Objectiu: deixar de ser la comarca amb més atur

El VendrellEl Baix Penedès és actualment la comarca de Catalunya amb una taxa d’atur més alta. La taxa de l’agost era del 16,93%, però en els moments més durs de l’última crisi econòmica es va superar el 25%. Aquestes xifres tan dramàtiques són el resultat d’una tempesta perfecta covada l’última dècada del segle passat i els primers anys de l’actual, durant el boom immobiliari i el cicle econòmic expansiu: una arribada d’habitants molt elevada des de l’àrea metropolitana de Barcelona i el quasi monocultiu de la construcció com a motor econòmic de la comarca, sobretot a la costa, on hi ha els municipis més poblats, i on la indústria té un pes molt petit. L’esclat de la bombolla immobiliària el 2008 va tenir al Baix Penedès uns efectes catastròfics, que es continuen pagant gairebé una dècada després.

“Els serveis, el comerç i el turisme no han pogut absorbir ni molt menys tots aquests aturats procedents de la construcció. Eren persones poc formades i que podien guanyar entre 3.000 i 4.000 euros al mes, un poder adquisitiu impossible d’aconseguir en altres sectors alternatius”, explica Rafael Muñoz, del Gabinet d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) , que alerta que a la comarca es pot haver perdut una generació sencera a causa d’aquesta crisi.

Muñoz considera que el sector de la construcció a la comarca es pot recuperar els pròxims anys, però no arribarà mai, ni de bon tros, als nivells de l’època del boom, i avisa que no hi ha una única recepta màgica per sortir d’aquesta situació. “La logística no és la solució, ja que és un sector que s’està automatitzant molt i cada cop generarà menys llocs de treball. A més, actualment els polígons industrials baixpenedesencs encara tenen mancances importants, com el problema de les xarxes digitals, cosa que caldria millorar per ser més atractius i poder captar empreses”.

Si la indústria queda per al futur, el que és cabdal en el present de l’economia del Baix Penedès és el turisme, tot i que cal un treball per adaptar-se als canvis que aquest sector està experimentant i a l’alta competitivitat que hi ha entre territoris per no quedar enrere. En el document de conclusions de les II Jornades Comarcals Empresa i Territori, celebrades just fa un any, es marcaven diversos objectius per a la comarca, com l’orientació al turisme d’experiències, el posicionament en el context de la marca Costa Daurada i el sistema de marca Penedès / Penedès Marítim, la renovació del teixit empresarial del sector i la complementarietat entre zones del territori. I s’apuntaven diverses accions que calia portar a terme per assolir aquests objectius, entre les quals destaquen: incentivar l’oferta d’establiments de qualitat al litoral i a l’interior partint de la regeneració de l’oferta existent; afavorir l’oferta concreta vinculada a l’enoturisme amb establiments específics i senyalització de cellers; articular productes per vincular directament el litoral amb l’interior; orientar de manera qualitativa les iniciatives gastronòmiques, i afavorir esdeveniments culturals de qualitat.

El Consell busca un treball conjunt

Des del Consell Comarcal del Baix Penedès s’és molt conscient de tot aquest seguit de problemes i reptes que té la comarca, i aquest mes de setembre l’ens supramunicipal està enllestint un pla integral per desenvolupar l’ocupació. La presidenta comarcal, Eva Serramià, reconeix que un dels grans defectes que hi ha hagut durant aquesta última crisi econòmica ha sigut que els municipis no han sigut capaços de sumar esforços per afrontar-la i cadascú ha fet la guerra pel seu compte. “Amb l’elaboració d’aquest pla volem trencar la tendència implicant tota la comarca en un treball conjunt”, assenyala la presidenta comarcal.

