El Palau del Vi de Montblanc
El disseny del conjunt del celler és obra del vallenc Cèsar Martinell i Brunet
MontblancFa unes setmanes, vaig rebre l’encàrrec de fer una exposició sobre el celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc. Un dels edificis –no medievals, en part– més icònics i populars de la capital de la Conca de Barberà.
El disseny del conjunt del celler, amb els diferents cossos que el formen, el devem a Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973). L’arquitecte vallenc que, l’any 1921, dirigia Construcciones Agrarias. Una societat enfocada i dirigida a la construcció d’edificacions vinculades al món del vi, destil·lats, gra, oli o altres produccions agrícoles i cooperativistes.
Quan van començar les obres del celler montblanquí, l’any 1919, el Sindicat de Vinyaters –hereu de l’Associació Agrícola de Montblanc– estava formada per 125 socis. Les obres van acabar el 1922 –ara fa cent anys– aixecant una construcció amb una capacitat per a 13.000 hl i un cost, amb algun descompte inclòs, de 350.000 pessetes –poc més de 2.000 € d’avui dia.
Molts dels nostres lectors segur que identificaran aquestes construccions dins del terme Catedrals del Vi. Edificacions modernistes –o noucentistes– de planta basilical, amb un ús gairebé exclusiu del maó, la funcionalitat productiva i la bellesa plàstica. Aixecades dins les tres primeres dècades del segle passat i firmades per cognoms com el mateix Martinell, però també Domènech i Roura, Martorell, Vives Castellet o Gaudí. Escampades no només pel Camp de Tarragona, sinó també amb bons exemples a l’Anoia, la Plana de Lleida, els Vallesos o la mateixa àrea metropolitana de Barcelona. Una geolocalització que trenca aquesta bucolització agrícola i pagesa d’un país que sobre la terra aixeca cellers però també vinyes, oliveres, cereal i tomaqueres.
Són unes característiques que comparteix, en part, el celler de Montblanc. Una construcció que s’ha considerat Catedral del Vi, però que potser haurem de començar a plantejar com a Palau del Vi. El motiu? L’origen i concepció de l’obra a partir d’una de les restes que en podríem dir element recuperat del Montblanc Medieval.
La porta de la façana principal del conjunt –enfocada cap al carrer de l’Estació– procedeix de la Plebania vella de la vila ducal. Un passatge que ens explica el mateix arquitecte en una publicació dedicada a les seves construccions agrícoles: “Los comienzos de la nueva construcción coincidieron con el derribo del viejo edificio destinado a cárcel, propiedad del Ayuntamiento, cuya puerta de piedra de arco circular y dovelas en abanico, de época gótica [...]. El trazado de fachada se hizo teniendo en cuenta este elemento, que ayudó a la orientación estilística del edificio [...], buscar en las fachadas afinidad con el mismo ”.
Un fet, com ens reconeix Martinell, que va marcar l’obra, el disseny i la concepció del celler. Passant de la típica harmonia catedralícia vinícola cap a la idea i projecció d’un edifici àulic dedicat al vi: el Palau del Vi de Montblanc.
