“No és el que plasmes sinó el que fas veure als altres”. Recull l’afirmació del pintor francès Edgar Degas per explicar el seu treball artístic. La dissenyadora Montserrat Adzerias pinta amb vi l’amplitud dels paisatges prioratins per on ha caminat i sentit des de petita. La família era de Cornudella i ella hi ha tornat a viure als 50. En diu “cartografies oníriques” i hi reflecteix tant la immensitat de la serra de Montsant com la senzillesa d’un cep, en repòs, despullat de vegetació. Ho fa amb un estil propi que ha afinat després de vèncer dos inconvenients: l’oxidació i l’originalitat. “Abans treballava amb tinta xinesa i un dia que veremàvem la vinya de la família, es va tacar un jersei. Allà vaig intuir les possibilitats del vi a l’art. Amb les ampolles que hi havia a casa vaig crear un desplegable ple de cromatismes”, recorda. “M’interessen des de sempre els retrats i vaig pensar primer a fer grans formats amb rostres del Priorat, però el color evolucionava massa ràpid i no trobava que hi hagués personalitat”, se sincera. Més de 700 peces després, s’atreveix a pintar amb les mares del vi, camins i racons recòndits del Montsant, Siurana o Les Gritelles. “Dibuixo de memòria, imagino que soc un moixó i penso com ho veuria des de l’aire: les roques, les pedres, els singles, les oliveres, els ceps”, precisa.
Pinta sobre vidre el territori que habita i ho fa d’una forma genuïna. Amb la tècnica del monotip, digitalitza la peça per conservar el color òptim, abans que s’oxidi. Escaneja a molt alta resolució i ho plasma en peces úniques i sèries limitades sobre metall, fusta, fil de cotó o tela. “Hi ha una interpretació minimalista i meditativa del cep que em connecta amb els avantpassats de Cornudella i que m’obliga a pensar molt i a fer una realització molt ràpida. Res a veure amb els paisatges expansius que reclamen temps i profunditat en el gest”, sintetitza. Es reconeix amant dels grans formats i confessa: “En el camí d’aprenentatge he perdut la por a pintar, com també a fiar-me de mi mateixa”. Té deler per la paleta infinita de colors que obté del premsat de diferents raïms i cellers de la DO Montsant i DOQ Priorat, pigments que van del carmí al granat.
L’emociona exposar en espais amarats d’història vínica i humana, com la Cartoixa d’Escaladei o el Celler Cooperatiu de Cornudella, que la va relligar de nou a la comarca. L’obra d’Adzerias captura el valor d’una terra feréstega però també analgèsica. És feliç quan, des dels Estats Units, una clienta li escriu: “Contemplo l’Hort d’en Pit –que és on ella anava a plegar avellanes de petita, a Cornudella– penjat al menjador de casa i respiro la pau del Priorat”.
