‘Poblet desaparegut’, una història gràfica del monestir
Damià Amorós i Àlex Rebollo han treballat el llibre a partir de 170 imatges
Vimbodí I PobletSobre el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet s’han escrit rius de tinta. Tot i això, encara ara, hi ha coses noves a dir. A banda de l’escriptura, el cenobi de la Conca de Barberà també ha atret, des de la creació de la fotografia, tota mena de personatges que han retratat –o ho han intentat– les seves pedres.
Mercès a tota aquesta activitat fotogràfica dins, fora i al voltant de Poblet, el monestir ha recollit al seu arxiu al voltant de 80.000 instantànies. Però no només al monestir trobem imatges de Poblet, sinó que gairebé segur que tothom té a casa seva alguna fotografia o postal d’aquest indret de la Conca. També arxius com l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, l’Arxiu Històric de Tarragona o el del Centre Excursionista de Tarragona.
Sobre aquesta premissa, s’inicia el treball que van fer els historiadors i museòlegs Damià Amorós i Àlex Rebollo per crear el seu darrer llibre, Poblet desaparegut, editat per Efadós dins de la col·lecció Catalunya Desapareguda (núm. 185). Una autèntica història gràfica de Poblet amb més de 170 imatges que ens condueixen des de finals del segle XIX a mitjans del segle passat.
Prop de 100 anys
El repàs en imatges en blanc i negre mostra els estralls de la desamortització, les tasques de restauració, l’aparició i creació del Patronat del Monestir de Poblet, la tasca d’Eduard Toda, el retorn dels monjos cistercencs, la tornada de les restes mortals dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona o la introducció d’espècies animals al bosc de Poblet i muntanyes de Prades, entre moltíssims altres moments d’aquests prop de 100 anys que emmarca el volum.
És aquesta darrera part, el gran Poblet –entenent les muntanyes de Prades, les cases forestals, granges o castells i ermites–, la que s’ha inclòs per primera vegada en una publicació d’aquestes característiques. Incloent-hi el terme d’una part de les terres pobletanes i espais com Riudabella, Milmanda, Castellfollit, la Pena o l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents.
Són fotografies cuinades a foc lent que els autors han salpebrat amb comentaris sobre la història de Poblet, descripcions dels espais retratats, llegendes ambientades al monestir o textos que referencien l’obra de Bartrina, Guimerà o Josep Pla, autors que van retratar Poblet amb poemes, textos, quartilles o llibres.
En definitiva, un recull d’imatges que són records d’un passat irrecuperable i que van des de la desfeta de finals del segle XIX fins a l’esplendor de la restauració i recuperació monàstica de mitjans del segle XX. Un bonic record per a aquells que han conegut, estimat o passat temps al voltant del monestir de Poblet, però també de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i la Conca de Barberà en general.