. Volem que la gent que vingui descobreixi la part més turística de Creixell. I enguany també estrenem dos premis: el I Premi Trajectòria i el I Premi Juvenil de relats de misteri Jordi Tiñena. Volem atreure el públic juvenil. Per això, a més, incorporem una setena taula, el mateix divendres 14, de novel·la negra juvenil, amb la youtuber cultural Mixa, molt seguida.

Com està en aquest moment la novel·la criminal en català?

— Està bé. Es conrea molt, però el que no està tan bé és que ens falten lectors. Hem de picar pedra. I per això està molt bé que col·leccions publiquin novel·la per a joves, com la línia juvenil que ha fet Llibres del Delicte. Crec que als festivals els hem de donar espai i veu i crear premis per fomentar la lectura i també l’escriptura, perquè una cosa va lligada amb l’altra.

En el seu cas, també fa cursos d’escriptura.

— Quan treballava a l’Ajuntament de Granollers ja n’havia fet, i ara estic a La Perla 22 [a Barcelona]. Són cursos molt agraïts perquè no només n’aprèn l’alumne, sinó que tu també n’aprens, dels seus dubtes. Són cursos que fomenten tant la tècnica com la creativitat, amb teoria i pràctica, i abasten fins i tot el món editorial. A mi m’hauria agradat que coses que sé ara me les haguessin dit abans.

Parlem de la seva trajectòria com a escriptora. L’última novel·la ha estat Malabèstia.

— Sí. Va guanyar el Premi Ferran Canyameres i enguany formo part del jurat. Ara acaba de sortir publicada una antologia de relats, Un gintònic amb na Lònia Guiu, amb les Negrotes, que és un homenatge a Maria-Antònia Oliver, que va morir l’any passat. Ho publiquem amb Edicions Xandri. Acabem de presentar-la a Mallorca.

Està preparant una nova novel·la?

— Ja la tinc feta. Quan passi el festival li farem una darrera repassada. És criminal, però no puc avançar res més.

Quins referents té a l’hora d’escriure?

— M’agraden molt Tim Johnston i Bonnie Jo Campbell. Els referents que tinc són sobretot clàssics. Comenta el Jordi Canals que si llegies totes les seleccions de La Cua de Palla havies fet un màster. Són cent i escaig títols. En porto ja una cinquantena. Aquí estem. També són referents meus Patricia Highsmith, Ruth Rendell... I no només novel·la negra. He llegit tots els clàssics. Proust, Joyce... Boris Vian és un gran referent meu.

Ha pogut professionalitzar-se i viure del món de l’escriptura.

— La cambra pròpia, que deia Virginia Wolf. No es referia a l’habitacle sinó a tenir un sou al mes o un mecenes que t’ho permeti. Nosaltres, a nivell familiar, vam fer un tetris i vam poder decidir que em podia dedicar a l’escriptura. Això no vol dir que pots viure dels drets d’autor dels llibres. He de fer altres coses vinculades a la literatura, com els clubs de lectura, conferències, moderar taules, tallers... T’enriqueix com a autora, però també és una font d’ingressos que necessites. I tot això ha estat perquè una té des de sempre la dèria d’escriure i la necessitat de publicar