Roger Catà: "Els petits i mitjans productors d'oli d'oliva s'estan posant les piles"

El MorellLa família Montseny va començar a fer oli l'any 1940 al Morell (Tarragonès) i quatre generacions després freguen l'excel·lència. El seu oli Premium Coratina va ser escollit com un dels cinc millors de tot el món en el certamen Evooleum, el concurs més important en l'àmbit internacional, i pocs dies més tard rebia també el primer premi, en la categoria de fruitat verd amarg, a la Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra, celebrada aquest cap de setmana a les Borges Blanques. En aquesta fira també es va premiar el seu Oli Padrí. L'actual responsable del molí, Roger Catà (38 anys), explica com ha aconseguit la distinció i analitza la situació del sector.

Estar entre els cinc primers a Evooleum és una fita sense precedents. Com s'aconsegueix un premi així? 

— En els concursos d'olis d'alta qualitat el que es premia és la intensitat, la complexitat... que els olis tinguin gust, amargor, astringència, complexitat en boca... que tinguin de tot. No pot ser un oli suau, ha de tenir molts matisos. I en nas hi ha tot un món: ha de ser afruitat, fresc, ha de tenir una olor agradable i complexitat aromàtica: moltes aromes secundàries. Com més aromes secundàries trobi un tastador, més valor afegit i més qualitat. 

El jurat és capaç de notar tot això?

— Sí. És un jurat entrenat i especialitzat per a això. L'oli de l'oliva té molts més matisos que el vi. S'hi poden trobar moltes més aromes.

En l'àmbit internacional, l'oli català és de bona qualitat i té prou fama? 

— Ens estem posant les piles a escala de petit i mitjà productor. Cada vegada estan apareixent més marques de qualitat, més gent que fa el pas a comercialitzar els seus olis i que treballa bé el producte. Opten per fer la seva marca, el seu producte de qualitat i comercialitzar-lo.

És un pas important, el de la comercialització, no? 

— Passa amb la fruita, les avellanes, les olives i el que sigui... Si jo vaig al camp i entrego el producte, el paguen al preu que hi ha. Però si jo creo una marca de qualitat determinada, puc vendre d'acord amb aquesta qualitat. 

I la tendència a Catalunya és anar cap aquí. 

— Sí, estan apareixent més marques i la gent està començant a treballar bé. Fer un oli digne és relativament fàcil: si el producte és fresc, sa, si entra ràpid al molí, que ha d'estar net... La qualitat ha d'estar al camp, però després el molí pot espatllar o potenciar la qualitat que hi hagi. I cal una bona comunicació de tot el que s'està fent. Moltes vegades en aquest sector tradicional ens dediquem a la qualitat, però no la comuniquem. La manera de comunicar-ho és posar el teu nom en el producte que estàs fent i explicar-ho. 

I això és el que han fet vostès per arribar fins aquí?

— Sí, una manera d'aconseguir-ho és fer tota aquesta cadena de valor, des del camp fins al molí, la venda i la comunicació. I una bona eina de comunicació són els concursos. Hi ha molts concursos, alguns són molt importants, i Evooleum és el més important i el que té més representació internacional. Més de 1.000 olis de 24 països de tot el món.

Hi han participat amb la varietat coratina. Dels 10 primers classificats, cinc havien usat aquesta varietat. Què té d'especial?

— En els últims quatre anys havíem entrat entre els 100 primers olis amb la nostra selecció Premium Arbequina, que és la varietat que defenso sempre, perquè és la d'aquí, la catalana, i la varietat amb què hem crescut i la que ens identifica. És dolça, fàcil, amable i es planta a tot el món perquè en surt un oli fàcil. Ara bé, vam veure que tenia un topall, un sostre: per molt bé que ho féssim ja no podíem competir amb altres olis que per genètica tenien més complexitat i més potència. I vam anar a buscar Il Profumo. 

A Itàlia? 

— Sí, al sud, a la zona de la Puglia. Allà tinc un amic que treballa per al departament d'Agricultura i fa assessoraments. Vaig estar allà una setmana i vaig conèixer com s'hi fa el cultiu d'aquesta varietat concreta. 

Té algunes necessitats especials? 

— Sempre hi ha matisos amb les diferents varietats, però al final és la mateixa espècie, és una olivera.

Si l'oli d'oliva ja és car al supermercat, el que fan aquí... 

— L'oli ha pujat molt al supermercat. Està entre 9 i 10 euros el litre. Per tant, una garrafa de cinc litres costaria 50 euros. La meva garrafa costa 53 euros. Amb un Hacendado o un oli directe de molí de cooperativa, que farà un oli correcte, la diferència de preu és mínima. Els olis verges no extres són més vells, amb algun defecte. Són barreges d'altres anys i que un ve del Marroc, un d'Andalusia, un de Portugal... Ja no tenen el que ha de tenir i ja no aporten els antioxidants que t'han d'aportar. I la diferència de preu és mínima. I si continuem baixant i anem a un oli refinat, que ha passat per un procés d'extracció químic a altes temperatures i amb dissolvents, la diferència continua sent mínima.  

 Amb els olis prèmium, canvia el preu... 

— Si anem a fer un oli prèmium, és diferent i potser ja costen 30 euros el litre. Són olis que es gaudeixen, que es disfruten... i tens una ampolla per 15 euros que estàs disfrutant un o dos mesos. Si fas un regal de menjar, s'ho menjaran en un dia. Però si regales una ampolla d'oli, es recordaran de tu durant mesos.

Potser no tenim la cultura de gastar-nos tants diners en un oli... a diferència del vi?

— Amb el vi i el cava sí que la tenim... i l'ampolla en mitja hora la fem petar. O un cafè a l'Starbucks per cinc euros.

El consumidor també segueix la tendència d'apostar per olis de més qualitat?

— Tothom que té marca està comunicant, està fent escola.

Vostès van ser els primers a plantar alvocats a Catalunya. També guanyen premis amb l'oli. Els agrada innovar.

— El camp és un sector tradicional i les coses s'han de sacsejar. Si hem d'esperar que ens vinguin a salvar... M'agrada la gent amb empenta. S'ha de fer un tomb a les coses perquè si fem el que s'ha fet sempre... Abans funcionava, però ara hi ha mercat lliure, canvi climàtic...