Pau Casals continua impulsant joves violoncel·listes

El VendrellS’han complert 45 anys des de la mort del genial músic Pau Casals, però el seu record encara és molt viu entre molts dels que al nostre país es dediquen a la música i més concretament a tocar l’instrument en què el mestre va excel·lir: el violoncel. Des del 1984 es lliura al Vendrell, localitat on va néixer Casals, la beca que porta el seu nom, impulsada per la Fundació Pau Casals, que el 2016 va transformar-la en el Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes. En aquesta última edició, el jurat ha decidit per primer cop lliurar un primer premi ex aequo : a la santcugatenca Carla Conangla i al nord-americà Johannes Gray, que van repartir-se els premis de 18.000 i 6.000 euros a parts iguals. Els sis finalistes van ser un taiwanès, un català i dues espanyoles. La prova final es va celebrar el 26 de novembre en una audició pública a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell.

Una dels dos guanyadors, Carla Conangla, explica que per tocar bé un instrument com el violoncel calen “moltes hores i molta disciplina”. Cada dia assaja quatre hores. Va començar a tocar el violoncel als set anys, primer a Sant Cugat del Vallès i després a Barcelona. Als 18 anys va marxar cap a Maastricht (Holanda) per perfeccionar la tècnica. L’any vinent vol començar el màster i es proposa anar a Berlín o Salzburg. “Estic molt contenta d’haver guanyar el guardó perquè el nivell era molt alt. M’havia preparat molt. Espero que el premi m’obri portes perquè la Fundació Pau Casals té molt prestigi”, afirma. Conangla destaca la figura de Pau Casals en el món de la música i en la lluita per la pau, la justícia i la llibertat: “Va redescobrir les suites de Bach i a mi m’ha inspirat”.

Menys diferències

Un dels membres del jurat del premi és Arnau Tomàs, un dels violoncel·listes catalans més prestigiosos, integrant del Quartet Casals. El 1991 va guanyar la Beca Casals, quan el format no era una prova final com ara sinó un concurs de mèrits, però considera que gairebé tres dècades després la filosofia de la convocatòria és la mateixa: “Potenciar els joves violoncel·listes perquè segueixin estudiant i poder progressar en la seva carrera. Guanyar la beca em va ajudar molt i vaig poder seguir estudiant el grau superior a Holanda, ja que em pagaven la matrícula i l’habitatge. Va ser un impuls a la meva carrera, perquè llavors no hi havia tantes actuacions ni concerts”. Tomàs creu que ara hi ha més oportunitats per als joves però també més competència, i que tot i que es manté la diferència de nivell entre els intèrprets de música clàssica catalans i els de la resta d’Europa, des de fa un temps s’ha reduït gràcies a centres com l’Esmuc. “Quan jo estudiava -explica- era obligat anar a fer el grau superior a l’estranger i ara el pots fer a Catalunya perquè hi ha bons professionals ensenyant”.

Marta Casals: “Amb quatre o cinc anys porteu els nens a concerts de música clàssica”

El jurat d’aquesta edició del guardó ha estat presidit per Marta Casals Istomin, viuda de Pau Casals, vicepresidenta i cofundadora de la Fundació Pau Casals, que ha destacat l’altíssim nivell dels sis candidats, sobretot dels dos guanyadors: “Tenien un nivell molt semblant però eren molt diferents i el jurat vam decidir que tots dos havien de guanyar”.

Casals destaca la projecció internacional que ha aconseguit el certamen a partir de l’edició del 2016, com ho demostra que entre els sis finalistes hi ha un nord-americà i un taiwanès, i que està molt ben considerat entre els joves intèrprets i els centres de formació. També assenyala que la figura de Pau Casals és encara molt important mundialment.

Marta Casals afirma que a Catalunya hi ha joves talents en el món de la música i més concretament en el violoncel, gràcies a la gran tradició musical que hi ha al país. Avisa, però, que dedicar-se al món de la música és molt sacrificat: “Has de tocar sempre. No pots deixar de fer-ho sis mesos i després tornar-hi. No és com anar en bicicleta. La majoria de violoncel·listes joves volen ser solistes, però hi ha altres sortides, com formar part de grups de cambra o orquestres”.

Marta Casals aposta per millorar l’educació dels infants en edats primerenques: “Als nens i nenes se’ls ha d’educar l’orella de ben petits i és responsabilitat dels pares i mares. Amb 4 o 5 anys porteu-los a concerts de música clàssica. No aguantaran tota l’estona però els anirà molt bé. En altres països els infants comencen a tocar un instrument abans i això es nota després”.