Serramià detalla que aquest pla tindrà com a mesures principals promoure polígons industrials que actualment no estan plenament ocupats, captar noves empreses, diversificar l’economia comarcal, aproximar els serveis a les empreses i continuar amb la línia de foment de l’emprenedoria. La presidenta del Consell apunta que l’emprenedoria i el treball autònom han sigut crucials els últims anys per evitar que la taxa d’atur encara fos més alta. Serramià destaca les bones comunicacions dels polígons de la comarca, tot i que la N-340 -la via amb més trànsit de tot l’Estat-és un greu problema, però que aquestes comunicacions encara s’han de millorar més, amb accessos ferroviaris. També indica que ben aviat -així que hi hagi empreses interessades- el Logis Penedès podria ser una realitat, quan s’hagi redimensionat i augmentat el respecte pel medi ambient. Recordem que la dècada passada aquest polígon logístic va generar un fort rebuig al territori pel seu impacte paisatgístic.

Aquest treball conjunt de la comarca segueix les directrius que han arribat des de la Generalitat en les últimes reunions conjuntes amb l’ens supramunicipal i els ajuntaments, i això es vol fer notar en les convocatòries i programes per fomentar l’ocupació que se sol·licitaran per a aquest curs polític.

El treball de l’Eina al Vendrell

El Vendrell, Calafell, Cunit, l’Arboç i la Bisbal de Penedès són els municipis que disposen de serveis d’ocupació propis. L’Eina, com es denomina aquest servei al Vendrell, és el més potent. Dona suport a les persones treballadores, aturades o ocupades que busquen feina, sigui perquè estan a l’atur o perquè volen millorar la seva situació laboral actual. Des del començament de la crisi l’Eina ha proposat molts cursos i programes, tant des del Servei d’Ocupació com des de l’Espai Empresarial.

El 2008 va ser un punt d’inflexió i l’Eina va haver de fer front a una demanda molt gran de persones que buscaven feina. “En els últims anys la demanda d’ocupació ha baixat i ens hem orientat més a programes específics per als col·lectius més castigats per l’atur, com ara les dones, els joves i les persones de més de 55 anys”, explica José Luis Espina, tècnic de l’Eina, que reconeix com són de precàries les ofertes de feina actuals: “Gairebé dues terceres parts de les ofertes són d’una durada de menys de tres mesos i només un 10% són fixes”.

Espina assenyala que al principi de la crisi hi va haver molts aturats que es van fer autònoms, van capitalitzar l’atur i van crear una empresa, però adverteix de l’alt índex de fracàs que es pot constatar uns anys després: “No eren veritables emprenedors, sinó que arribaven a l’emprenedoria empesos per les circumstàncies”. Espina reivindica el treball de l’Eina durant aquesta crisi i el paper important que han de tenir en aquest treball conjunt de la comarca, per la infraestructura i els recursos humans de què disposen, cosa que també s’apunta en el document de les II Jornades Comarcals Empresa i Territori.

Cunit també és un dels municipis del Baix Penedès més castigats per l’atur. El regidor d’Ocupació, Jaume Casañas, explica que en els últims dos anys han fet un esforç molt gran en la millora del tractament de dades per aconseguir que els aturats del municipi puguin entrar en processos de selecció d’altres municipis de la comarca i posa com a exemple el polígon de les Planes Baixes de la Bisbal del Penedès.

L’ajuntament d’aquest municipi, precisament, va crear el SOM Bisbal (Servei d’Ocupació Municipal) l’any 2015, de manera que es va convertir en l’únic municipi de menys de 5.000 habitants de la comarca que disposa d’un servei d’ocupació. Durant els dos primers anys d’activitat s’ha detectat que, tot i que els tècnics dels serveis d’ocupació de la comarca estan en contacte, no hi ha cap xarxa de treball ni cap projecte conjunt que pugui ajudar a coordinar tots els serveis i, d’aquesta manera, que es puguin fer més àgils els processos de selecció amb candidats d’altres municipis.

És per això que l’Ajuntament de la Bisbal va proposar al juliol a la resta de municipis de la comarca crear una xarxa de treball que estaria liderada, en cada moment, pel municipi on estigués instal·lada l’empresa sol·licitant de treballadors, de manera que s’establís un contacte directe entre el servei d’ocupació del municipi i l’empresa demandant.