Com era el port de Tarragona fa més de dos mil anys?

TarragonaLa jove doctora en arqueologia clàssica Patricia Terrado ja fa uns quants anys que ha centrat les seves investigacions en el port de Tarragona durant l’època romana. Va començar amb el seu treball final de màster, sobre els oficis que es podien trobar en el port de Tàrraco, que li va valer el Premi d’Investigació Port de Tarragona. I ara ha publicat El Puerto de Tarraco en época romana (siglos II aC - III dC), que és el resultat final del seu doctorat en arqueologia clàssica. “Volia publicar la meva tesi i que no es quedés en un calaix. El port de Tàrraco és una zona poc estudiada, i una feina que ens correspon als investigadors és divulgar els temes sobre els quals treballem”, explica Terrado.

En la seva tesi, Terrado va treballar a partir de diverses fonts, que li han permès confirmar i també descartar algunes hipòtesis i creences sobre aquesta zona de la ciutat. Ha estudiat els textos dels historiadors Ponts d’Icart i Hernández Sanahuja sobre les restes del port romà, que, segons ella, fins ara no s’havien contrastat de manera crítica. Ha analitzat memòries d’excavacions al port efectuades els últims 30 anys, a més dels mapes i la cartografia existents, i ha acudit també als grans autors clàssics que van escriure sobre com era la costa de Tàrraco.

Mapes inèdits i falses visites

“Ha sigut com anar fent un trencaclosques. He pogut trobar documentació inèdita, com un plànol de Tarragona del segle XVII que és a la Biblioteca Nacional de França. Com que és accessible online, no m’ha calgut anar-hi”, diu Terrado. També recorda que es donava com a certa una suposada remodelació del port de Tarragona a càrrec de l’emperador romà del segle II dC Antoní Pius: “L’origen d’aquesta creença és que la Història Augusta, sobre els emperadors romans, recollia la visita d’Antoní Pius a portus terracinensis i havia derivat a portus tarraconensis. He pogut arribar a la conclusió que es tracta d’un port de prop de Roma, i no el de Tàrraco”.

Terrado explica que el port de Tàrraco ens l’hem d’imaginar més pròxim a la part alta de la ciutat que en l’actualitat, ja que vint segles abans no s’havien dipositat tants sediments i s’han trobat restes d’instal·lacions portuàries a la zona dels carrers Smith i Reial. Quan el 1790 es va començar a construir el port modern, hi havia unes pedres enmig de l’aigua que serien restes del port romà. “En plànols dels segles XVII i XVIII podem veure aquestes pedres”, explica Terrado.

“El port de Tàrraco era una porta d’entrada de mercaderies i persones de tot el món. Tàrraco era una gran ciutat, molt ben situada, i era la capital d’Hispània. El port ocupava quinze hectàrees, però és difícil concretar quanta gent hi treballava”, afirma la investigadora. Qui hi manava era el prefecte de les costes marítimes, un càrrec que Terrado apunta que era més aviat honorífic i a qui corresponia garantir la seguretat del port. Hi trobàvem els saccarri, que eren els descarregadors i que feien servir grues per a grans mercaderies, com per exemple el marbre; o els barquers, que transportaven els carregaments des de grans vaixells fondejats fins als magatzems. Existien també els encarregats de controlar que els pesos dels carregaments fossin els correctes. Les principals mercaderies eren oli, vi, garum, ceràmica i gra. Segons Plini el Vell, Tàrraco era una gran exportadora de lli, que es cultivava a la vall del Francolí.

Terrado continua estudiant la xarxa portuària romana de Tarragona, des de Cunit fins al delta de l’Ebre, i ho fa amb un projecte que ha guanyat el Premi del Consell Comarcal del Tarragonès. Paral·lelament prepara un atles sobre plànols del port de Tarragona del segle XVII al XIX, que ha pogut recopilar durant les seves últimes investigacions.

Especialitzada en el port romà de Tàrraco

Nascuda a Tarragona el 1987, Patricia Terrado és doctora en arqueologia clàssica i llicenciada en història per la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat com a docent i investigadora a la URV i actualment és tècnica de l’arxiu de l’Ajuntament d’Altafulla. També ha dut a terme una estada d’investigació a la Universitat de Roma La Sapienza (2015) i ha participat en congressos nacionals i internacionals, especialment a Alemanya i Itàlia. Autora de nombrosos articles, també ha publicat la monografia titulada Officia portuensia. Vida i treball al port a través de l’epigrafia i les fonts textuals: una aproximació a Tarraco (Port de Tarragona, 2016), obra que va ser finalista del Premi d’Investigació Port de Tarragona.

Va fer la seva recerca doctoral sobre el port romà de Tàrraco amb la tesi titulada Portus Tarraconis. El puerto de Tarraco en época tardorrepublicana y altoimperial. Fuentes, historiografía y arqueología, dirigida per Joaquín Ruiz de Arbulo i Diana Gorostidi. Aquesta tesi ha acabat convertint-se en el llibre El puerto de Tarraco en época romana (siglos II aC - III dC). Ara està treballant en el projecte Ciutat, port i territori. Cartografia històrica de Tarragona entre els segles XVII i XIX, guanyador del 8è Premi d’Investigació Port de Tarragona el gener passat. El treball serà publicat en el segon trimestre de l’any 2020 dins la col·lecció Saturnino Bellido de les Publicacions del Port de Tarragona.